LA SAGRADA FAMILIA DEL XILÈ SEBASTIÁN CAMPOS GUANYA ELS 18 RENCONTRES DE TOULOUSE
El jove realitzador xilè Sebastián Campos va obtenir el premi gros
dels 18 Rencontres de Cinémas d'Amérique Latine de Toulouse per la seva
pel·lícula La Sagrada Familia, un guardó que va venir acompanyat durant la cerimònia de clausura del passat 26 de març d'un altre important premi
honorífic atorgat per la Crítica Internacional. Es tracta d'un treball força
representatiu del jove i emergent cinema xilè actual - sorgit de les escoles
de cinema renascudes coincidint amb la bonança democràtica al seu propi país - que sembla despreocupar-se d'un passat fosc i negre que no els va tocar
viure per apropar-se al cinema com una joguina, amb frescor, trencant una
pobre i raquítica tradició de cinema naturalista i convencional, i fent un
cinema arriscat formalment que vol trencar fronteres narratives donant marge
a la improvisació i profundament subjectiu. El merescut reconeixement al jove i inquiet cinema xilè es fa extensiu a un altre film d'un altre jove director, Matías Bize, guardonat amb el significatiu premi del públic per un film que ja va guanyar en la passada edició del festival de Valladolid, ens referim a la pel·lícula En la cama. Es tracta d'un altre agosarat film rodat pràcticament en temps real en un únic escenari amb plans molt tancats, curts i breus que retrata com a partir d'una relació sexual esporàdica pot néixer l'emoció, la proximitat i la introspecció psicològica en dos éssers ben desconeguts. Curiosament, aquest film es pot arrenglerar perfectament a nivell estètic amb el film guanyador, La Sagrada Familia, al jugar arriscadament amb el temps, l'espai i els límits narratius. Premis valuosos per una cinematografia xilena que ha estat triada com una de les grans seccions protagonistes dels 18 Rencontres de Toulouse, un certamen que ha fet gala d'un molt bon olfacte i entonat criteri a l'hora de seleccionar la seva extensa i exhaustiva graella amb centenars de pel.lícules. Altres films guardonats han estat el film de la peruana Claudia Llosa Madeinusa, ambientada en les recòndites i perdudes muntanyes de Perú, i protagonitzada per una Verge en temps de festa, en un film que barreja tradició i modernitat, paganisme i cristianisme. Aquest film que va més enllà de la crònica antropològica d'influència documentalista va rebre una ovacionada Menció Especial del Jurat. Una altra pel.lícula triomfadora va ser l'argentina La suerte está echada del també jove Sebastián Borensztein que va recollir el premi Descoberta de la Crítica Francesa, una simpàtica i profunda comèdia interpretada per un dels protagonistes indiscutibles d'aquests 18 Rencontres, el compromès i solidari actor argentí Gastón Pauls, mereixedor d'una retrospectiva rabiosament actual degut a la seva joventut. Potser no cal subratllar-ho, però l'opció per la joventut i els valors emergents és una de les constants insubornables d'aquests Rencontres, apostant majoritàriament per primeres i segones obres en les seccions oficials a més d'un apartat propi -Découvertes - prescindint dels glamour i les grans estrelles tot bandejant els valors consagrats i coneguts a les àmplies seccions paral·leles -Panorama i Reprises -. La capital occitana va tancar amb una austera jornada de clausura amb el corresponent lliurament de guardons seguit d'una sessió de cinema-concert sobre films animats i muts fets expressament per l'ocasió que precediren la projecció de la cinta brasilera Cinéma, aspirinas e urubus de Marcelo Gómez, un film presentat en la secció paral·lela de Cannes. La pel·lícula seleccionada per tancar la vetllada és un film d'època en clau de road-movie que té com a protagonista un alemany que fuig de la guerra d'Europa i, en companyia d'un jove brasiler, circulen amb un camió carregat d'aspirines que venen després de la projecció d'un film publicitari sobre les meravelles d'aquest medicament, tot un símbol de millora en aquestes terres farcides de desheretats i misèria, però la
impossibilitat d'escapar de la 2ª Guerra Mundial és fa evident, tot i
moure's en la zona desèrtica Sirtao del Brasil, a l'igual com s'esvaeixen
les possibilitats de millora en el rerapaís. Aquest film va néixer en els tallers de Cinema en Construcció, un formidable camp de proves per ajudar nous realitzadors a enllestir els seus projectes o trobar finançament. Parlem d'una secció que es desenvolupa a cavall de Toulouse i el festival de San Sebastián, dos places on acostumen a reeixir el que son projectes en pre-producció o mancats de finançament per poder-los enllestir. La importància d'aquesta secció encara no ha estat prou elogiada mentre els resultats són arreu i ben visibles: la mateixa pel.lícula de clausura , l'argentina Iluminados por el fuego de Tristán Bauer - premiada a San Sebastián i posseïdora del Goya a la millor pel.lícula hispana -, la pel·lícula guanyadora La Sagrada Familia, la inclassificable Sangre del mexicà Amat Escalante o l'aspre B-Happy del xilè Gonzalo Justiniano.
