Produïts per Martin Scorsese, els germans Josh i Benny Safdie estrenen a la plataforma
Netflix el film de cinema negre ‘Diamantes en bruto’ després d’un frenètic thriller ‘Good Time’
(2017) protagonitzat per Robert Pattinson. El film s’obra en una mina etíop quan després d’un
accident laboral uns miners aprofiten la confusió per extreure un diamant en brut d’una
galeria. Aleshores, a través d’un pla impossible, es du a terme un recorregut que neix en
l’interior de la pedra i desemboca en el colon del que serà el protagonista del film, Howard
Ratner (Adam Sandler).
Aquest itinerari mineral que acaba sent orgànic, més enllà de connectar Etiòpia amb
Nova York, esdevé una bona radiografia de l’abast global del film que situa l’ambició pel diner
fàcil en el centre del relat. Així la maquinària del thriller es posa en marxa amb un Howard
Ratner que especula fer-se milionari amb la venda de la roca de diamant sense polir. Vol
col·locar aquesta gema en brut a un amic seu, un jugador de la NBA, KG - Kevin Gartnet, fent de
si mateix - mentrestant Ratner és perseguit per un petit mafiós, el seu cunyat Arno (Eric
Bogosian), per culpa d’un deute pendent.
Ratner ordeix un pla mestre per fer-se ric, però aquest pla no és gens senzill. Es tracta
d’una aposta molt arriscada, jugar a tot o res, i ha de jugar en diverses bandes. Ha
d’esquivar els seus perseguidors, enredar a KG i gestionar alhora els seus maldecaps
domèstics, amb una dona i fill, mentre surt amb una amant, Julia (Julia Fox), còmplice dels
seus tripijocs. En aquesta juguesca, sempre al llindar del precipici, la cobdícia està a punt
d’engolir-lo. I és que qui juga amb foc, al final es crema.
Els germans Safdie imprimeixen un ritme endimoniat a ‘Diamantes en bruto’ un film que
avança a velocitat de vertigen. Ratner, bellugadís i nerviós, s’enfronta a contratemps
constants, defraudant a tort i a dret mentre compra i ven, sempre estomacat i apallissat mentre
aconsegueix esmunyir-se a cada nou revés. Un film amb una planificació trencada, febril, amb
una càmera agitada, sempre en moviment. Una resolució visual adient per una trama tan
enrevessada com endimoniada, un immens cabdell de difícil resolució.
També ens sorprèn una actuació estratosfèrica d’Adam Sandler gràcies a una caracterització
magistral. Tan murri com patètic, viu i convincent però alhora vulnerable, sobrepassat pels
esdeveniments. Un personatge que encomana certa tendresa i compassió com tots els il·lusos i
visionaris atrapats en seu propi miratge, conqueridors de l’inútil.
