cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ESPERPNTIC CATRE REIAL

El grec Yorgos Lanthimos abandona amb "La favorita" les visions futuristes de caire distpic i que van significar el seu salt al cinema internacional i de gran pressupost, La langosta (2015) i El sacrificio de un ciervo sagrado (2017). Lanthimos viatja ara al passat a travs dun extravagant retrat histric allunyat de les mirades ms convencionals i encartonades. Lanthimos esbossa una tortuosa pellcula de rivalitats femenines en la cort reial de la reina Ana dAnglaterra (Olivia Colman) en el segle XVIII. Abigail (Emma Stone), que entra com a ventafocs en el servei de cuina del palau, s una trepa, una arribista que ambiciona prendre el lloc a lassistenta de la reina, la seva m dreta, la duquessa Sarah (Rachel Weisz).

El resultat s un mn endogmic femen fet de dependncies afectives i sexuals lsbiques, mediatitzat per lafany de poder que les du a guanyar-se el favor de sa majestat. En aquest entorn cortes ens trobem una reina dbil, postrada sovint al llit per problemes de gota, fsicament deteriorada, una dona desvalguda que la fa ben vulnerable. Les enveges daquestes dualistes rimen amb els secrets dalcova ms cruels i trbols de films com Les amistats perilloses (1988, Stephen Frears), segons Pierre Choderlos de Laclos. El catre reial esdev lepicentre de la discrdia, fent bona la mxima de que el sexe governa el mn. Per en aquests maquiavllics tripijocs de rivalitat femenina predomina el grotesc del comportament hum, amb retrats humans a prop de la caricatura, al llindar del patetisme.

Aquesta sensaci dabsurditat saconsegueix tamb a travs duna ocurrent idea de posada en escena, grans angulars que distorsiones les proporcions i deixen una visi deformada dels contorns, o tamb moviments giratoris amb la cmera que alteren la percepci de lespai. Aquesta mirada subvertidora i bromista, es combina tamb amb un cert puntillisme histric a la manera de Barry Lyndon (1975, Stanley Kubrick), meticulositat extrema en la recreaci histrica, un enfocament encliclopedista. Al final resta una sensaci desconcertant, aclaparats tant per la majestuositat costumista com pels interiors violentats fins a la dislocaci. I retrobem la mirada freda i deshumanitzada que Lanthimos aplica als seus personatges, tres dones portades despietadament sempre al terreny del ridcul.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 104

Una crtica de Joan Millaret Valls

7 de febrer de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small