cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA PALMA D'OR ES QUEDA A CASA
Feia molts anys, des del 1987, amb Bajo el sol de Satn de Maurice Pialat, que el pas amfitri del festival de Cannes no rebia una Palma dOr. El president del jurat de la 61 edici del festival de Cannes, lactor i realitzador Sean Penn, pronunciava el nom de la pellcula guanyadora aquest diumenge dia 25 de maig desprs de deu dies ininterromputs de certamen abans de lexhibici del sarcstic film de clausura del nord-americ Barry Levinson What just happened sobre la rerabotiga de la indstria dHollywood. Entre els 22 films que competien, el jurat va triar, per unanimitat, una de les darreres propostes projectades en un festival que ja es trobava prcticament en temps de descompte: Entre les murs de Laurent Cantet. Aquesta pellcula sobre el controvertit mestissatge i la difcil educaci en lescola pblica francesa a travs de la tasca dun professor de francs interpretat pel mateix autor del llibre, Franois Begaudeau, s un cinema del moment, immediat, viu, reflexiu i urgent i que fa bones les afirmacions de Sean Penn de que premiarien un cinema comproms amb la realitat. El realitzador francs Laurent Cantet, desprs de Recursos humanos i El empleo del tiempo segueix entossudit en un cinema que intenta tocar i acostar-se a la complexa realitat dEuropa en clau de fals documental, amb ms preguntes que respostes, qestionant ms que afirmant.
La filosofia de premiar pellcules sobre el moment que ens ha tocat viure tenint en compte el context on es movem ha fet que el cinema itali en sorts reconegut per partida doble. La tamb tardana pellcula dins de la competici Il divo de Paolo Sorrentino sobre la controvertida i inabordable figura del temible poltic Giulio Andreotti, que es va estar ininterrompudament en el poder prop de quatre decennis, va rebre el Premi Especil del Jurat. I laltra proposta italiana, la impactant, contundent i demolidora cinta Gomorra de Matteo Garrone sobre els estralls, els codis i les obligacions de la mfia, la Camorra, a la provncia de Npols a partir del llibre del ara amenaat Roberto Saviano va obtenir el Gran Premi del Jurat.
El guard al millor director va ser pel turc Nuri Bilge Caylan grcies a Les trois singes, un dens i atmosfric melodrama familiar de cels encapotats i protagonistes aclaparats que no poden escapar de la tragdia dun fill mort fa anys que travessa com un espectre alguns racons de la casa. Un film de mirades cansades i passos feixucs en qu tres personatges errtics circulen sense rumb i moltes vegades sense trobar-se en el mateix recinte, una casa destarotada a lentrada dun port martim solcat pel pas de sorollosos trens. El premi a la millor interpretaci femenina va recaure en l actriu Sandra Corvelani - qui no va poder assistir a la cerimnia de lliurament de guardons perqu havia perdut el fill que esperava - pel seu paper de mare sola, embarassada, soferta i abnegada que tira endavant amb la crrega de quatre fills de diferent condici: un granadet futbolista sense sort, un motorista que est a punt de franquejar la llei, un fervent creient que treballa en una benzinera i un nen petit que vol conduir autobusos a la recerca dun pare desconegut.Linha de passe del brasiler Walter Salles i Daniela Thomas s un nou familiar centrat en la supervivncia diria en una megalpoli com Sao Paulo tractat a la manera dhistries creuades amb sabor bablic, en qu tots estem connectats i junts hem davanar. La debutant Sandra Corvelani va tenir serioses competidores en lapartat de millor actriu per culpa de lherona empresonada i embarassada de Leonera de largent Pablo Trapero o la incombustible mare que no deixar mai de cercar el seu fill desaparegut a Changeling del mestre Clint Eastwood. Les tres dones sn genunes i exemplars mostres de mares coratjoses i lluitadores i qualsevol podia guanyar. Una altra dona que tamb optava al pdium era lactriu Arta Dobroshi que interpreta a Le silence de Lorna una immigrant albanesa de lest casada amb un belga toxicman de qui es vol desfer per casar-se de nou amb el seu xicot eslau grcies als serveis de la mfia russa. Aquest nou film sobre els dilemes tics i morals que genera el temible comportament duna jove europea dels germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne no els va ajudar a conquerir la tercera Palma dOr per la seva trajectria conjunta per s que sels va recompensar amb un consolador Premi al Millor Gui.
