cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL 53 FESTIVAL DE SITGES CONFIRMA EL BON MOMENT DEL TALENT CATAL

El primer cap de setmana del 53 Festival de Sitges ens deixa una participaci brillant del cinema catal. En la Secci Oficial ha destacat el director cinematogrfic Llus Dans amb el malson aterridor La vampira de Barcelona mentre que David Victori sorprenia amb el thriller adrenaltic No matars fora de competici del certamen.

Daltra banda, el talent catal ha estat present tamb en la pellcula inaugural Malnazidos dels directors Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro, a travs de la coproducci, departaments tcnics i repartiment. Es tracta duna cinta perfecta per a Sitges ja que s un exercici divertit, juganer i desenfadat, a lestil dels tebeos i amb les maneres de la comdia esperpntica, sobre una epidmia zombi.

Malnazidos, ambientada a la Guerra Civil Espanyola, segueix un grup de combatents rivals que es veuen forats a actuar units, malgrat les seves diferncies ideolgiques, contra un enemic com, els morts vivents. Entre lextens repartiment, un espectacular Miki Esparber com capit del bndol nacional o Dafnis Balduz, co-presentador de les gales del mateix Festival de Sitges, en un paper de comissari comunista.

Malson caligaresc

A competici en la Secci Oficial Fantstica, La vampira de Barcelona de Llus Dans s un pellcula inspirada en la crnica negra barcelonina a travs dels crims esgarrifosos atributs a Enriqueta Mart al barri del Raval a principis del segle XX. La histria sexplica en bona part a travs de la figura dun periodista, Sebasti Comas (Roger Casamajor), personatge torturat que arrossega alguns traumes i que sinjecta morfina per oblidar i dormir, el qual intenta esbrinar la veritat de les acusacions sense contrastar dirigides envers Enriqueta Mart (Nora Navas) enmig de la psicosis collectiva sobre nens segrestats i assassinats.

Enriqueta Mart, anomenada La vampira de Barcelona, - interpretada amb tot el dramatisme possible per Nora Navas -, s una dona trastornada que apareix progressivament com la vctima propiciatria duna societat controlada pels seus poders fctics en qu els vertaders monstres son la societat en general. Un film de terror gtic que es pot veure tamb com un film poltic al posar en solfa la impunitat de les forces vives, des de la burgesia, els jutges o la premsa sensacionalista, confabulats en construir un relat tendencis.

Aquest film cont una marcada petjada artstica i ve farcida de recursos esttics que veuen del cinema mut, lexpressionisme o altres modalitats expressives que evoquen les siluetes de les ombres xineses. Rodat en blanc i negre, majoritriament, amb espurnes preciosistes i simbliques del color vermell - la sang, el fanalet dun prostbul o cors arrencats. El color es far omnipresent, per, en les seqncies barroques i asfixiants del prostbul on van a parar, probablement, les nenes de famlies pobres desaparegudes de Barcelona.

Llus Dans, escengraf teatral, aporta en el seu primer llargmetratge de ficci un disseny artstic prodigis que combina cinema i teatre atorgant a la urbs de Barcelona uns contorns de malson caligaresc, en qu els decorats es fan presents de forma indissimulada. Tamb trobem reminiscncies de Casanova (1976) de Fellini a travs de ls de les mscares, elements circenses o la pantomima, on lartifici es fa amo i senyor de la funci. Una esplndida pellcula amb un repartiment daltura en qu destaquen tamb Bruna Cus, Nria Prims, Francesc Orella, Albert Pla o Mario Gas.

Engolit per la nit

El manres David Victori ha presentat ladrenaltic thriller No matars abans de la seva estrena en cinemes aquest divendres dia 16 doctubre. Victori, a qui Ridley Scott va produir el luxs curtmetratge Zero (2015), es serveix de lactor Mario Casas per protagonitzar el seu segon llargmetratge desprs de El pacto (2018). Amb aquest ttol tan contundent de ressonncies bbliques, David Victori proposa una situaci extrema per dur el personatge al lmit i posar-lo a prova.

Una nima cndida, Dani (Mario Casas), que viu entregat a cuidar el pare malat, no sap qu fer amb la seva vida desprs de la mort del progenitor. Un sser encloscat, tancat en el seu encapsulament, que coneix una estranya noia just el dia que finalment pren la decisi de fer un viatge pel mn, pressionat per la seva germana. Lencarregada darrossegar aquest bon jan a les profunditats insondables duna nit boja i violenta s Mila (Milena Smit), la clssica figura de la femme fatale del cinema negre, una dona sensual, tan inestable com perillosa.

Ms enll daquesta trama de gent engolida per la nit i que ens evoca clssics moderns com Jo, qu noche! (1985, Martin Scorsese), sobresurt un protagonisme de la ciutat, concretament la zona de Sant Andreu, mixtura de barri habitat i zones industrials. Un dels trets estilstics caracterstics daquest film s una realitzaci nerviosa, frentica, sovint cmera en m i enganxada al cos del seu protagonista. Aquest descens a linfern de cadasc ens deixa, a ms, una actuaci amb forta empremta de Mario Casas en un registre indit.

Notcies - Cinema Catal . NET
L’elenc de la pellcula "La vampira de Barcelona"

lectures: 43

Una crnica de Joan Millaret Valls

13 d'octubre de 2020


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small