cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL PERQU DE LA NOVA PELLCULA DE VENTURA PONS
Lendem mateix de la finalitzaci del seu rodatge, Ventura Pons i part del seu equip artstic han realitzat una presentaci a la Sala Beckett de Barcelona, local on sinicia la pellcula i on es va estrenar lobra Barcelona, Mapa dOmbres, de Llusa Cunill guardonada amb un recent premi Max de les arts escniques - que el veter guionista i director barcelon ha convertit en Barcelona (Un Mapa) en la seva versi cinematogrfica. Una pellcula que, com bona part de la seva filmografia, est rodada a Barcelona, encara que en aquesta ocasi la presncia de la ciutat s ms potent que mai fins a convertir-se en un dels grans personatges del film. Lequip de cinemacatala.net ha volgut aprofitar aquest esdeveniment per entrevistar al director catal; aqu teniu el resultat de la nostra trobada:

C.C.: Don sorgeix linters per adaptar lobra de Llusa Cunill?
V.P.: Doncs sincerament perqu s una obra estupenda i una pellcula s sobre tot una histria. A partir duna histria surt tot i magrada pensar en aquelles histries que poden arribar a lespectador. Una pellcula s histria, concepte narratiu i repartiment. I aquesta gran histria, doncs mha la va donar la Llusa Cunill. Una histria com aquesta amb els actors que he tingut per traslladar-la al cinema era senzillament perfecte, s un regal!
C.C.: Uns actors amb la majoria dels quals havies treballat amb anterioritat: Nria Espert, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sard, Jordi Bosch... segons com, potser s com una mena de retrobament familiar?
V.P.: Si, de fet fixat que tots els directors acostumen a tenir el seu propi repartiment, noms cal pensar en Woody Allen. Per a banda dels actors, a mi tamb magrada establir una gran complicitat amb el msic, el muntador, etc.
C.C.: De fet, ara que esmentes en Carles Cases, actualment sembla que aquesta complicitat amb ell sigui ineludible dins la teva obra...
V.P.: Per descomptat que s, potser ho haurem destudiar en profunditat.
C.C.: Al llarg de la teva filmografia, ens acostumat a captar diferents poques, barris i situacions de la ciutat de Barcelona, per tenim la sensaci que Barcelona (Un Mapa) podria ser la teva declaraci damor definitiva al voltant de la teva ciutat?
V.P.: No ho s del cert, ja es veur, perqu a vegades un no s prou conscient. De fet, Barcelona s el meu paisatge no noms real sin tamb mental, per vull dir que a vegades mhan comentat caram! Quin retrat que fas de Barcelona i em sorprn perqu potser ho he aconseguit sense buscar-ho obertament.
C.C.: Per, en tot cas, hem de pensar que Barcelona s un personatge ms de la pellcula? Ho veus com el teu Manhattan particular?
V.P.: Evidentment que s!
C.C.: Barcelona est, fins i tot, per sobre dels personatges? O potser ara ja ens estem passant?
V.P.: En certa forma s, per s sobre tot per la cultura, laire, la llengua, tot plegat.
C.C.: En quin moment es troba la teva obra actualment?
V.P.: En un moment de maduresa, on em sento un director amb molt dofici i amb moltes ganes de fer moltes coses, i sobre tot, cada vegada ms lliure i ms independent; ara b, reconec que el meu cas s un privilegi.
C.C.: Ets conscient que alguns espectadors troben faltar les teves comdies? Portes una etapa de ttols molt intimistes situats gaireb de forma exclusiva en el terreny del drama. No tens ganes de tornar a fer una comdia, esbojarrada o no?
V.P.: Home, pensa que sempre faig la pellcula que el cos em demana, per tant no em tanco a res i ja es veur, per ara mateix evidentment vaig de drames... tot depn del meu desig perqu sin faig el que vull fer rebento!
C.C.: A qu hem datribuir aquesta constant de fer una pellcula cada any? Qu potser es tracta duna superstici o alguna cosa aix?
V.P.: No, no, res daix. Tinc moltes idees, algunes de molt bones i tinc la capacitat de fer-ho i no s cap competici ni res similar, simplement tinc ganes de fer-ho. De fet, faig una pellcula cada any per en podria fer ms. Recorda que els grans mestres de Hollywood, feien dues, tres o quatre pellcules per any i eren obres mestres!
C.C.: Avui en dia aix ja noms ho fan els asitics!
V.P.: Tens ra. I de fet, ja s que noms som quatre o cinc que fem una pellcula a lany, per no em considero pas especial per aquest motiu. Es tracta de plasmar les quantitats didees que tenim i estic content perqu les meves pellcules funcionen b.
C.C.: Sabem que admires el treball dalguns directors britnics que han sorgit del teatre, com Stephen Daldry (Billy Elliot), Mike Leigh (Secretos y mentiras) o Sam Mendes (American Beauty). Creus que el futur del cinema passa per la formaci prvia al mn del teatre, fins i tot pels directors?
V.P.: No duna forma ineludible per considero que t molt a veure amb els temes dinters que surten del teatre, els seus grans valors i la seva derivaci al cinema.
C.C.: La data destrena de la pellcula far impossible la seva inclusi al Festival de Berln, que s el festival que ms ha mimat la teva obra. Qu passa amb Berln?
V.P.: Efectivament Berln queda molt enll (es celebra al mes de febrer), per jo noms tinc elogis daquell festival i, a ms, tinc el privilegi de ser el director del mn que ms vegades ha tingut una pellcula seva a la secci oficial de la Berlinale: cinc anys consecutius i set de les meves divuit pellcules han estat escollides per formar part de la programaci de Berln.
C.C.: En fi Ventura, molta sort amb aquesta Barcelona (Un Mapa) i fins aviat!
V.P.: Moltes grcies a vosaltres, seguireu informats...
Notcies - Cinema Catal . NET
Ventura Pons amb l'actor Jordi Bosch durant el rodatge de Barcelona (Un Mapa)

lectures: 1812

Albert Galera

18 d'abril de 2007


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

M'encanta que tingui aquesta llibertat per fer el que li vingui en gana. I sempre en defensa de la llengua catalana.
Marta18-04-2007

Vaig veure l'obra a la Sala Beckett (que per cert ha comprat Nuez i Navarro i no pas per continuar fent teatre) i em va encantar!!!
Carla18-04-2007

Per mi, OCAA RETRAT INTERMITENT i AMIC/AMAT sn les seves dues millors pellcules
Olga19-04-2007

em sembla b fixar-se en obres de teatre per convertir-les en pellcula i de retruc donar a conixer a les mateixes obres.
Ricard19-04-2007

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small