Encara ens estem recuperant de la tràgica notícia de la mort de Heath Ledger i sembla ser que Christopher Nolan, director de la continuació de Batman Begins, The Dark Knight, on Ledger farà el paper del malvat Joker, tampoc s’acaba de creure el que va passar. El rodatge de les escenes de Batman amb Heath estan finalitzades - no farà falta utilitzar dobles ni trucs de camera com va passar amb El Cuervo i Brandon Lee, on sí que faltaven escenes per rodar - però hi han rumors de que el final de The Dark Knight sí que pot patir canvis. Fa uns dies Nolan va dedicar unes paraules sobre Heath Ledger a newsweek.com, i des de Cinemacatala portem la traducció d’aquest interessant article homenatge de Nolan a Ledger. A continuació teniu l’article íntegre que es va publicar. Descansa en pau Ledger. Una nit, al vell mig de LaSalle Street a Chicago, intentant posar en ordre una presa de The Dark Knight, un ajudant de producció entra en monopatí a la meva línia de visió. En silenci, maleeixo el moment que Heath va patinar per primera vegada en el nostre set amb el maquillatge complet del seu personatge. Em preocupava la reacció dels fans de Batman a un Joker en monopatí, però el resultat real va ser una proliferació de patinadores entre els membres més joves de l'equip. Si preguntessis a aquests nois per què van decidir portar-se els monopatins al treball, et contestarien honestament que no ho saben. Això és autèntic carisma... tan invisible i natural com la gravetat. Això és el que Heath tenia. Heath bullia de creativitat. Estava en cadascun dels seus gestos. Una vegada em va dir que li agradava esperar entre treballs fins que estava famolenc de creativitat. Fins que ho necessités altra vegada. Portava aquesta actitud al set tots els dies. No hi ha molts actors que puguin fer-te sentir avergonyit del sovint que et queixes per fer el millor treball del món. Heath era un d'ells. Una vegada ell i un altre actor estaven rodant una escena complicada. Teníem dos dies per a rodar-la, i al final del primer dia, realment havien trobat alguna cosa i a Heath li preocupava que pogués no tenir-ho si paràvem. Volia seguir endavant i acabar l'escena. És dur demanar a l'equip que treballi fins tard quan tots sabem que hi ha temps de sobres per a acabar a l'endemà. Però tothom semblava entendre que Heath tenia quelcom especial i que havíem de capturar-lo abans que desaparegués. Mesos després, vaig descobrir que quan Heath se’n va anar del set aquella nit, va anar tranquil·lament donant-li les gràcies a tots els membres de l'equip per quedar-se fins tan tard. Tranquil·lament. No intentant destacar, només agraït per l'oportunitat de creació que li havien donat. Aquestes nits pels carrers de Chicago teníem dobles d'acció pertot arreu. Aquestes ocasions poden ser avorrides per a un actor, però Heath estava fascinat, acceptant ansiós la nostra invitació per a pujar al cotxe que duia la camera mentre perseguíem vehicles entre el tràfic de la pel·lícula... no només per l'emoció, sinó per ser part d'això. De tot. S'havia portat el portàtil al cotxe, i vam tenir una projecció a tota velocitat de dos dels seus treballs en progrés: curts que havia fet, excitants i evocadors. La seva exuberància em va fer sentir esgotat. Mai m'havia sentit tan vell com veient a Heath explorar els seus talents. Aquesta nit el vaig convidar (sabent que no anava a sortir d'ell) a venir pel set qualsevol nit lliure que tingués perquè veiés com treballàvem. Quan entres a la sala d'edició després del rodatge d'una pel·lícula, sents una responsabilitat cap a un actor que ha confiat en tu, i Heath ens ho va donar tot. Al començar el muntatge, em preguntaria quines preses anàvem a escollir, quins arranjaments anàvem a fer. Visualitzaria la projecció on haguéssim de projectar... asseguts tres o quatre files darrere d'ell, observant els moviments del seu cap per a buscar pistes de què pensava del que havíem fet amb tot el que ell ens havia donat. Ara aquesta projecció mai serà real. El veig tots els dies a la meva sala de muntatge. Estudio la seva cara, la seva veu. I el trobo a faltar terriblement. De tornada a LaSalle Street, m’adreço al meu ajudant de direccií i li dic que tiri aquesta criatura en monopatí de la meva línia de visió quan m'adono... és Heath, amb el seu capell de llana per sobre dels ulls, que ha vingut en una nit lliure a acceptar la meva invitació. No puc evitar somriure. (Christopher Nolan)
Heath Ledeger, transformat en Joker
lectures: 1498
Javier Artero López
2 de febrer de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
gràcies per la traducció.
Buf! increïble.
Jordi
04-02-2008
realment conmovedora, unes paraules molt boniques...
Glòria
04-02-2008
La seva tràgica mort farà que el seu paper de Joker que l'hauria convertit en un actor de moda el converteixi en un mite. Quina llàstima, Ledger era molt gran!
Eric Draven
06-02-2008
La Filmoteca li dedica un petit homenatge. Passarà la pel·lícula d'Ang Lee: 'Brokeback Mountain'.
Q
08-02-2008
Precisament "Brokeback Mountain" crec que és la seva pitjor peli, no hi ha qui es cregui el seu personatge ni la seva actuació. No s'ha de parlar bé d'un actor només perquè hagi mort tràgicament...
