"X-Men: Fénix oscura" arranca amb un pròleg
als anys 70 per presentar la nena Jean Grey que, després d’un accident de circulació en què
moren els seus pares, és adoptada pel doctor X-Charles Xavier (James McAvoy) gràcies a
les seves dots extraordinàries. Un salt en el temps ens porta després al s. XXI i ens trobem
una adolescent Jean Grey (Sophie Tuner) que tindrà l’oportunitat de participar en una
missió arriscada dels X-Men per salvar la tripulació d’un coet de la NASA enviat a l’espai que
ha perdut el control. Els X-Men, sempre al rescat de la nació americana i del seu president,
han d’enllestir el rescat en un temps rècord ja que una erupció solar està a punt de destruir
la nau. Grey es jugarà la vida per tornar a buscar un tripulant que han oblidat i gràcies als
seus poders sembla desactivar el núvol estel·lar destructor.
En realitat, gràcies a entrar en contacte amb aquest fenomen i desactivar-lo,
Jean Grey percep canvis radicals que li atorguen una força majúscula. Però la seva ràbia
interior l’empeny a tenir actituds enfurismades i la seva ira provoca estralls entre els seus
companys, especialment pel que respecta a la seva amiga, Raven (Jennifer Lawrence).
Aprofitant el seu estat descontrolat i la manca de rumb vital, una líder alienígena sota les
formes humanes d’Smith (Jessica Chastain) i que vol destruir la terra la vol utilitzar
per als seus malèfics fins. Jean Grey viu ara dividida entre les males companyies i els seus
amics de sempre, els companys de l’escola Xavier, aquí més que mai, una residència per a nens
especials a l’estil de l’escola de bruixeria i màgia Hogwarts de la saga Harry Potter.
No cal dir que l’argument s’acosta quasi exclusivament a una pura trama sobre les
crisis de l’adolescència. La protagonista arrossega un ferida interna que la transforma en una
noia trencada. L’empaita un trauma d’infantesa que, combinat amb els neguits que li provoca
l’orfenesa i la seva adopció, rep una forta sotragada quan en un inesperat gir de guió els
records d’infància es veuen alterats pel que fa al desenllaç de l’accident viari. Una trama
senzilla focalitzada en un conflicte intern que converteixen a Jean Grey en una jove rebel
sense causa. Tot gira al voltant del món interior convuls de la noia, escindida ara bàsicament
entre fer el bé o el mal, triar entre allò correcte i allò incorrecte, temptada pel costat fosc
de la força o tendent a l’ús benèfic del seu superpoder.
Un film que parla de les pors i incerteses en una edat crítica, determinant per
caure del costat dels dolents o, per altra banda, retornar al camí del seny i les ensenyances
del padrastre-tutor Xavier. Si tot això és força elemental, el demés és pur farciment, com quan
els mutants deixen ser percebuts com uns superherois heroics per culpa dels danys ocasionats
pel comportament agressiu de Jean Grey. Així el desenllaç resulta ben previsible amb una sonora
traca final en un tren en marxa en què entraran en col·lisió els diversos fronts en joc: els
mutants condemnats ara a l’ostracisme popular, els cossos de seguretat i les forces invasores
alienígenes. La darrera entrega de la franquícia dels mutants de Marvel s’ha quedat en simples
batusses i maldecaps de pati d’escola.
