El realitzador Eloy de la Iglesia va morir a l’edat de 62
anys, víctima d’un càncer de ronyó. Director polèmic, serà recordat com un personatge culte,
provocador i autodestructiu. Nascut a Zarautz (Guipúzcoa) el 1944, la seva trajectòria
cinematogràfica ha estat unida a uns temes molt concrets com la política, la homosexualitat i
les drogues. Moltes vegades tots tres es reflectien en els seus films. Eloy de la Iglesia creia
que anaven junts de manera indissoluble. Els seus inicis en el món teatral li van servir per
donar el salt al cinema convertint-se en el referent d’un tipus de cinema de la transició
espanyola. Amb molt bona acollida i no exempt de crítica social, films com Los placeres
ocultos (1977), El diputado (1979), (1979), Navajeros
(1980), La mujer del ministro (1981) i Colegas (1982) servien perquè el gran
públic s’aproximés a una part de la realitat de la societat espanyola amagada per la hipocresia
latent.
Les dues entregues de El pico i la seva relació professional amb José Luis Fernández El
Pirri van aixecar moltes butllofes. El seu darrer treball va ser al 2002 amb Pepón Nieto i
Fernando Guillén Cuervo a Los novios búlgaros. Un director a contracorrent que
necessitaria que les noves generacions el poguessin descobrir.
