Durant l’acte de clausura del Primer Congrés dels Professionals del Cinema i l’Audiovisual de Catalunya, celebrat els passats 23 i 24 de març, es va comunicar públicament l’augment d’un gairebé 30% d’espectadors de llargmetratges cinematogràfics de producció catalana durant l’any 2006, fet que segons el director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat, Antoni Lladó, suposa un bon any per al cinema català. Les dades indiquen que durant l’any 2005, les produccions o coproduccions catalanes van reunir a 1.349.349 espectadors, mentre que el 2006 en va acumular un total de 1.749.149, encara que només tres títols van acaparar el 41,2% de la recaptació total de pel·lícules amb producció total o parcial catalana, concretament El Perfum, Salvador i Yo soy la Juani, han estat les tres pel·lícules claus a l’hora del resultat d’aquests números de taquillatge. Tanmateix, també és bo destacar que durant l’any 2006 es van comptabilitzar un total de 99 produccions catalanes per les 85 de l’any 2005. Aquest augment també és prou significatiu en relació a les pel·lícules catalanes seleccionades per festivals internacionals, així de les 16 pel·lícules seleccionades en 9 festivals diferents de l’any anterior, s’ha assolit la xifra de 30 títols catalans presents en 11 festivals diferents al llarg del 2006. Ara bé, malgrat aquestes xifres un xic esperançadores, també cal remarcar el descens del cinema parlat en català, ja que malgrat l’augment de títols doblats a la nostra llengua, es va produir una notòria reducció de sessions que van provocar una recaptació de fins a un alarmant 21,8% menys respecte a l’exercici 2005. Així doncs, entre altres anàlisis ens trobem al cinema català o parlat en català en una situació dubitativa no massa clara i amb molts interrogants, potser per això es va aprofitar la celebració d’aquest primer congrés per recalcar que manca trobar punts comuns entre tots els agents del sector per poder competir al poderós mercat global, i això que Catalunya ocupa la sisena posició com a mercat en l’exhibició cinematogràfica europea, per davant de països com Holanda, Bèlgica o Grècia i arriba fins a la segona posició en freqüència d’assistència per habitant i any, només per darrera d’Holanda. Per tant, aquí succeeix alguna cosa que s’ha de corregir: on són els ajuts més directes al sector cinematogràfic català? On és el concepte de cultura cinematogràfica catalana als cinemes de casa nostra? Per què no es subtitulen pel·lícules estrangeres a la nostra llengua? Per què gairebé només es doblen pel·lícules estrangeres de caire infantil o juvenil? Què passa, aquí?
Escena de Salvador
lectures: 1583
Albert Galera
26 de març de 2007
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
crec que és molt trist considerar "El Perfum" com a catalana i estic d'acord que s'hauria de subtitular (no doblar) en català
Rc
26-03-2007
jo penso que som massa exigents amb el nostre cinema, tinguem una mica de paciència que cada vegada fem millor cinema
