ELS PREMIS BARCELONA DE CINEMA UNEIXEN EL CINEMA D’AUTOR AMB EL COMERCIAL
La sisena edició dels Premis Barcelona de Cinema han
aconseguit fer feliç a tota mena d’espectadors, els qui prefereixen el cinema realitzat sota
uns paràmetres tirant a comercials i els qui es decanten per un cinema més intimista, un cinema
d’autor. I és que El orfanato i Ficció són dos títols antagònics, que han estat
reconeguts pràcticament a parts iguals. L’opera primera de J.A. Bayona ha estat coronada amb
set dels nou guardons a que aspirava: pel·lícula, direcció novell, actriu (Belén Rueda),
fotografia, muntatge, direcció artística i so. Per la seva part, el delicat film autobiogràfic
de Cesc Gay s’ha endut quatre valuosos premis: direcció, actor (Eduard Fernández), guió i
millor pel·lícula rodada originalment en català. La resta de premis, van reconèixer a
Nocturna, una aventura màgica, com a millor film d’animació, a Lluís Llach com a millor
música per Llach: la revolta permanent, a Can Tunis com a millor pel·lícula
documental, i a La princesa del polígon com a millor telefilm. També es van atorgar dos
premis especials, el premi internacional per a Carlos Saura i el premi Carles Duran, a títol
pòstum, a Antoni Ribas. La sensació és que aquesta ha estat una edició que denota un cert salt
qualificatiu que els situa més a prop en l’objectiu de la seva consolidació. S’ha obtingut un
ressò considerablement més alt que en les edicions anteriors, s’ha comptat amb la presència
política – i això sembla que vol dir bastant -, s’ha retransmès per televisió – en diferit,
això si -, i en Joaquim Oristrell ha demostrat una notable habilitat com a coordinador de la
gala. Tanmateix, la conclusió és que s’ha optat per recolzar una pel·lícula de producció
catalana que és a un pas de convertir-se en el títol més taquiller de l’any, fins i tot per
sobre de qualsevol pel·lícula americana, afegint-se al fenomen Orfanato i fent més gran
la seva allau de premis, mentre que no s’han oblidat d’aquell cinema petit i sincer, aquell
cinema que surt de l’anima i que no necessita de cap tipus d’estridència per seduir a
l’espectador, perquè Ficció és una pel·lícula deliciosa i admirable, la millor
ambaixadora del cinema català...
Cartell dels dos títols guanyadors
lectures: 1777
Albert Galera
6 de desembre de 2007
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
I Barcelona (Un Mapa) de Ventura Pons, res de res. Home, potser hagués estat bé repartir-ho una mica més...
Pau
06-12-2007
amb FICCIÓ s'ha fet justícia
L.Padró
07-12-2007
Si fas caixa, tens premis...
A.C.
07-12-2007
El millor és el premi per l'Eduard Fernández, el millor actor català del moment.
Olga
07-12-2007
Només em sap greu que una pel·lícula tanta petita com "Pactar el gat", que li hauria anat molt bé rebre algun premi, finalment l'hagin ignorat completament