On no hi va haver discussi possible va ser en el terreny de millor actor mascul. El regnat del porto-riqueny Benicio del Toro s inapellable. La seva interpretaci del guerriller Ernesto Che Guevara al agnic dptic Che - quatre hores i escaig minuts - comandat pel primer dels independents Steven Soderbergh s senzillament destatueta. Una visi humana, propera i desmitificadora del inquiet i sacrificat rodamn revolucionari, avui icona i marca publicitria, centrada en la primera part en lascensi i triomf al costat de Fidel Castro i en la segona part en la inevitable caiguda i solitria mort a la llunyana Bolivia. Aquesta realitzaci compte amb capital espanyol a travs de Tele 5 i hi figuren nombrosos actors catalans, alguns ms perduts que altres, interpretant improbables guerrillers i habitants bolivians en una impossible selva boliviana de trets mediterranis: Oscar Jaenada, David Selvas, Jord Moll o Eduard Fernndez.
Com que s difcil acontentar a tothom, finalment es van treure de la mniga un reconeixement pel grandis treball del veter director nord-americ Clint Eastwood, tot i la seva partida, per la brutal i un pl sobrevalorada Changeling. Una cinta clssica amb massa regust dOscar amb un gui de ferro que denuncia sense miraments la corrupci policial a Los Angeles en els felios anys vint i on tornem a trobar desprs de las majscula Mystic river infncies robades, perdudes i destrudes. Un potent i emotiu melodrama dpoca, amb psicpata afegit, on Eastwood serveix en safata a Angeline Jolie el paper de la seva vida. Per en canvi el director deixa, malauradament, escapar loportunitat de seguir lenigmtic itinerari interior dalguns nens perduts protagonistes a lestar massa pendent de la seva rutilant estrella. La que s va recollir el guard especial 61 edici del Festival de Cannes va ser la gran dama del cinema francs, Catherine Deneuve, grcies a la seva interpretaci dvia valenta amenaada per una arriscada operaci en el esbiaixat i atropellat melodrama de nissaga familiar feliment desavinguda amb criatura morta a Un conte de Nol del francs Arnaud Desplechin.
En un palmars on sha premiat un cinema durgncia sotms als dictats duna complexa i problemtica realitat destaca tamb el guard Cmera dOr, atorgat a una pera prima, obtingut per la brutal pellcula inaugural de la secci parallela Hunger del debutant Steve Mcqueen en qu es retrata en tota la seva cruesa el dantesc infern duna pres britnica on estan reclosos els presos ms conflictius de lIRA don sorgir la figura histrica de Bobby Sands, el primer duna llista de morts per vagues de fam per protestar durant el mandat Thatcher, una figura cristolgica abocada al martiri.
Tot i que el jurat ha intentat repartir el mxim de reconeixements i acontentar a tothom el cert s que hi ha un parell de propostes que han marxat immerescudament amb les mans buides. La primera delles s la cinta animada Waltz wit Bashir de lisraelita Ar Folman en qu a travs del format documental dentrevistes amb ingredients onrics i surrealistes es vol remoure conscincies desprs de les atrocitats i malvestats comeses durant la guerra del Lban en una tcnica danimaci propera al rotoscope de Scanner darkly de Richard Linklater per amb ms densitat i pastositat. Un altre damnificat ha estat lexcellent treball del canadenc dorgens armenis Atom Egoyan Adoration en qu es barreja magistralment i harmoniosament - duna falsa aparena catica - ficci, realitat i somni per parlar amb elegncia i subtilesa de les seqeles post 11-S a travs de la mirada dun adolescent fill dun pare rab i mare occidental que intenta forjar la seva identitat davant del mn.

