El finès Dome Karukoski s’estrena de ple en el cinema nord-americà amb un biopic de l’escriptor britànic J.R.R. Tolkien. Però més que un film biogràfic a l’ús, "Tolkien" és un film sobre la gènesi de la futura obra escrita de Tolkien. Un film que reflecteix com la vida i l’experiència del jove Tolkien (Nicholas Hault) acaba conformant l’imaginari de la seva rica obra literària.
‘Tolkien’ és una nova a aportació fílmica que sustenta la tesis de que els mons fantàstics, aparentment situats lluny de la quotidianitat, fruit de fer volar la imaginació, en realitat són hereus de la pròpia realitat. La fantasia literària és un reflex del nostre món. Així, el dia a dia de Tolkien va conformant i teixint la fantasia de les seves novel·les, tant de ‘El hobbit’ com la trilogia de ‘El senyor dels anells’.
Tolkien és un nen orfe que serà acollit per una família rica que li permetrà accedir als estudis universitaris. Precisament la seva etapa d’estudiant resulta troncal ja que troba una colla d’amics amb qui formen una fraternitat, la Barrovian Society, en honor del saló de té del mateix nom on es reunien. Funden una comunitat, amb juraments i aspiracions de futur, però aquesta confraria es veurà truncada per l’esclat de la Gran Guerra.
La Gran Guerra és una tragèdia col·lectiva que trasbalsarà la vida de Tolkien, ja que hi perdrà alguns dels seus amics més íntims de facultat, com Geoffrey Bache Smith (Anthony Boyle). La seva participació a la I G. M. al front europeu, a les trinxeres a la batalla del Somme, afavoreix una percepció del front de guerra mediatitzada pel seu estat febril – la febre de les trinxeres - i on tot resulta sinistre i dantesc: des de les muntanyes de cadàvers, els basalts tenyits de sang, la terra cremada o el gas tòxic.
Una vida marcada fortament també per la seva profunda història d’amor intermitent envers Edith Brath (Lilly Collins - filla del músic Phil Collins), noia amant de l’òpera i que conviu amb ell dins la mateixa família d’acollida. També juga el seu paper la invenció de Tolkien d’un llenguatge nou, completament diferent, així com els seus esbossos i gravats tenebrosos. Un conjunt divers d’ingredients que acaben desembocant, gràcies a un enfocament genuïnament fantàstic, en la seva novel·lística.
En el repartiment trobem destacats actors britànics com Derek Jacobi en el paper de professor de filologia Joseph Wright, responsable d’alguna manera del tomb de l’estudiant Tolkien envers la literatura i la lingüística. O Colm Meaney en el paper de Francis Morgan, capellà tutor del petit Tolkien quan aquest queda orfe després de la mort de la seva mare malalta.
Valorem que aquest film destaqui més pel seu aspecte metaliterari, incidint en els aspectes que contribueixen a la futura creació artística de Tolkien, els ingredients i condiments del seu rebost literari, que no pas el simple relat biogràfic. A ‘Tolkien’ sobresurten les imatges bèl·liques per la seva paleta cromàtica i les seves textures fantasmagòriques. Però cal lamentar l’excessiva correcció i l’academicisme del seu tractament, així com la fredor del conjunt, ja que acaba encomanant un cert ensopiment general.
