Entre els dies 25 d’abril i 5 de maig té lloc una
nova edició del D’A, Festival de Cinema d’Autor de Barcelona, el gran festival barceloní
consagrat al millor cinema d’autor, una referència indiscutible en el sector dels certàmens
cinematogràfics. Com acostuma a passar sovint, el D’A compta amb nombrosa presència de cinema
francès, autèntic motor d’arrossegament europeu. El pes d’aquesta cinematografia es pot
certificar en la mateixa inauguració del certamen barceloní a càrrec del deliciós segon film
del francès Louis Garrel, ‘Un hombre fiel’. Un film coescrit pel mateix Garrel al costat del
mestre de l’escriptura Jean-Claude Carrière, protagonitzat per ell mateix i recolzat per
actrius com Laetitia Casta i Lily-Rose Depp. Es tracta d’una elegant i fina peça de cambra, una
petita miniatura delicada, que compta amb una lúdica ronda de personatges i situacions on
conviuen la ironia i la tendresa.
Epicentre
La secció més important, Direccions, compta amb 18 títols ben
representatius de les diverses mirades que conformen el calidoscòpic cinema d’autor
contemporani. La rellevància del cinema asiàtic en el panorama internacional la podem detectar
en la doble tria d’un cineasta habitual com és el sud-coreà Hong Sang-soo, gràcies a dues
propostes com ‘Hotel by the river’ i ‘Grass’. Però també amb el documental ‘Your Face’ d’un
altre vell conegut, el taiwanès Tsai Ming-Liang, aquí amb música de Ryuichi Sakamoto.
Després de guanyar la secció Talents 2016 amb ‘Oleg y las raras artes’, Andrés
Duque retorna al D’A amb un film de recerca d’una cultura en extinció en una regió remota de
Rússia, ‘Carelia, internacional con monumento’. I enmig de la competició sobresurt el genuí
western nord-americà del francès Jacques Audiard, ‘Los hermanos Sister’, amb Joaquin Phoenix,
John C. Really o Jake Gyllenhaal; i un altre film en clau de western apòcrif en terres de
Kirguizistan, ‘Continuer’, del belga Joachim Lafosse.
Tanmateix retrobem el mexicà Carlos Reygadas, director de ‘Post tenebras lux’,
que ara ens porta ‘Nuestro tiempo’. No podrem passar per alt l’estrambòtica i hipnòtica ‘In
Fabric’ de Pater Strikland. I atenció a la delicadesa visual de la portuguesa Rita Azavedo a
‘La portuguesa’, adaptació d’un relat del llibre ‘Tres mujeres’ de l’austríac Robert Musil.
Costats
A la secció Transicions podrem veure un bon grapat de cinema llatinoamericà
com el món dels ‘narcos’ en clau post-apocalíptic a ‘Cómprame un revólver’ del mexicà Julio
Hernández Cordón; així com també l’argentina Albertina Carri amb ‘Las hijas del fuego’; o
‘Belmonte’ del uruguaià Federico Veiroj. També trobarem el film romàntic adolescent ‘Asako I &
II’ del japonès Ryusuke Hamaguchi –premi del públic en el D’A 2016 per ‘Happy Hour’-; o el món
infantil d’uns germans sotragat per la violència a ‘The river’ del cineasta de Kazakhstan Emir
Baigazin.
En les Sessions Especials del festival destaca la projecció en 3D a la
Filmoteca de la meravellosa filigrana del xinès Bi Gan, ‘Largo viaje hacia la noche’; la nova
entrega de Bruno Dumont del seu singular thriller policíac còmic ‘El pequeño Quinquin’,
‘Coincoin et les Z’Inhumans’; o un dels títols més prometedors del cinema asiàtic, ‘An Elephant
sitting still’ de Hu Bo.
L’apartat Un impuls creatiu, que dóna veu a joves realitzadors i a aquelles
propostes trencadores al marge dels circuits més comercials, permetrà veure noms com Víctor
Moreno i el seu documental creatiu ‘La ciudad oculta’ sobre un Madrid subterrani; Armand Rovira
i el seu film experimental d’estètica underground ‘Letters a Paul Morrisey’; o Ramón Lluís
Bande i el seu inusual musical polític ‘Cantares de una revolución’, amb cançons populars
cantades per Nacho Vegas amb la revolució obrera asturiana de 1934 de fons.
Cicle
Enguany, la retrospectiva del D’A 2019 estarà consagrada al realitzador
francès Christophe Honoré, autor de dos musicals profans, amb la petja sonora del cineasta
Jacques Demy, de cançons joioses i alhora balades tristes, ‘Les chansons d’amour’ (2007) i
‘Las bien amadas’ (2011). En la retrospectiva d’aquesta cineasta bretó resident a París es
podrà veure, entre altres, la seva darrera aposta, ‘Vivir deprisa, amar despacio’ (2018), sobre
la història d’amor homosexual de dos joves sota l’estigma de la SIDA, encarnats en Vincent
Lacoste i Pierre Deladonchamps. El bonic reguitzell de nou pel·lícules que conforma aquest
cicle d’un realitzador tan polifacètic com Honoré, format com a crític i que ha temptejat tant
l’escriptura com el teatre, es podran descobrir a la Filmoteca de la Generalitat.
