Estrenada la setmana passada, Road Spain és una pel·lícula catalana amb motius més que suficients per tenir-la en compte a l’hora d’escollir quin títol anar a veure. Es tracta de l’opera prima del director i guionista Jordi Vidal i està protagonitzada per Marc Rodríguez – a qui recordeu com un dels tres amics protagonistes de Tu vida en 65 minutos -. En Marc és el protagonista absolut del film, apareix de forma permanent, però al seu costat van desfilant una colla de personatges d’allò més curiós i que, finalment, són els qui culminen el signe d’identitat de la pel·lícula. Com és fàcil deduir amb un títol tan eloqüent, efectivament Road Spain és una road movie, però compte perquè rera el viatge del protagonista s’amaga una profunda sessió de psicoanàlisi d’allò més estimulant. Com el Jack Nicholson de l’estupenda A propósito de Schmidt (Alexander Payne, 2002), en Marc també decideix realitzar un llarg viatge amb la seva antiga auto caravana, tanmateix com la nombrosa família de Familia rodante (Pablo Trapero, 2004) però en solitari i sense un objectiu geogràfic concret. Un incident sentimental suposarà el punt d’inflexió de la seva radical decisió: abandonament de la parella, amics i treball, per emprendre ruta per la geografia espanyola i amb el desig de desfogar els seus sentiments amb improvisats companys de carretera, dignificant l’art de l’autoestopista fins a convertir-los en un éssers gairebé profètics. La pel·lícula d’en Vidal resulta gratificant per la seva convicció narrativa i per l’elaboració d’uns personatges amb una presència breu però plena d’ànima: un senyor que torna al seu poble després de més de 30 anys, un surfista perdut o una núvia que fuig del seu propi casament són alguns dels personatges que es passegen al llarg d’un relat que té tocs de comèdia neorrealista, de drama existencial i de reflexions kafquianes. En Marc Rodríguez aguanta convincentment el pes de la pel·lícula i comparteix instants de gran intensitat emocional, amb actors de forta presència, com Saturnino García o Carlos Álvarez-Novoa, així com la sempre excel·lent Ingrid Rubio, qui malgrat no aparegui més de vint minuts torna a deixar ben marcada la seva empremta. En Raimon Lorda ha creat un detallat treball que dóna com a resultat una fotografia molt mesurada, al ritme del propi estat anímic del protagonista i el seu viatge entre Catalunya, Cantàbria o Andalusia. Algunes de les imatges remarcables del film, són l’escena recurrent del turment emocional – que anem veient cada vegada de més a prop però amb la distorsió de la pròpia ment d’en Marc –, els seus monòlegs mentre condueix – amb un muntatge ben equilibrat i dinàmic - i l’escena impagable de les prostitutes empenyent l’auto caravana. Road Spain és una mostra perfecte del que podríem anomenar com a Nou Cinema Català, una proposta fresca, moderna, amb personalitat i amb un discurs molt clar, que podem afegir a la tònica positiva de les interessants propostes de cineastes catalans que han sabut impulsar una nova tendència del nostre cinema, com els casos de Cesc Gay, Roger Gual, Marc Recha, Albert Serra, Ramon Termens i Carles Torras, Maria Ripoll, Roser Aguilar... i ara, Jordi Vidal.
Ingrid Rubio i Marc Rodríguez, en un instant de Road Spain
lectures: 2673
Albert Galera
17 de gener de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Esperem que no passi desapercebuda com en molts casos. Pinta molt bé.
Per cert, us convido a visitar http://www.clamfestival.org/, la web del Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles, El Clam. A més, enguany hem estrenat blog.
Oriol
19-01-2008
Vaig anar a veure Road Spain al cine Rex de Barcelona, i malgrat que hi havia poc públic, crec que tots vam marxar amb un molt bon gust...
Cesc
19-01-2008
M'ha agradat molt. Té un ritme en general pausat, la qual cosa dóna força i intensitat a les imatges i a la interpretació del Marc R., però les escenes tragico-còmiques que amaneixen aquesta road-movie et fan estar sempre atent als diferents girs.
