Aquest mes de març serà difícil d’oblidar. El cine continua de dol. En pocs dies figures importants del món del cinema i per extensió de la cultura han desaparegut: Rafael Azcona, Paul Scofield, Arthur C. Clarke.
El torn l’ha arribat a un actor que és pura llegenda: Richard Widmark.
Nascut un 26 de desembre de 1914 a Sunrise (Minnesota), moria a l’edat de 93 anys a Roxbury (Connecticut).
No tenia l’aura d’estrella d’actors contemporanis seus com Gregory Peck, Gary Cooper o John Wayne, però no ho necessitava pas.
Richard Widmark era un esplèndid intèrpret. La seva presència omplia i reforçava qualsevol pel·lícula on participés.
Ell va voler allunyar-se del star system, però va treballar amb els millors directors del Hollywood daurat (John Ford, Henry Hathaway, Elia Kazan, Joseph Leo Mankiewicz, Vincente Minnelli) i amb realitzadors joves que van marcar època en un futur no gaire remot (Samuel Fuller, Robert Aldrich, Don Siegel).
Si la popularitat li va arribat fent de dolent, el mític Tommy Udo de El beso de la muerte (1947/Henry Hathaway), amb els anys va demostrar ser un actor polivalent i molt vàlid per tot tipus de personatges.
Dos gèneres van predominar en la seva extensa filmografia: el western i el thriller. En aquests gèneres van sorgir films claus de la seva carrera artística (i del cinema en general) i gaudim d’un grapat de meravelloses interpretacions.
En el record de les nostres retines quedaran cintes com Cielo amarillo de William A. Wellman (1948), Pánico en las calles de Elia Kazan (1950), Un rayo de luz de Joseph Leo Mankiewicz (1950), Manos peligrosas de Sam Fuller (1953), La ley del talión de Dalmer Daves (1956), Dos cabalgan juntos de John Ford (1961), El gran combate de John Ford (1964), Brigada homicida de Don Siegel (1968) o Alerta: misiles de Robert Aldrich (1977). Coma de Michael Crichton (1978), una de les seves darreres aparicions de certa
rellevància en el cine, recuperava un Richard Widmark executant un personatge
monolític i malvat. Separen 30 anys del Tommy Udo al Dr Harris de Coma, però el
destí sempre capritxós va segellar una carrera exemplar.
Fa dos anys va poder rebre l’Oscar honorífic, però la seva malaltia ho va impedir.
Tan sols el temps farà justícia a Richard Widmark, el temps el col·locarà entre
els grans i el temps farà descobrir que tenia i té molts admiradors.
Richrad Widmark
lectures: 1384
Jaume Claver
28 de març de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Igual d'ignorat que de bon actor
R.
28-03-2008
Me pareció un actor muy sólido aunque demasiado encasillado en roles de villano.
