cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ABSNCIES DOLOROSES


La hija de un ladrn s una pellcula dexcellents resultats que ens revela una prometedora directora jove debutant, Beln Funes, coautora tamb del gui al costat de Maral Cebrin. Aquesta histria de la jove orfe Sara que senfronta amb les urpes als contratemps i adversitats de la vida, ens descobreix el talent interpretatiu duna Greta Fernndez que enguany viu el seu moment daurat de rellanament. Desprs de protagonitzar Elisa y Marcela (2019, Isabel Coixet), Greta Fernndez ha conquerit La Concha dOr del 67 Festival de Cinema de Sant Sebasti pel seu gran paper a La hija de un ladrn.

La hija de un ladrn s la histria duna mare jove i sola, Sara (Greta Fernndez), separada del seu xicot (lex Monner), que intenta refer la seva vida al costat del seu nad de mesos mentre procura cuidar al seu germanet acollit en un centre de menors. Sara porta una vida de treballs precaris i sobreviu sense un sostre fixe, ajudada sovint pels serveis socials que li ofereixen pisos per compartir un determinat espai de temps.

Aquesta batalla diria per tirar endavant es complica quan reapareix la figura dun pare sempre absent i que ha destacat per la seva irresponsabilitat, Manuel (Eduard Fernndez), que ara acaba de sortir de la pres. Aqu comptem amb lallicient especial de veure pare i filla treballant plegats en cinema mentre ambds protagonitzen a la pantalla un estira-i-arronsa sentimental que evidencien unes complicades relacions patern filials.

Sara s una lluitadora incansable, per el que ella aspira s a no estar sola, ella necessita tenir alg al costat, i cada vegada ensopega amb la pedra de la figura del seu pare distant i absolutament egoista. Una estranya i tensa dependncia uneix pare i filla per ella malda per apartar-se del seu progenitor i, fins i tot, el porta a judici perqu ella vol la custdia del germanet. Per alhora veiem com la Sara requereix de lafecte i de lamor patern.

El personatge de la Sara no sols ens evoca les herones abnegades i sacrificades del cinema de tremp social dels belgues Jean Pierre i Luc Dardenne, sin que estilsticament tamb semparenta amb les maneres dels germans belgues. Un film de gran vivesa grcies a ls duna cmera sempre en moviment, nerviosa i incessant. Una cmera enganxada a la protagonista per tamb escrutadora dels seus reveladors silencis que ens evoca la genuna marca destil dels directors de films com Rosetta (1999), El hijo (2002) o la ms recent La chica desconocida (2017)

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 203

Una crtica de Joan Millaret Valls

11 de desembre de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small