cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CANES ES RENDEIX AL TALENT DE PEDRO ALMODVAR

Pedro Almodvar, qui ja va inaugurar el Festival de Canes amb ’La mala educacin’ (2004) i s’emportaria dos guardons amb ’Volver’ (2006), ha presentat un dels ttols favorits de la competici, ’Dolor y Gloria’, ferma candidata a endur-se una Palma d’Or que sempre se li ha escapat . El manxec ha dirigit un esplndid film autoreflexiu sobre un cineasta en crisis de marcat perfil autobiogrfic. I en el seu desembarcament a la catifa vermella ha estat acompanyat, entre altres, per Antonio Banderas, Penlope Cruz, Nora Navas, Leonardo Sbaraglia i Asier Etxeanda.

Desprs de participar amb els seus dos primers treballs a Un Certain Regard, ’Lovely Rita’ (2001) i ’Hotel’ (2004), i desprs retornar-hi uns anys ms tard amb ’Amour fou’ (2016), la cineasta austraca Jessica Hausner s’estrena per primera vegada en la Secci Oficial amb una cinta austraca, coproduda amb Gran Bretanya i Alemanya, i rodada en angls, ’Little Joe’. Es tracta d’un fascinant film de cincia-ficci que desconstrueix els codis del gnere a partir de motius troncals del fantstic com s el traspassar els lmits del coneixement i, tamb, la infecci collectiva.

I fora de competici cal destacar la inevitable expectaci despertada per la projecci dels dos primers captols de ’Too Old to Die Young’ del dans Nicolas Winding Refn, d’una srie de deu captols, l’enfant terrible del cinema modern. Refn, Premi al millor director del Festival de Canes per ’Driver’ (2011) s una veu poderosa marcada pel segell de la seva exuberant empenta visual i l’accent que deposita en unes bandes sonores de l’habitual Cliff Martnez com autntiques experincies sensorials, per que en aquesta nova aventura, sense renunciar al seu magnetisme cinematogrfic i snic, fa una aposta pel thriller ms asctic i lacnic aix com un viratge vers els mons foscos i enrevessats de David Lynch.

Autoficci

La darrera proposta d’Almodvar ens parla de Salvador Mallo (Antonio Banderas), un cineasta assetjat per mltiples dolors i patiments, la figura del creador estancat i sense ganes de tornar a dirigir. La reposici d’un film seu antic, esdevingut un clssic modern, l’empeny a posar-se en contacte amb el protagonista principal, Alberto Crespo (Asier Etxeandia), amb qui va deixar de parlar-se desprs de l’estrena, anys enrere. Es tracta d’un film tcitament autobiogrfic, amb un Antonio Banderas que sembla metamorfosat en el mateix Almodvar, des de l’aspecte fsic a la prpia indumentria. Almodvar basteix una operaci metacinematogrfica, cinema dins del cinema, a partir d’un relat calidoscpic sustentat en una intersecci de ttols, des de ’La ley del deseo’ (1987) a ’La mala educacin’. Tamb arriba ben farcit de preocupacions prpies, transversals en tota la seva obra, aix com tributs diversos, entre altres, a Chavela Vargas.

A ’Dolor y gloria’ predomina bsicament la intenci de passar comptes amb el passat. En aquest film confessionari, Salvador du a terme un exercici memorialista, ben b de caire redemptorista, per exorcitzar els seus dimonis. Aix un text seu, i apropiat per l’actor Alberto, far que quan sigui representat recuperi un personatge estimat, un antic amor de joventut dels anys moguts i agitats de ’La movida’, Federico (Leonardo Sbaraglia). En aquest procs de reescriptura vital, Antonio sublima tot el que va referncia a la seva infantesa al poble manxec de Paterna. I en aquesta etapa primera evocada, amb una Penlope Cruz com a nova figura maternal, es revela el naixement del seu primer desig, la seva pulsi homosexual. Alludeix tamb al seu pas pel seminari. I referma l’amor profs a la mare ja gran, (Julieta Serrano), a qui cuida a casa a Madrid abans de morir.

’Dolor y gloria’ funciona com un bonic mosaic narratiu que cont fins i tot escenes animades i uns crdits que juguen amb l’abstracci. Un film que compta amb un treball extraordinari d’Antonio Banderas, alter ego d’Almodvar, i que destaca per la sinceritat que desprn tot plegat. Cal valorar la contenci en la sobreexposici personal, despullada de petulncia i narcisisme. Aix com la coherncia i homogenetat del conjunt, tot esporgant la seva debilitat per les ocurrncies, extravagncies o sortides de to. El film ms rod d’Almodvar en temps.

Mons asptics

’Little Joe’ ens presebat una mare separada, Alice (Emily Beecham), que es dedica a conrear noves espcies de plantes creades genticament per buscar una flor de propietats teraputiques. Aquesta flor que esclata amb uns filaments vermells s un aven per la humanitat que pot servir per millorar el benestar efectiu de persones depressives, per exemple. Alice batejar la flor com el seu propi fill, ’Little Joe’, per els seus efectes benefactors sn posats en qesti, el pollen flairat afecta als humans d’una manera inesperada ja que provoca modificacions en el seu comportament.

La premissa argumental ens recorda inevitablement el clssic ’La invasin de los ladrones de cuerpos’ (1956) de Robert Wise que, en un context de Guerra Freda, planteja la suplantaci dels humans per uns dobles idntics, mantenen aix l’aspecte fsic exterior per es comporten com autmates mancats de sentiments. Un dels grans encerts d’aquest sorprenent film s una acurada i brillant posada en escena que privilegia les formes geomtriques, que a estones sembla un cinema de l’abstracci, amb un treball monocromtic d’espais i vestuaris que accentua la gelor esttica.

Tamb la frontalitat esttica dels enquadraments, aix com els plans de llarga durada, acompanyat d’un temps parsimonis, reduint el muntatge al mnim. I una banda sonora a base de percussi, gens emfasitzadora, msica diacrnica que ens recorda les msiques dels films de Wes Anderson De la mateixa manera, les interpretacions encarcarades i la dicci impostada reforcen la percepci d’uns ssers humans que encomanen una sensaci d’alienaci. Aqu rau una de les paradoxes del film, que aquest sentiment alienant dels personatges, reforat per la concepci visual i sonora comentada, es fa present abans de la seva transformaci sota els efectes de la flor. Un extrem que subratlla la poderosa reflexi de la cineasta sobre la identitat humana i la seva ambigitat. Per acabar, dir que a part d’Emily Beecham, el repartiment es completa amb Kerry Fox, Ben Whishaw i Kit Connor.

Notcies - Cinema Catal . NET
L’equip de la pellcula "Dolor y gloria" a la catifa vermella de Canes

lectures: 42

Una crnica de Joan Millaret Valls

18 de maig de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small