cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CINEMA DEL PLANY

Desprs de Caramel (2007) i Y ahora dnde vamos? (2011) la cineasta libanesa Nadine Labaki estrena, "Cafarnam", Premi del Jurat de Canes i candidata als Oscar com a millor pellcula de parla no anglesa. La tercera pellcula de Labaki s una problemtica mostra dun cinema social que busca remoure conscincies i commoure a lespectador a partir dinfncies desvalgudes en entorns de misria. El protagonista principal de Cafarnam s un nen de dotze anys, Zain (Zain Alraffea), fill dun famlia nombrosa on s maltractat i mancat destimaci i defecte.

Zain marxar fart de casa seva i aleshores coneixer una refugiada etope que treballa en la neteja i que lacull a canvi de fer de cangur del nad. La trama senreda quan la mare desapareix descena i queda Zain a crrec del beb, encetant una histria de supervivncia al lmit, desprovets de recursos, obligats a espavilar-se en la jungla de la pobresa extrema. Aquesta pellcula sobre lorfenesa de nens perduts i oblidats, dinfncies desgraciades, est ambientat en un entorn de degradaci dun barri de barraques libaneses, un suburbi de poblaci marginal de desplaats i refugiats, sovint sense papers, que viu amuntegada en condicions precries dexistncia.

Ms enll de labast de denncia de les injustcies socials o del problema humanitari que comporta les poblacions migrants, el film escrit i dirigit per Labaki s un lament o, millor, un crit de rbia, dels fills descuidats i oblidats adreats als seus progenitors, un retret a la seva irresponsabilitat. s una pellcula molt ben realitzada i en qu destaca de forma extraordinria lactuaci del nen protagonista, Zain. Bona mostra dun cinema necessari i benintencionat que interpella a lespectador i que remou les reaccions primries ms humanes, sobretot la compassi envers els ms desprotegits, els nens.

Tot i la vlua del discurs, les intencions pedaggiques del film dalertar sobre la vulnerabilitat feridora dels ms febles, aquestes virtuts necessries es veuen en bona part malmeses per un excs buscat defectisme dramtic i sentimentalitat. s cert que el cinema, art popular i multitudinari, pot servir com a caixa de ressonncia de les greus mancances de la nostra societat, per Labaki es recrea en una certa pornografia de les emocions bsiques, sobreexplotat el recurs de la llgrima, donant corda a un cinema dels planyiments.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 85

Una crtica de Joan Millaret Valls

3 d'abril de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small