cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL MISTICISME GRANDILOQENT DE MALICK DIVIDEIX CANES

El cinema de la transcendentalitat i lespiritualitat del nord-americ Terrence Malick ha pres cos i forma de nou a Canes amb una grandiosa pellcula tan corprenedora com, a estones, irritable, A Hidden Life. El guanyador de la Palma dOr per El rbol de la vida (2011) sinspira ara en una histria real, la dun heroi annim, lobjector de conscincia austrac Franz Jgersttter (August Dhiel), condemnat a mort per alta traci a lAlemanya nazi lany 1943. Per la Secci Oficial sha completat amb un altre film dall ms interessant de la guionista i realitzadora francesa Cline Sciamma, Portrait de la jeune fille en feu. Desprs de debutar a la secci Una certa mirada amb Naissance des pieuvres el 2007 i participar amb Bande de filles (2014) a la Quinzena de Realitzadors, Sciamma ha fica un peu en la competici oficial amb aquest precis film dpoca, absolutament feminista, sobre una pintora avanada al seu temps, Marianne (Nomie Marlant), que rep lencrrec de pintar el retrat duna dama abans del seu casament, Hlose (Adle Haenel).

La desobedincia com experincia religiosa

A Hidden Life de Malick dura prop de tres hores i podem detectar que est estructurat en tres grans temps i una coda visiblement diferenciats, sense que estigui explicitat remarcat. El film arranca amb la harmonia i lamor a la vall on viuen i laboren Franz i la seva famlia, una espcie de arcdia de felicitat. Amb el reclutament de Franz i posterior perms desprs de lofensiva nazi, torna una llarga pausa presidida de nou per la bellesa de lentorn, el treball ramader i lesplendor familiar. Aleshores sexpliciten els dubtes de conscincia de Franz davant la maldat i perversi del nazisme i que el porten a plantejar-se la desobedincia quan torni a ser mobilitzat tot i el risc de ser sentenciat a la pena capital.

Aleshores comena un nou captol, el de lempresonament de Franz. Aqu Malick posa mfasis en les cartes creuades del pres i la seva estimada, Fani (Valrie Pachner), igual que els pensaments ntims creuats dambds, en una alternana de veus en of. Potser la part ms fluixa del film, per que ens deixa moments sublims com els petits gestos dafecte de comptades persones envers la famlia de Franz constantment ultratjada en la collectivitat. Aquest purgatori sacaba amb la seva sentncia condemnatria i la seva execuci, reflectida de forma elusiva, fora de camp. Aleshores es conclou amb una espcie depleg amb la vdua i filles, amb la seva germana tamb, que aprenen a viure de nou sense Franz immersos en lhbitat rural.

Ens trobem davant duna realitzaci sumptuosa, duna excepcionalitat fora de mida. Rodat amb una espcie de gran angular que dna gran profunditat de camp amb uns resultats prodigiosos per la riquesa i variabilitat de preses realitzades, especialment tot el que respecta al mn ramader i domstic de la granja i la verda vall. Una concepci esttica i formal grandiloqent i afectada que subjuga a la vista i els sentits, per que afronta el risc de la hostilitat davant de tanta explicidesa subratllada.

Potser la histria del sacrifici dun innocent i tot el seu martirologi demanaria una cert ascetisme formal, com ens tenen acostumats grans mstics del cinema com Bresson o Dreyer. Per personalment haig de reconixer que, malgrat els excessos, el film resulta una experincia tan trasbalsadora com enriquidora. Amb un repartiment predominant dactors europeus on apareixen tamb Matthias Schonaerts o Ulrich Matthes, hem pogut veure una de les darreres interpretacions del desaparegut Bruno Ganz, interpretant un oficial alemany en el judici al protagonista. Un text final precis dEliot sobre ltica de la conscincia prpia enfront de la incomprensi dels altres emmarca aquest monumental film de passi i mort duna nima bona i creient.

La mirada encegadora

Portrait de la jeune fille en feu de Cline Sciamma est ambientada lany 1770 i arranca amb una escena introductria en qu una pintora, Marianne (Nomie Merlant), que dna classes a les seves pupilles, s interpellada per una aprenenta sobre un quadre de lestudi que representa una dona enmig dun paisatge amb foc al seu vestit, la imatge pintada que dna ttol al film. A partir daquest moment, comena un llarg el flashback per explicar-nos la gnesis daquests visi pintada, mig fantstica i irreal, i la coneixena de la noia protagonista, Hlose (Adle Haenel)

Hloise, jove novcia que ha sortit del convent desprs de la mort de la seva germana, es troba en edat de casament i la mare della (Valeria Golino) encarrega un nou retrat dHlose desprs que un pintor previ hagus desistit de pintar-la ja que ella no volia mostrar el seu rostre, deixant com a testimoni un retrat dHlose amb el rostre borrat, com una dona sense cap. El film, a travs de Marianne, intentar pintar aquest rostre fugisser de la dama Hlose, primer a travs dels records de la seva visi, memoritzant els detalls, un procs de creaci pictrica dut al fracs. A travs de lamistat, Marianne aconseguir accedir finalment a que Hlose posi per ser pintada.

Resulta determinant pel film una atmosfera dallament, de mn apart, fora de temps. Fins i tot, el accs al territori de la casa de la famlia dHlose es produeix a travs dun viatge pel mar amb un desembarcament en terra ferma proveit dimatges deutores dEl piano de Jane Campion, en lloc duna dona descarregant un piano, aqu s Marianne amb els seus objectes de pintura carregats a lesquena. El procs pictric tindr lloc en un univers exclusivament femen, conformat per la dama, la pintora i, tamb, la serventa de la casa.

Sciamma crea una bombolla espai-temporal que permet les confidncies, lamistat i el floreixement del desig i lamor recproc entre lartista i la model, amb un treball immens del seu duet protagonista, Adle Haenel i Nomie Merlant. La gestaci del quadre s tamb el naixement daquesta histria damor alliberador de carcter lsbic. Lenamorament tamb va en parallel tamb a una apassionant i fascinant reflexi sobre la complexitat de la mirada, el transvasament que sopera entre all que un observa i com un s observat per laltre. El poder de la mirada del pintor, escrutadora, per tamb, immobilitzadora, senriqueix amb allusions i impressions sobre el motiu dOrfeu i Eurdice, quan Orfeu perd definitivament a Eurdice al girar-se.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula "Hidden life" de Terrence Malick

lectures: 524

Una crnica de Joan Millaret Valls

20 de maig de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small