cinema catal� . caT
Notícies anteriors
BEN-HUR HA FET LA SEVA DARRERA CURSA
Charlton Heston, una de les ltimes llegendes del Hollywood daurat, va morir a Beverly Hills a ledat de 84 anys.
La seva presncia, una veu imponent i un inqestionable carisma van convertir a John Charles Carter (el seu veritable nom) en una estrella del celluloide.
El cam no seria gens fcil, per Heston creia en ell mateix i la sort li va acompanyar. Va debutar al cinema en dues produccions independents de David Bradley, per no seria fins el 1950 quan el director Cecil B. De Mille va donar lempenta definitiva a la carrera artstica de lintrpret dIllinois.
El mayor espectculo del mundo (1951) i sobretot Los diez mandamientos (1956), on interpretava a Moiss, el consolidaven com lactor ideal per personatges heroics i histrics.
Al 1959, el paper de Judah Ben-hur en la superproducci de William Wyler, el va situar definitivament en el firmament. Un rol que van rebutjar Marlon Brando, Burt Lancaster i Rock Hudson, va permetre a Charlton Heston guanyar el seu nic Oscar i collocar-lo a lalada de les estrelles esmentades.
Heston va defensar en molts moments de la seva trajectria artstica els interessos dels seus companys de professi des del Sindicat d'Actors de la Pantalla i de lInstitut Cinematogrfic Nord-americ que va presidir de 1966 fins al 1971 com en els rodatges ms compromesos.
Dues cites pel record: al 1958 va pressionar a la Universal perqu el mtic Orson Welles dirigs Sed de mal (el temps va demostrar que va ser un encert, la convertia en una obra de culte i possiblement li donava a Heston un dels seus millors papers de la seva carrera cinematogrfica); i al 1965 va lluitar aferrissadament contra la Columbia perqu fos respectat al mxim Major Dundee (1965) de Sam Peckinpah.
La meva infncia sempre estar lligada als cines de barri i a la projecci (reestrena) dalguna pellcula de Charlton Heston: Cuando ruge la marabunta (1954) de Byron Haskin, El Cid (1961) dAnthony Mann, 55 das en Pekn (1963) de Nicholas Ray, Terremoto (1974) de Mark Robson i Aeropuerto 75 (1974) de Jack Smight.
Ara b, lescena final de El planeta de los simios (1968) de Franklin J. Schaffner em va quedar per sempre ms a la meva memria visual i mental. Un fotograma immortal i insuperable que convertia a aquest film en una obra de culte. Una escena mtica que ha estat utilitzada per una marca de telefonia mbil per un anunci publicitari.
s una llstima que per la seva vinculaci a la National Rifle Association (en els seus ltims actes pblics) li hagi donat una imatge parcial.
Us maleeixo a tots.... sin doneu una oportunitat a Charlton Heston.
Notcies - Cinema Catal . NET
Charlton Heston

lectures: 1267

Jaume Claver

8 d'abril de 2008


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Sempre m'ha semblat un actor d'un model clssic irrepetible i creador d'una certa escola d'interpretaci. La seva vida privada i les seves actituds, igual que Elia Kazan per exemple, no tenen res a veure i a mi com espectador no m'interessa.
R.08-04-2008

...per ell no va trair als seus companys. A mi em quiea b.
Q.08-04-2008

la imatge que va donar d'ell en Michel Moore s realment forta! com actor, em quedo amb "El Planeta de los Simios"...
Felip08-04-2008

No crec que fos un molt bon actor per si que va participa en films extraordinaris : Sed de Mal, Ben Hur, El planeta de los simios, Horizontes de Grandeza, El tormento y el xtasis...
Andrs09-04-2008

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small