El realitzador egipci-austríac A. B. Shawky ha dirigit un film sobre un desclassat que suplica l’estima i la comprensió per la seva condició de leprós a "Yomeddine". Beshay (Rady Gamal) és un leprós curat que després de la mort de la seva dona abandona la leproseria i emprèn una valenta road movie a la recerca de la família que l’havia oblidat.
En aquest incert itinerari trobarà un inesperat company, un nen orfe, Obama (Ahmed Abdelhafiz), que fuig d’un orfenat. En el trajecte amb carreta són enganyats, rebutjats o pateixen contratemps com la dissortada mort de l’ase que els porta. Una pel·lícula d’itinerància i aventurera que, a part de la carreta, es serveix del tren, camioners solidaris o barcasses per travessar el Nil.
El film és deutor d’una tendència al miserabilisme des dels mateixos protagonistes principals o l’ús d’escenaris com una muntanya d’escombraries on el protagonista busca ferralla i qualsevol cosa per treure’n profit. En una de les etapes conformen una estranya confraria de paries, éssers deformes, ‘freaks’ com s’autoanomenen, expulsats als marges de la societat, un espai on es troba l’autèntica camaraderia entre iguals.
La història esdevé finalment una faula moderna sobre la tolerància, denunciant l’ostracisme envers els leprosos, posant en evidència que es tracta d’una marginació arrelada en la societat egípcia carregada de prejudicis. Una pel·lícula ben intencionada, de factura extremadament sòbria, i força eficaç en el seu discurs tot i compartir ingredients d’un molest cinema planyívol a l’estil de la seva competidora en el darrer Festival de Canes, la premiada ‘Cafarnaúm’ de Nadine Labaki.
