El cineasta català Joaquim Jordà ha mort a l'edat de 70 anys després de patir una greu malaltia durant aquest últim any. El director, nascut a la localitat gironina de Santa Coloma de Farners, era home polifacètic dins el món del setè art, on havia exercit de director, actor, productor, traductor, professor, escriptor i, sobretot, guionista, i havia arribat a calar fons a molts aficionats al cinema, sobretot al gènere documental, que veien en Jordà el màxim exponent del gènere a Catalunya; no en va, recentment s'havia estrenat Vint anys no és res i havia vist la llum el llibre Joaquim Jordà. La mirada lliure, una anàlisi i recull de la seva biografia per part de Laia Manresa. Jordà havia estat un fort activista cinematogràfic. Després d'estudiar Dret a Barcelona, es desplaçà a Madrid a graduar-se a l'Escola Oficial de Cinema. Allà va formar part de la Unión Industrial Cinematográfica, molt propera al Partit Comunista, i de tornada a Barcelona va col·laborar al naixement de l'Escola de Barcelona, un moviment cinematogràfic que va comptar amb noms com el del propi Jordà, Nunes o Portabella. A més, Jordà també va viure a França i Itàlia, on va crear el seu cinema més compromès des de l'empara del Partit Comunista. Entre les seves pel·lícules més destacades hi trobem Numax presenta..., L'encàrreg del caçador, Un cos al bosc, Mones com la Becky, i De nens. A l'altre costat del mirall era el nou projecte en el que estava treballant.
