La 79ena edició dels premis cinematogràfics per excel·lència, els Premis Oscar, ja són història. Una edició que pels catalans quedarà marcada per un significat tant especial com és el fet que dos joves talents del nostre país, hagin vist recompensat el seu excel·lent treball, amb uns Oscar que ens omplen d’orgull. Montsé Ribé i David Martí entren en la història d’aquests mítics premis i fan que l’oncle Oscar aprengui una nova llengua: el català. I a banda d’aquest èxit de la nostra terra, doncs els Oscar d’enguany també passaran a la història per un nou pacte de pau: el de l’Acadèmia i un dels millors directors de la història del cinema nord-americà, el bo d’en Martin Scorsese. Infiltrados s’ha convertit en el film triomfador al rebre quatre Oscar de pes (pel·lícula, direcció, guió adaptat i muntatge). En contra, es pot considerar Babel, d’Alejandro González Iñárritu, com la pel·lícula principal derrotada d’aquesta edició, ja que només ha vist recompensada una de les 7 candidatures que havia rebut, i probablement per la que menys mereixia: la banda sonora. Tornant a la banda dels beneficiats, cal remarcar els Oscar d’interpretació protagonistes, que han anat a parar a dos magnífics intèrprets que d’aquesta forma veuen reconeguda la seva gran tasca i el seu sobrat talent, la reina Mirren i el dictador Whitaker. Pel que fa als intèrprets, però de repartiment, els escollits han estat, l’avi fumeta de Pequeña Miss Sunhine, el sempre impecable Alan Arkin, i la debutant Jennifer Hudson, una de les Dreamgirls; dos guardons molt més discutibles que els dels protagonistes, però tot així prou justificats. Probablement una de les (agradables) sorpreses es va produir en l’apartat de millor film de parla no anglesa, on finalment una excel·lent òpera prima alemanya, com és La vida de los otros va rebre un Oscar que pocs esperaven, i no pas per la (inqüestionable) qualitat del film, sinó perquè no hem d’oblidar que la gran favorita era El Laberinto del Fauno, pel·lícula que, a banda de l’Oscar català al maquillatge, va ser distingida per la direcció d’art i la fotografia. L’emoció es va apoderar del Kodak Theatre quan Clint Eastwood va presentar l’Oscar honorífic de la nit: Il Maestro, o el que és el mateix, un altre acte de pau de l’Acadèmia, reconeixent el seu immens error quan encara mai ha atorgat l’Oscar a la millor banda sonora al llegendari compositor romà Ennio Morricone. Altres Oscar, el (indiscutible) vestuari de María Antonieta o la cançoneta I Need to Wake Up, del film documental Una verdad incómoda, reconegut també com a millor documental, amb un reiterat Al Gore, exhaust i amic de gairebé tothom, especialment de Leonardo DiCaprio. I què els hi passa als acadèmics amb els pingüins? l’any passat ja li van donar l’Oscar al (més que discutible) documental El viaje del emperador i enguany li donen a Happy Feet, derrotant a dos títols d’animació molt superiors, com Cars i Monster House. En fi, a veure que succeïx el proper any, i a veure si ens representen més catalans!
Montse Ribé i David Martí al rebre l'Oscar
lectures: 2218
Albert Galera
26 de febrer de 2007
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
estic content per Morricone, per la pel·lícula El laberinto del fauno i per Scorsese.
Jaume
26-02-2007
Felicitats a la Montse Ribé i David Martí!!!
Olga
26-02-2007
Crec que el resultat d'aquest any és bo, sobre tot pel que fa a Scorsese, als actors i els tècnics del Fauno
Marc C.
26-02-2007
No vaig pode veure la gala però estic molt contenta per aquests catalans (i per la b.sonora de "Babel" que a mi si que m'agrada)
Laura
26-02-2007
Després del pacte de pau amb Scorsese i Morricone, ara manca la pau amb Kate Winslet...
Jack
27-02-2007
El documental "Una verdad incómoda" i l'oscar que ha obtingut són molt necessaris per la consciència ciutadana.
