cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MOR EL MESTRE SUEC
El cinema europeu, i per extensi el mundial, plora la mort dun dels millors directors de la seva histria: el suec Ingmar Bergman. Segons un comunicat de la seva filla, Eva, lautor de Fanny y Alexander ha mort a la seva casa duna illa del mar Bltic, als vuitanta-nou anys dedat. Bergman es va iniciar professionalment a principi dels anys quaranta, com ajudant de direcci al Teatre de lpera dEstocolm. Per de seguida es va interessar per lart cinematogrfic i comena a escriure guions que acaben dirigint Alf Sjberg i Gustav Molander i que donen com a resultat un contracte amb la Sven Filmindustri grcies al qual comenaria a dirigir les seves primeres pellcules. A partir daqu, neix una de les trajectries cinematogrfiques ms brillants i significatives de la histria del cinema, formada per ttols convertits en autntiques obres dart com Fresas salvajes (1956), El sptimo sello (1956), El rostro (1958), El manantial de la doncella (1959), Gritos y susurros (1972) o Fanny y Alexander (1982). Una obra reconeguda unnimement per a estudiosos, cinfils i festivals darreu del mn que es van rendir davant lhabilitat i valentia narrativa daquest gran creador, atorgant-li ls dOr a Berln, la Palma dOr a Cannes i 3 vegades lscar al millor film de parla no anglesa. A ms, Bergman ha resultat indispensable a lhora de servir com a inspiraci per a futurs cineastes, que han tingut al mestre suec com a constant referncia en les seves obres, essent el cas ms significatiu el de Woody Allen, qui en bona part de la seva filmografia li dedica homenatges, cites i agraments varis. Curiosament i malgrat la grandiosa aportaci cinematogrfica de Bergman, el darrer tram de la seva obra es centra de forma exclusiva a la televisi, mitj des del qual va continuar mostrant la seva particular visi del mn i les seves inquietuds mitjanant obres profundes creades a anys llum del concepte televisiu ms comercial; entre aquestes aproximacions, destaca el que finalment sha acabat convertint en el seu testament professional, la pellcula Saraband (2003), que malgrat tractar-se dun telefilm, rodat en alta definici, sortosament es va estrenar als nostres cinemes i la varem poder gaudir oblidant-nos de la seva concepci televisiva i gaudint-la com la seva darrera obra mestra. La nostra reverncia a Ingmar Bergman, un cineasta creador duna obra increblement sincera i valenta, bona part della realitzada en una poca fosca i convulsa on no resultava gens fcil qestionar segons quins estaments. Sincerament, avui tinc ganes de plantejar una partida descacs encara que no pas front la mort i menjar unes quantes maduixes, que si tinc temps, anir a recollir a la muntanya, on espero evitar la tragdia duna donzella.
Notcies - Cinema Catal . NET
Ingmar Bergman

lectures: 1374

Albert Galera

30 de juliol de 2007


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

quina gran prdua! per mi, "El Sptimo Sello" s una de les millors pellcules de la histria.
Bernat30-07-2007

al principi em va costar una mica, per quan vaig descobrir "el 7 sello" i "el manantial de la doncella" em van fascinar...
Joan Carles30-07-2007

jo vaig ser de les poques persones que van "flipar" amb SARABAND, una pellcula extraordinriament adulta, meravellosa.
Olga30-07-2007

recordo una pellcula de Bergman protagonitzada per tres germanes que es troben a la casa familiar i una es t que morir, per no recordo ms ni el ttol
Maria J. Canals30-07-2007

per mi la millor FRESAS SALVAJES, trista i pura com la vida mateixa. tamb soc dels que vaig veure SARABAND al cinema Verdi
Marc30-07-2007

'El septimo sello' s magistral i encisadora. T'atrapa sense remissi.
John T.01-08-2007

a mi sempre m'han costat les seves pellcules, probablement perqu no les he vist al cine, i a travs del televisor es fa molt dur, per prometo que ara les recuperar!
Lluc01-08-2007

el meu principal record bergmani s el film Fanny y Alexander, un dels ms grans que he vist mai.
Carlos01-08-2007

ei! he vist Saraband per la 2 de TV i m'ha semblat estupendssima!!!
Laia04-08-2007

Amb Saraband deixava escrit el seu testament cinematogrfic. Amb l'escena de l'Erland Josephson entrant nu a l'habitaci de la Liv Ullman, Bergman posava punt i final a la seva meravellosa carrera.
Dani Sol07-08-2007

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small