En un any marcat per l’eclosió de cinema reivindicatiu de la identitat negra, "Los Estados Unidos contra Billie Holiday" de Lee Daniels s’ocupa d’un nou episodi de vergonya i injustícia mitjançant la crònica històrica de la implacable persecució de la qual va ser víctima Billie Holiday de part del govern americà. Billie Holiday, cantant de vida convulsa, és assetjada per culpa d’un tema prohibit per les autoritats, ’Strange Fruit’, cançó que evoca sense embuts els linxaments de negres en els estats de el Sud dels Estats Units.
Més enllà de reflectir la drogodependència de la cantant o la relació més aviat tòxica amb el seu marit, Louis McKay (Rob Morgan), ingredients que podrien decantar el film cap el típic retrat d’artista maleit com fan molts films biogràfics, ’Los Estados Unidos contra Billie Holiday’ troba un bon punt d’ancoratge al focalitzar la seva mirada també sobre les relacions conflictives entre l’artista i el poder.
Aquest film de l’afroamericà Lee Daniels, director de l’oscaritzada ’Precious’ (2009), és un elegant i cuidat film d’època que mostra bon gust en les seves transicions entre temps present i passat o entre el format d’imatges documentals en blanc i negre i el color, amb voluntat de no deixar-se encotillar en el gènere del biopic.
No és la primera vegada que la vida i sofriments de Billie Holiday es portada al cinema ja que fa anys es va estrenar ’El ocaso de una estrella’ (1972, Sidney J. Furie) amb la cantant Diana Ross interpretant a la cantant de color americana. En aquesta nova aproximació a la figura de Billie Holiday (1915-1959), la seva protagonista, Andra Day, ens regala una interpretació d’alçada que l’ha fet mereixedora d’una nominació a millor actriu en la present edició del Oscar.