Desentrellat el misteri de Vicky Cristina Barcelona
El passat dissabte dia 17 de maig saclaria finalment i en rigorosa primcia internacional el misteri que amagava Woody Allen rera el pomps nom de Vicky Crsitina Barcelona. Ja em desxifrat el codi Allen i el cert es que ens trobem davant duna comdia extremadament lleugera, fresca i liviana. Potser es el ttol ms comercial de lltima etapa de lerrtic cinema de Woody Allen, que viatja per Europa com un exiliat cercant finanament per poder prosseguir amb el seu frentic ritme de treball a pellcula per any. La primera sorpresa es que Woody Allen traeix el festival de Vencia, on quasi sempre participava inaugurant el certamen o hi era en un lloc destacat, per exhibir-se al festival de Cannes, autntic parador mundial de la fira de les vanitats i del cinema. Si en el marc del Festival de Cannes Vicky Cristina Barcelona ha caigut fora b i ha obtingut una saludable resposta per part de la critica internacional, des duna visi especficament catalana ens trobem davant de lensima oportunitat perduda de transmetre al mn algun tret diferencial de la nostra cultura ms enll del que senduu un turista que trepitja la Rambla barcelonina, visita el temple de la Sagrada Famlia o la Pedrera una tarda qualsevol.
Es tracta duna pellcula sobre dues turistes nord-americanes de bon veure interpretades per la voluptuosa Scarlett Johanson i la sensual Rebecca Hall, per ben oposades de carcter, la primera ms extravertida i laltre mes reservada, que venen a passar lestiu a Barcelona a casa duns residents nord-americans a la part alta de la ciutat. La part espanyola laporten el carismtic Javier Bardem i la poderosa Penlope Cruz que interpreten una parella tempestuosa permanentment en conflicte. Bardem fa el paper dun pintor catal (sic) que vol seduir a les dues nouvingudes i allitar-se amb elles com un perfecte exponent del mascle hisp seductor, com si es tracts duna combinaci perfecte de la figura del Don Juan i el mite del latin lover. La seva parella, la Penlope Cruz, s la imatge estereotipada de la dona llatina possessiva, gelosa, explosiva i temperamental, que acaba de trencar amb el company. Com podeu veure, ens trobem enfront dun seguit de tpics tpics que exploten la imatge de lestrangera que cau rendida als encants hispnics. Noms de pensar que en el gui original en Bardem havia dinterpretar la figura dun torero ja era per caure de cul. Linteressant de lanimada cinta de Woody Allen s que juga amb els clixs i llocs comuns per amb certa distncia i ironia, per sense arribar mai a sostreures a aquesta collecci de tpics reiterats mandrosament per convertir la cinta en una animat i trepidant xoc i intersecci de cossos esculturals plens datractiu en la vessant de comdia de la clssica guerra de sexes. Si la pellcula funciona s grcies al seu ritme, uns dilegs divertits i el perfecte treball duns actors ajustats al seu paper que soluciona miraculosament un dels probables entrebancs que oferia la cinta, que era com ajuntar aquest reguitzell de tpics sense arribar al ridcul i que desprs no naufragus la posada en com dels quatre astres principals.
El greu problema s que lentretinguda cinta de Woody Allen rodada a Barcelona a lestiu passat s tamb una llastimosa successi de postals fruit del peatge imposat pel capital catal invertit en la pellcula de la m de la totpoderosa Mediapro. Una mala manera de vendre Barcelona que no escapa a la tpica i pobre visi turstica de la ciutat: el drac del parc Gell, els ocellets de la Rambla o la teulada de la Pedrera. Cap rastre de la part didentitat catalana que tamb te la ciutat com es la llengua que parlen alguns dels seus habitants. Trobem el mateix que apareix en qualsevol dptic editat per qualsevol tour-operator de qualsevol pas estranger. Laportaci de catalanitat de la pellcula queda sentenciada als primers minuts quan una de les turistes afirma que ha arribat a Barcelona per estudiar un master sobre identitat catalana (glups) per desprs anar de copes en una vetllada amenitzada pels sons duna guitarra espanyola o ms tard quan va a classes despanyol. Evidentment que la pellcula no havia de ser mai un vehicle propagandstic o reivindicatiu de la cultura catalana, per tenint en compte el tan cacarejat rodatge de Woody Allen a Barcelona i la important aportaci de capital catal si que podem esperar alguna cosa ms que aquesta simple visi carregada de clixs i de postaletes. I pel que fa a la part artstica catalana cal dir tamb que ha estat esporgada i suprimida, esdevenint els pocs actors catalans que hi figuraven a priori unes simples comparses esvades i irreconeixibles ms enll dun nic pla on surt lAbel Folk, el clatell del Joel Joan o el cabell de la Lloll Bertran. Potser fa mal de dir-ho per crec, com passa moltes vegades, que es fa bona la dita de cornuts i pagar el beure. Daquesta manera la cinta barcelonina de Woody Allen passaria automticament a engreixar el paquet de cintes sobre Barcelona fetes per estrangers en que predomina la curta i forastera visi turstica duna bonica ciutat espanyola.
Des daquesta posici privilegiada davantguarda en territori francs tamb cal dir que malgrat els aplaudiments i rialles del pblic la premire va ser una mica deslluda ja que no va acudir a Cannes ni el cobejat Javier Bardem ni la desitjada Scarlett Johanson. El diminut i frgil Woody Allen va arribar escortat per la Penlope Cruz i Rebecca Hall i agafat de la maneta de la seva filla adoptiva oriental i companya sentimental. A la roda de premsa ni una sola paraula sobre Catalunya. Barcelona, pas dEuropa.

