A diferència d’altres edicions, pel que fa a les candidatures dels Premis Goya d'enguany anunciades aquest dilluns - la cerimònia de lliurament de premis es celebrarà el 3 de febrer -, hi trobem alguns catalans que s’hi han colat de diverses formes, uns amb més soroll que altres. Així les coses, destaca el nom del qui tots esperàvem trobar entre els finalistes, el debutant Joan Antoni Bayona, qui amb la seva El orfanato ha rebut un total de 14 candidatures, essent juntament amb Las 13 rosas, la pel·lícula màxima candidata. Bayona no figura entre els quatre directors finalistes, però sí que ho fa en la categoria de millor direcció novell, on té totes els números per guanyar. Tanmateix però, en “Jota” no és l’únic català que intentarà conquerir terres hispàniques, perquè en el seu intent es veurà acompanyat pel menut barceloní Roger Príncep, el fill de Belén Rueda a El Orfanato, candidat al premi a la millor interpretació masculina revelació. Però si en totes aquelles candidatures on hi figura El Orfanato eren més o menys previsibles, la sorpresa més positiva és comprovar la presència de l’excel·lent La Soledad, del també català Jaime Rosales en els apartats de millor pel·lícula i direcció; aquestes són, sense cap mena de dubte, les candidatures de qualitat d’aquests premis Goya. Per la seva banda, no deixa de ser curiós trobar-se amb Ventura Pons com a finalista al millor guió adaptat, per la seva adaptació de la peça teatral Barcelona [Un Mapa]. En l’apartat de música original, destaca la presència de Carles Cases, que podria guanyar el Goya per la partitura del film Oviedo Express. La resta del grup de catalans finalistes, es completa amb els muntadors Elena Ruiz (El orfanato) i David Gallart (Rec), el veterà director artístic Josep Rosell (El orfanato), els tècnics de so Xavi Mas, Marc Orts i Oriol Tárrago (El orfanato) i la pel·lícula d’animació Nocturna, una aventura màgica. Però malgrat aquesta nodrida presència catalana, els Goya s’han oblidat completament de En la ciudad de Sylvia d’en Guerin, del magnífics treballs interpretatius d’Alex Brendemühl a Yo i d’Aina Clotet a 53 días de invierno, o de les pel·lícules documentals 3055 Jean Leon o Setembres, entre molts altres.
Acceptarà en Julius compartir mans amb en Goya?
lectures: 1374
Albert Galera
18 de desembre de 2007
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
JA ERA HORA QUE TINGUESSIM UNA MICA MÉS DE PRESÈNCIA. ENCARA RECORDO COM L'ANY PASSAT VAN IGNORAR COMPLETAMENT "FICCIÓ" DE CESC GAY
