cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL 72 FESTIVAL DE CANES PREMIA EL CINEMA SOCIAL EN EL SEU PALMARS

Com va deixar pals en les seves paraules la nit de clausura del 72 Festival de Cinema Internacional de Cinema de Canes el president del jurat de la Secci Oficial, Alejandro Gonzlez Irritu, sha privilegiat un cinema darrel social que reflexioni sobre les injustcies i els mals del nostre temps. I, efectivament, la prctica totalitat dels ttols guardonats afronten de cara problemes i qestions darrel social i poltic des de diferents mirades, comenant per la Palma dor per la stira social Parasite de Bong Joon-Ho, i passant pel Premi a la millor direcci pels germans Dardenne sobre un adolescent radicalitzat per una concepci fanatitzada de lIslam a El joven Ahmed.

Enmig daquesta preocupaci general per abordar temes per pensar-hi, sha procurat premiar tamb un enfocament feminista com el que plantejava la realitzadora francesa Cline Sciamma al melodrama romntic lsbic dpoca Portrait dune femme en feu. Tamb sha fet evident la necessitat de premiar alguna realitzadora en una edici que, per primer cop, ha vist augmentar la presncia de dones directores, reconeixent la direcci de la realitzadora francesa senegalesa Mati Diop per Atlantique sobre el drama dels refugiats desapareguts en el mar.

Lnica excepci que sescapa a la norma daquesta premissa vinculant dordre social en els continguts seria el Premi a la millor interpretaci masculina per Antonio Banderas grcies al seu immens paper en el film autorreflexiu de Pedro Almodvar , sobre un director de cinema en crisis, Dolor y Gloria. Fins i tot, el premi a la millor interpretaci femenina per Emily Beecham en el film glacial de cincia-ficci Little Joe de Jessica Hausner no deixa de ser una parbola futurista sobre un mn feli dhumans alienats.

Palma dOr per la fractura social de Parasite de Bong Joon-Ho

Bong Joon-Ho ha assolit el mrit dendur-se la primera Palma dOr de la histria per a un cineasta core. Desprs de competir amb la simptica faula animalista Okja (2017), el sud-core Bong Joon Ho ha acabat triomfant a Canes amb un melodrama tragicmic darrel social, Parasite. Vell conegut del certamen francs grcies a la seva participaci tamb en diferents seccions - cas de Host (2006) a la Quinzena dels Realitzadors o Mother (2009) a Un Certain Regard -, Bong Joon-Ho semblaria que aposta novament pel fantstic amb un ttol tan suggeridor com Parasite per res s el que podria semblar. El core contextualitza el seu darrer film en un entorn contemporani lligat exclusivament a la realitat al presentar-nos amb molta ironia a una famlia coreana pobre i sense feina estable que viu en un soterrani en unes condicions precries.

En aquest context, la figura paterna, Ki-taek (Song Kang-ho), idear un pla per ocupar gradualment els espais duna luxosa mansi duna famlia rica, els Park, i fugir del miserable soterrani, el seu pecat original. Es tracta dun pla datac per accedir per fi a la prosperitat i el benestar social a partir del moment en qu el fill podr donar classes dangls a una filla duna famlia riqussima, els Park. Ser linici duna cadena dactes premeditats que acabar collocant a tota la famlia Ki-Taek al servei de la famlia Park. El fill collocar a la seva germana com a professora dart teraputic pel nen problemtic dels Park, desprs aconseguiran que acomiadin el xofer per posar-hi el pare i, finalment, foraran el comiat de la governanta dels Park per substituir-la per la mare. Un cop assolida la fita dassaltar el poder comenaran els maldecaps per mantenir el seu nou estatuts dassalariats i privilegis a expenses de la famlia benestant. Per aquest parsits del ttol original patiran un seguit de contratemps, iniciats amb un gir de gui senzillament magistral, i que no sabran gestionar.

El director de films tan contundents i directes com Snowpierce (2011) dirigeix aqu una ferotge stira social sustentada sobre una apreciaci de la moderna lluita de classes que t com a nica fita lascens social. Es tracta dun film perfectament dirigit per Bong Joon Ho que, tot i que en alguns moments sembla derivar vers la comdia salvatge dhumor negre o lastracanada grotesca de mala bava, sempre acaba reconduint aquesta tragicomdia familiar al punt de partida inicial, les frustracions i embats fruits duna problemtica i complexa desigualtat social. La seva fina punteria dobservador es demostra amb un exemple concret, el detall de lolor corporal de la famlia pobre, una marca que els delata, com si portessin la seva pobresa adherida a la pell.