Ladoraci d Albert Serra
En el marc de la 40 Quinzaine des Ralisateurs es va poder veure lnica pellcula genunament catalana a competici. Ens referim a El cant dels ocells del director dHonor de Cavalleria, el catal Albert Serra, descobert fa un parell dedicions en aquest mateix festival com un autntic descobriment, o com una aparici en paraules del presentador en la sessi del dimarts 20 de maig -. Es tracta duna versi lliure i personal del mite dels Tres Reis Mags en qu es despulla els personatges bblics de tota aurola sobrenatural per cercar la seva vessant humana i propera. Es desmunta tota la simbologia que envolta les tres figures per fer-ne un seguiment ms enll dels dos nics fets lligats a la seva presncia: laparici de lestrella que els guiar vers el portal de Betlem i ladoraci del nen Jess. Albert Serra intenta omplir de contingut tots els espais buits que hi ha entre aquestes dues representacions emblemtiques. Aix ens trobem tres figures errtiques i desorientades que travessen deserts, muntanyes i rius en diferents, esquerps i ferstecs paratges duna fora tellrica i mineral impressionant. A estones sn tres diminutes figuretes, redudes a llunyans puntets perduts en lhoritz que es mouen pesadament i feixugament. s un itinerari fet a peu, desprovets dels inseparables camells, espolsant-se la sorra dels peus, esbufegant, banyant-se com nadons en aiges tranquilles o fent la migdiada amuntegats sota una raqutica ombra. Els tres reis en fan una representaci sense mfasis, sense escola, sense impostaci, sense interpretaci, amb una naturalitat desarmant. Un film duna nuesa extrema, rodat en un contrastat blanc i negre i prcticament sense paraules, capa de foragitar la gent de la sala i alhora amb el poder de commoure a lespectador ms sensible i curtit. Es podria dir una barreja deliciosa de Caadors de bolets amb La vida de Brian i amb qualsevol pessebre vivent de Catalunya filtrats per un esperit i un al bressoni i passolini indiscutible i manifest . A estones s un precis conte per la canalla tres figures desajustades o volumtriques amb corona de tortell de reis - . Per moments s un hilarant relat de despropsits la llarga conversa enmig de la foscor intentant decidir per on han de tirar i qui comanda lexpedici - . I tamb moments corprenedors com lesttic retaule de ladoraci amb dos reis agenollats i un tercer amorrat a terra davant de Maria amb linfant amb la msica de violoncel dEl cant dels ocells del mestre Pau Casals.
Notcies - Cinema Catal . NET
Laurent Cantet i els joves protagonistes de Entre les murs, la Palma d'Or

lectures: 1548

Joan Millaret Valls

29 de maig de 2008


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

ai, ai, ai... "Vicky Cristina Barcelona" sembla que confirma tots els meus temors, quina por!
R.29-05-2008

Caram quina crnica! moltes grcies.
Rut29-05-2008

L'Albert Serra em sembla el crack nmero 1 del cinema catal!!!;
Skip29-05-2008

El Che del Benicio del Toro deu ser massa!
Marc30-05-2008

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small