Teniu temps fins el dia 27 de juliol, per gaudir de
l’espectacle Su seguro servidor, Orson Welles, una obra de Richard France, que ara es
representa al Teatre Romea de Barcelona i que s’endinsa en la darrera etapa professional del
genial Welles. Sota la direcció del crític cinematogràfic Esteve Riambau – gran coneixedor del
llegendari autor de Ciutadà Kane - i protagonitzada per un immens Josep Maria Pou,
aquest curiós espectacle escènic, es situa a principis dels anys vuitanta, poc abans de la
desaparició del geni. Era una època en la que l’il·lustre professional que havia impresionat a
la ràdio, al teatre i al cinema, havia de sobreviure realitzant falques radiofòniques sobre
menjar de gossos, tot sucumbint a una desagradable humiliació artística mentre somiava en
obtenir el finançament necessari per portar endavant el seu llargament desitjat projecte sobre
el Quixot; en aquest sentit, France aprofita per criticar Hollywood i la seva maquinària a
través de l’ombra allargada d’un jove Steven Spielberg, en una època en la que ja adquiria el
rol de rei mides i de qui Welles confiava com la seva darrera oportunitat per assolir
l’obsessiu objectiu manxec. Su seguro servidor, Orson Welles es desenvolupa en un sol
escenari: l’emissora de ràdio on un amargat Welles passa llargues hores en companyia d’un jove
tècnic - interpretat per Jaume Ulled - que s’omple de paciència per anar escoltant els records
i anècdotes d’alguns capítols de la vida del malhumorat i insigne personatge; en aquest sentit
és on tots els qui gaudim de la història cinematogràfica podem vibrar amb tot un ventall
d’anècdotes i curiositats sobre la figura de Welles, els seus entrebancs, les seves relacions –
personals i professionals -, les seves aspiracions i frustracions, els seus amics i enemics...
la seva genialitat extrema. És una obra que es transforma en tot un regal entre nostàlgic,
amarg i fascinant sobre una de les figures més grans i transcendentals que hagin existit mai i
que, gràcies a la portentosa interpretació d’un impecable Josep Maria Pou, arriba a assolir una
estranya sensació de tenir davant nostre al mateix Orson Welles!
Cartell de l'obra
lectures: 1995
Albert Galera
13 de juliol de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
El mestre Welles i el Mestre Pou!!! quin parell de cracks
Ruscus
13-07-2008
Tot paladejant la representació d´ahir de El ángel exterminador (versió Joan Ollé), ja frisso per veure l´obra de Welles&Pou la propera setmana...
Andrés
14-07-2008
De fet, la faceta radiofònica d'Orson Welles em sembla quasi igual de bona que la cinematogràfica; només cal recordar "La guerra dels móns" i la seva llegendària retransmissió
