cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL PLAN

La translaci duna obra teatral a la gran pantalla no s una operaci exempta de riscos Sha de jugar molt b amb lespai redut en qu es va concebre lacci, sha de saber donar la preponderncia que t el text en loriginal, i sha daconseguir alternar amb encert els plans curts i mitjos en la posada en escena, segons ho demani el moment, per tal que no es perdi la fora del medi originari, per tampoc es desaprofitin les possibilitats del format audiovisual. Deixant de banda que sha de tenir clar si ladaptaci ha de ser ms o menys fidel, en funci del que requereixi el nou mitj. I la veritat s que veient El Plan, fa tota la impressi que el seu director, Polo Menrguez, tenia tots aquests aspectes clarssims quan es va decidir a rodar la versi cinematogrfica daquesta obra teatral. Encara que la implicaci en el projecte de lautor de loriginal, Ignasi Vidal, de ben segur que ha contribut fora a agafar el to i prendre les millors decisions estilstiques i de fons. I ms, quan Vidal s tamb actor (a ms de dramaturg), i ha participat no noms en muntatges teatrals sin tamb en mltiples pellcules i sries, fet que el converteix en perfecte coneixedor del mitj. La cinta ens trasllada al pis duna barriada madrilenya en el qual es reuneixen tres amics que es troben a latur a causa dun expedient de regulaci docupaci que els ha fet perdre la seva feina com a guardes de seguretat, i que han danar a algun lloc indeterminat a fer tampoc sacaba de saber ben b qu. Per a causa duna averia del cotxe dun dells, passaran el mat tancats a lhabitacle i faran balan de les seves vides i la seva relaci. Amb aquest McGuffin com a punt de partida, que no dista molt de la reuni dels tres amics de lobra teatral Art, de la dramaturga francesa Yasmina Reza, amb lexcusa en aquest cas de la pintura blanca com a detonant, la pellcula abordar diversos temes a travs de les vides de cada personatge, que recorreran aspectes ms socials i daltres ms personals, transitant entre la comdia i el drama, per sempre sota una perspectiva costumista i de classe treballadora.

Amb aquest plantejament, s evident que el treball dels tres actors agafa un pes transcendental en el resultat final. I en aquest cas, tot i semblar un tpic, no es pot ms que felicitar Antonio de la Torre, Ral Arvalo, i Chema del Barco (nic supervivent del muntatge teatral original), per la forma com encaren i defensen els seus personatges, que sense deixar de ser fora arquetpics i representatius duna determinada classe social, requerien cadascun dun treball molt precs per definir les seves particularitats, i exterioritzar els diversos estats dnim pels quals passen al llarg de les vries fases de la pea. Cada personatge i cada actor t els seus minuts de protagonisme i de llument, molt ben dosificats i lligats per part del director, b sigui amb els dubtes a lhora de contactar amb una mare llargament absent, o b explicant el sistema lmbic i les respostes fisiolgiques davant destmuls de les emocions.

Finalment, sha daplaudir la contenci en el metratge i els seus inusuals 79 minuts, que demostren ben a les clares que no cal estirar innecessriament les trames per explicar una bona histria (encara que tingui diverses subtrames), si es t un bon gui (encara que sigui heretat de loriginal teatral), i tampoc s imprescindible canviar res perqu el text funcioni a nivell cinematogrfic. I ms, quan tant el sorprenent gir final de gui com alguna de les subtrames, es prestaven a fer-ho. Si alguna cosa funciona, millor no tocar-la gaire.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 36

Una crtica de Marc Serra

18 de març de 2020


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small