Durant l’acte de clausura del Primer Congrés dels
Professionals del Cinema i l’Audiovisual de Catalunya, celebrat els passats 23 i 24 de març, es
va comunicar públicament l’augment d’un gairebé 30% d’espectadors de llargmetratges
cinematogràfics de producció catalana durant l’any 2006, fet que segons el director de
l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat, Antoni Lladó, suposa
un bon any per al cinema català. Les dades indiquen que durant l’any 2005, les produccions
o coproduccions catalanes van reunir a 1.349.349 espectadors, mentre que el 2006 en va acumular
un total de 1.749.149, encara que només tres títols van acaparar el 41,2% de la recaptació
total de pel·lícules amb producció total o parcial catalana, concretament El Perfum,
Salvador i Yo soy la Juani, han estat les tres pel·lícules claus a l’hora del
resultat d’aquests números de taquillatge. Tanmateix, també és bo destacar que durant l’any
2006 es van comptabilitzar un total de 99 produccions catalanes per les 85 de l’any 2005.
Aquest augment també és prou significatiu en relació a les pel·lícules catalanes seleccionades
per festivals internacionals, així de les 16 pel·lícules seleccionades en 9 festivals diferents
de l’any anterior, s’ha assolit la xifra de 30 títols catalans presents en 11 festivals
diferents al llarg del 2006. Ara bé, malgrat aquestes xifres un xic esperançadores, també cal
remarcar el descens del cinema parlat en català, ja que malgrat l’augment de títols doblats a
la nostra llengua, es va produir una notòria reducció de sessions que van provocar una
recaptació de fins a un alarmant 21,8% menys respecte a l’exercici 2005. Així doncs, entre
altres anàlisis ens trobem al cinema català o parlat en català en una situació dubitativa no
massa clara i amb molts interrogants, potser per això es va aprofitar la celebració d’aquest
primer congrés per recalcar que manca trobar punts comuns entre tots els agents del sector per
poder competir al poderós mercat global, i això que Catalunya ocupa la sisena posició com a
mercat en l’exhibició cinematogràfica europea, per davant de països com Holanda, Bèlgica o
Grècia i arriba fins a la segona posició en freqüència d’assistència per habitant i any, només
per darrera d’Holanda. Per tant, aquí succeeix alguna cosa que s’ha de corregir: on són els
ajuts més directes al sector cinematogràfic català? On és el concepte de cultura
cinematogràfica catalana als cinemes de casa nostra? Per què no es subtitulen pel·lícules
estrangeres a la nostra llengua? Per què gairebé només es doblen pel·lícules estrangeres de
caire infantil o juvenil? Què passa, aquí?
Escena de Salvador
lectures: 1735
Albert Galera
26 de març de 2007
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
crec que és molt trist considerar "El Perfum" com a catalana i estic d'acord que s'hauria de subtitular (no doblar) en català
Rc
26-03-2007
jo penso que som massa exigents amb el nostre cinema, tinguem una mica de paciència que cada vegada fem millor cinema
