El realitzador Eloy de la Iglesia va morir a l’edat de 62 anys, víctima d’un càncer de ronyó. Director polèmic, serà recordat com un personatge culte, provocador i autodestructiu. Nascut a Zarautz (Guipúzcoa) el 1944, la seva trajectòria cinematogràfica ha estat unida a uns temes molt concrets com la política, la homosexualitat i les drogues. Moltes vegades tots tres es reflectien en els seus films. Eloy de la Iglesia creia que anaven junts de manera indissoluble. Els seus inicis en el món teatral li van servir per donar el salt al cinema convertint-se en el referent d’un tipus de cinema de la transició espanyola. Amb molt bona acollida i no exempt de crítica social, films com Los placeres ocultos (1977), El diputado (1979), (1979), Navajeros (1980), La mujer del ministro (1981) i Colegas (1982) servien perquè el gran públic s’aproximés a una part de la realitat de la societat espanyola amagada per la hipocresia latent.
Les dues entregues de El pico i la seva relació professional amb José Luis Fernández El Pirri van aixecar moltes butllofes. El seu darrer treball va ser al 2002 amb Pepón Nieto i Fernando Guillén Cuervo a Los novios búlgaros. Un director a contracorrent que necessitaria que les noves generacions el poguessin descobrir.
