El cinema de la transcendentalitat i l’espiritualitat del nord-americà Terrence
Malick pren cos de nou en la pel·lícula "Vida oculta", una aposta megalòmana tan
corprenedora com, a estones, irritable. ‘A Hidden Life’. El director de ’El árbol de la vida’
(2011) s’inspira ara en una història real, la d’un heroi anònim, l’objector de consciència
austríac Franz Jägerstätter (August Dhiel), condemnat a mort per alta traïció a
l’Alemanya nazi l’any 1943.
‘Vida oculta’ dura prop de tres hores i podem detectar que està estructurat en
tres grans temps i una coda visiblement diferenciats, sense que aquests estiguin explícitament
remarcat. El film arranca amb l’harmonia i l’amor a la vall on viuen i laboren Franz i la seva
família, una espècie d’arcàdia de felicitat. Amb el reclutament de Franz i posterior permís
després de l’ofensiva nazi, torna una llarga pausa presidida de nou per la bellesa de l’entorn,
el treball ramader i l’esplendor familiar. Aleshores s’expliciten els dubtes de consciència de
Franz davant la maldat i perversió del nazisme, qüestionaments que el porten a plantejar-se la
desobediència per quan torni a ser mobilitzat, tot i el risc de ser sentenciat a la pena
capital.
Aleshores comença un nou capítol, el de l’empresonament de Franz. Aquí Malick
posa èmfasis en les cartes creuades del pres i la seva estimada, Fani (Valérie Pachner),
igual que els pensaments íntims creuats d’ambdós, en una alternança de veus en of. Potser sigui
la part més fluixa del film però, en canvi, ens deixa moments sublims com els petits gestos
d’afecte de comptades persones envers la família de Franz constantment ultratjada per la
col·lectivitat.
Aquest purgatori s’acaba amb la seva sentència condemnatòria i la seva execució,
reflectida de forma elusiva, fora de camp. Aleshores es conclou amb una espècie d’epíleg amb la
vídua i filles, amb la seva germana també, que aprenen a viure de nou sense Franz immersos en
l’hàbitat rural.
Ens trobem davant d’una realització sumptuosa, d’una excepcionalitat fora de
mida. Rodat amb una espècie de gran angular que dóna gran profunditat de camp, amb uns
resultats prodigiosos per la riquesa i variabilitat de preses realitzades, especialment tot el
que respecte al món ramader i domèstic de la granja i la verda vall.
Una escena de la pel·lícula
lectures: 478
Una crítica de Joan Millaret Valls
7 de febrer de 2020
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
El tema del nazisme, més actual que mai, està potser massa explotat. Tot i potser aquesta pel·lícula sembla molt especial. Molt interessant.
