cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL MISTICISME GRANDILOQENT DE MALICK DIVIDEIX CANES

El cinema de la transcendentalitat i l’espiritualitat del nord-americ Terrence Malick ha pres cos i forma de nou a Canes amb una grandiosa pellcula tan corprenedora com, a estones, irritable, ’A Hidden Life’. El guanyador de la Palma d’Or per ’El rbol de la vida’ (2011) s’inspira ara en una histria real, la d’un heroi annim, l’objector de conscincia austrac Franz Jgersttter (August Dhiel), condemnat a mort per alta traci a l’Alemanya nazi l’any 1943. Per la Secci Oficial s’ha completat amb un altre film d’all ms interessant de la guionista i realitzadora francesa Cline Sciamma, ’Portrait de la jeune fille en feu’. Desprs de debutar a la secci ’Una certa mirada’ amb ’Naissance des pieuvres’ el 2007 i participar amb ’Bande de filles’ (2014) a la Quinzena de Realitzadors, Sciamma ha fica un peu en la competici oficial amb aquest precis film d’poca, absolutament feminista, sobre una pintora avanada al seu temps, Marianne (Nomie Marlant), que rep l’encrrec de pintar el retrat d’una dama abans del seu casament, Hlose (Adle Haenel).

La desobedincia com experincia religiosa

’A Hidden Life’ de Malick dura prop de tres hores i podem detectar que est estructurat en tres grans temps i una coda visiblement diferenciats, sense que estigui explicitat remarcat. El film arranca amb la harmonia i l’amor a la vall on viuen i laboren Franz i la seva famlia, una espcie de arcdia de felicitat. Amb el reclutament de Franz i posterior perms desprs de l’ofensiva nazi, torna una llarga pausa presidida de nou per la bellesa de l’entorn, el treball ramader i l’esplendor familiar. Aleshores s’expliciten els dubtes de conscincia de Franz davant la maldat i perversi del nazisme i que el porten a plantejar-se la desobedincia quan torni a ser mobilitzat tot i el risc de ser sentenciat a la pena capital.

Aleshores comena un nou captol, el de l’empresonament de Franz. Aqu Malick posa mfasis en les cartes creuades del pres i la seva estimada, Fani (Valrie Pachner), igual que els pensaments ntims creuats d’ambds, en una alternana de veus en of. Potser la part ms fluixa del film, per que ens deixa moments sublims com els petits gestos d’afecte de comptades persones envers la famlia de Franz constantment ultratjada en la collectivitat. Aquest purgatori s’acaba amb la seva sentncia condemnatria i la seva execuci, reflectida de forma elusiva, fora de camp. Aleshores es conclou amb una espcie d’epleg amb la vdua i filles, amb la seva germana tamb, que aprenen a viure de nou sense Franz immersos en l’hbitat rural.

Ens trobem davant d’una realitzaci sumptuosa, d’una excepcionalitat fora de mida. Rodat amb una espcie de gran angular que dna gran profunditat de camp amb uns resultats prodigiosos per la riquesa i variabilitat de preses realitzades, especialment tot el que respecta al mn ramader i domstic de la granja i la verda vall. Una concepci esttica i formal grandiloqent i afectada que subjuga a la vista i els sentits, per que afronta el risc de la hostilitat davant de tanta explicidesa subratllada.

Potser la histria del sacrifici d’un innocent i tot el seu martirologi demanaria una cert ascetisme formal, com ens tenen acostumats grans mstics del cinema com Bresson o Dreyer. Per personalment haig de reconixer que, malgrat els excessos, el film resulta una experincia tan trasbalsadora com enriquidora. Amb un repartiment predominant d’actors europeus on apareixen tamb Matthias Schonaerts o Ulrich Matthes, hem pogut veure una de les darreres interpretacions del desaparegut Bruno Ganz, interpretant un oficial alemany en el judici al protagonista. Un text final precis d’Eliot sobre l’tica de la conscincia prpia enfront de la incomprensi dels altres emmarca aquest monumental film de passi i mort d’una nima bona i creient.

La mirada encegadora

’Portrait de la jeune fille en feu’ de Cline Sciamma est ambientada l’any 1770 i arranca amb una escena introductria en qu una pintora, Marianne (Nomie Merlant), que dna classes a les seves pupilles, s interpellada per una aprenenta sobre un quadre de l’estudi que representa una dona enmig d’un paisatge amb foc al seu vestit, la imatge pintada que dna ttol al film. A partir d’aquest moment, comena un llarg el flashback per explicar-nos la gnesis d’aquests visi pintada, mig fantstica i irreal, i la coneixena de la noia protagonista, Hlose (Adle Haenel)

Hloise, jove novcia que ha sortit del convent desprs de la mort de la seva germana, es troba en edat de casament i la mare d’ella (Valeria Golino) encarrega un nou retrat d’Hlose desprs que un pintor previ hagus desistit de pintar-la ja que ella no volia mostrar el seu rostre, deixant com a testimoni un retrat d’Hlose amb el rostre borrat, com una dona sense cap. El film, a travs de Marianne, intentar pintar aquest rostre fugisser de la dama Hlose, primer a travs dels records de la seva visi, memoritzant els detalls, un procs de creaci pictrica dut al fracs. A travs de l’amistat, Marianne aconseguir accedir finalment a que Hlose posi per ser pintada.

Resulta determinant pel film una atmosfera d’allament, de mn apart, fora de temps. Fins i tot, el accs al territori de la casa de la famlia d’Hlose es produeix a travs d’un viatge pel mar amb un desembarcament en terra ferma proveit d’imatges deutores d’El piano’ de Jane Campion, en lloc d’una dona descarregant un piano, aqu s Marianne amb els seus objectes de pintura carregats a l’esquena. El procs pictric tindr lloc en un univers exclusivament femen, conformat per la dama, la pintora i, tamb, la serventa de la casa.

Sciamma crea una bombolla espai-temporal que permet les confidncies, l’amistat i el floreixement del desig i l’amor recproc entre l’artista i la model, amb un treball immens del seu duet protagonista, Adle Haenel i Nomie Merlant. La gestaci del quadre s tamb el naixement d’aquesta histria d’amor alliberador de carcter lsbic. L’enamorament tamb va en parallel tamb a una apassionant i fascinant reflexi sobre la complexitat de la mirada, el transvasament que s’opera entre all que un observa i com un s observat per l’altre. El poder de la mirada del pintor, escrutadora, per tamb, immobilitzadora, s’enriqueix amb allusions i impressions sobre el motiu d’Orfeu i Eurdice, quan Orfeu perd definitivament a Eurdice al girar-se.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula "Hidden life" de Terrence Malick

lectures: 69

Una crnica de Joan Millaret Valls

20 de maig de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small