Guardons tan desiguals com conjunturals

Si la Palma dOr a Bong Joon-Ho resulta fora incontestable, el Premi a la millor direcci per Jean-Pierre i Luc Dardenne pel seu film El jovent Ahmed resulta fora excessiva. Tot i aquest mats, El jovent Ahmed s un notable film que demostra el bon pols narratiu i la bona forma dels germans belgues Dardenne, els quals segueixen tossudament fidels a la seva prospecci en lanlisi sense maniqueismes dels mals de la nostre societat. I ara ho han fet endinsant-se en el terrorisme de tall islamista resseguint les passes dun adolescent fanatitzat per la religi, Ahmed (Idir Ben Addi). Reincidents en competici la competici, els Dardenne afegeixen un nou guard a la llarga llista de premis obtinguts, en qu sobresurten dues Palmes dOr, Rosetta (1999) i Lenfant (2005).

El Gran Premi del Jurat tamb li va una mica gran a la realitzadora Mati Diop per Atlantique. Tot i aix, resulta un mrit indiscutible el primer Gran Premi a Canes per a una realitzadora de color. A ms, lactriu i directora francesa senegalesa Mati Diop ens deixa una interessant proposta sobre el drama dels refugiats africans engolits pel mar en el seu llargmetratge de debut Atlantique. Es tracta duna tragdia sobre lemigraci africana en loce Atlntic quan un grup de joves treballadors de Dakar sense cobrar volen buscar una vida millor marxant per mar a Espanya. Aquest film de denncia sobre el malestar social i les seves conseqncies amb la urgncia demigrar, rep un atractiu i inesperat gir argumental quan Mati Diop deriva aquesta problemtica vers el fantstic.

El premi al millor gui ha estat per a la realitzadora i guionista francesa Cline Sciamma pel seu precis melodrama romntic dpoca Portrait dune femme en feu que cont una treballada i lcida mirada sobre la mirada en les relacions entre model i artista. Desprs de debutar a la secci Una certa mirada amb Naissance des pieuvres (2007) i participar amb Bande de filles (2014) a la Quinzena de Realitzadors, Sciamma sha estrenat amb molt bon peu a la competici oficial amb aquest precis film dpoca, plenament feminista, sobre una pintora avanada al seu temps, Marianne (Nomie Marlant), que rep lencrrec de pintar el retrat duna dama abans del seu casament, Hlose (Adle Haenel).

Malgrat que Pedro Almodvar partia com a favorit amb lesplndida Dolor y gloria, pronstics avalats tamb per la bona acollida del pblic i la bona recepci de la premsa acreditada, finalment se li escapava la tan cobejada Palma dOr. Daquesta manera, el Premi a millor actor per Antonio Banderas, ben merescut, es pot veure com un reconeixement implcit envers la meritria feina de Pedro Almodvar. Desprs dinaugurar el Festival de Canes amb La mala educacin (2004), i emportar-se dos guardons amb Volver (2006), Almodvar ha assolit un nou xit grcies al seu film autoreflexiu sobre un cineasta en crisis, Salvador Mallo (Antonio Banderas), un film de marcat perfil autobiogrfic sobre la prpia carrera i el perfil creatiu del cineasta manxec.

Desprs de participar amb els seus dos primers treballs a Un Certain Regard, Lovely Rita (2001) i Hotel (2004), i desprs retornar-hi uns anys ms tard amb Amour fou (2016), la cineasta austraca Jessica Hausner sestrena per primavera vegada en Secci Oficial amb guard per la protagonista del seu film amb repartiment internacional i rodat en angls, Little Joe. Es tracta dun fascinant film glid de cincia-ficci que desconstrueix els codis del gnere a partir de motius troncals com sn les conseqncies de traspassar els lmits del coneixement o, tamb, la infecci collectiva que es propaga sense aturador. La guardonada amb el Premi a la millor Interpretaci femenina ha estat Emily Beecham pel seu paper de mare separada amb nen, Alice, que es dedica a conrear noves espcies de plantes creades genticament per buscar una flor de propietats teraputiques pels humans.

El palmars es tancava amb un Premi del Jurat ex-aequo per a dues propostes ms que es nodreixen novament de conflictes socials de fons. Per una banda, Les misrables del cineasta francs de color Ladj Ly sobre lesclat de violncia socials als carrers duna banlieu francesa, i de laltre, el film brasiler Bacarau de Kleber Mendoa Filho i Juliano Dornelles sobre la violncia ancestral que assota les zones rurals de la societat brasilera. A ms, el palest Elia Suleiman ha rebut un important reconeixement amb una Menci Especial del jurat per un film tan rod i perfecte com It must be Heaven, protagonitzat per ell mateix, sobre la mirada destrangeritat dun cineasta atnit sobre el seu propi pas i ciutats com Pars i Nova York. La irnica comdia humana It must be Heaven tamb ha rebut el premi de la crtica internacional Fipresci.

Notcies - Cinema Catal . NET
Antonio Banderas - Premi millor interpretaci masculina

lectures: 117

Una crnica de Joan Millaret Valls

28 de maig de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small