cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JAIME ROSALES SACSEJA EL FESTIVAL DE SANT SEBASTI AMB TIRO EN LA CABEZA

Amb Jaime Rosales ha arribat la polmica i lescndol al Festival Internacional de Cine de Sant Sebasti al aproximar-se al tema del terrorisme basc en el seu darrer film Tiro en la cabeza. En una setmana farcida de notcies al voltant del Pas Basc amb illegalitzacions de partits i una campanya cruenta de part dETA amb vctimes mortals que faria preocupar a qualsevol habitant del mn amb conscincia poltica o social, lexhibici de lltima, coratjosa i agosarada proposta del premiat director barcelon de La soledad no poda desvetllar de cap de les maneres la indiferncia. En un marc de conflicitivitat latent i ardent en qu les posicions esdevenen rotundes i contundents no deixa de sobtar el personal acostament de Jaime Rosales al tema del terrorisme basc des de la neutralitat. La valenta proposta es mou entre dos fronts igual de controvertits: el tema triat i el tractament estilstic escollit.

Jaime Rosales aporta una mirada diferent, nova, feta des de la distncia i des de la llunyania, per tant, amb cert desapassionament. Un tractament amb eines de documental, de treball dinvestigaci, de camp, mostrant els moviments quotidians, el dia a dia, dun membre del grup armat ETA. Aquest enfocament descarta els judicis de valor, els tpics, els estereotips i lemfasi pejoratiu i criminal que pesa sobre la caracteritzaci de qualsevol assass, lactitud del qual s condemnable i reprobable. Ens trobem davant dun individu corrent, un home del carrer, en el seus trajectes diaris de ciutad que viu en societat i est envoltat daltres ssers humans. Els fets inspirats en el conegut afer de lestiu passat en qu en un encontre casual en una cafeteria francesa va desembocar en la mort a trets de dos joves gurdies civils de pais a mans dun escamot etarra estan tractats de forma naturalista, sense subratllats, per mostrant clarament, sense embuts ni trampes, el bestial assassinat a sang freda dels dos joves. Segur que molts retrauran a Jaime Rosales el seu comportament de mostar fredament aquest acte brutal sense redundar en la condemna del mateix com passa en totes les pellcules espanyoles sobre el terrorisme basc en qu sempre es jutja i es criminalitza lacci de la barbrie etarra, lgicament. Encara el condemnaran per neutralitat.

Mentre la banda irlandesa terrorista IRA ha estat tractada cinematogrficament abastament, des de mltiples posicions, el darrer cas s la brutal pellcula Hunger que tamb sha exhibit a Sant Sebasti provinent de Cannes sobre la vaga de fam fins a la mort del militant Bobby Sands als anys vuitanta de lera Thatcher - , la cinematografia espanyola es mou per lnic carril existent i habitual i aquest no passa precisament per cercar noves mirades sobre el violent conflicte del Pas Basc. La intenci de Rosales s intentar mostrar en tota lobjectivitat posible tasca bastant utpica en un mitj de ficci - la recreaci dun trgic esdeveniment, com si dun documental sobre la naturalesa es tracts, plantant la cmera al mig i enregistrant-ho tot sense manipular res. Aquest enfocament naturalista desprovist de maniqueisme i tendencionalitat pot aixecar bullofes. Un tipus de cinema protesta que saixeca contra els tpics per intentar presentar un escruixidor drama despullat de tendencionalitat. Noms cal recordar aqu lenfurismada i integrista reacci que va desvetllar en edicions anteriors el conciliador documental de Julio Medem La pelota vasca sobre la compelxa i enrevessada societat basca.

La deshinibida proposta argumental tamb compta amb un tractament duna radicalitat extrema i sense concessions. Ens enfrontem a una pellcula sense dilegs i filmada des de lexterior. Matisem, s que existeixen dilegs per sn inaudibles, resulten imperceptibles per lespectador. Daquesta manera ens trobem davant dun film mut, dun silenci obligat, dotat de so ambient i en qu mai podem esbrinar les converses colloquials que tenen els protagonistes rera finestres, trobades o en parcs pblics. Si la guardonada La soledad feia gala duna probada experimentalitat i innovaci, amb Tiro a la cabeza lenfocament estilstic s ms radical si cap. Sense concessions.

Un film diferent que incomoda a un pblic de visi fcil i mastegada que provoca la previsible deserci de tots aquells que entenen el cinema com un art tancat, reglamentat i domesticat, i que a la vegada tamb provoca la recaci hostil daquells que veuen el drama de la violncia de forma simple, esquemtica, visceral, intransigent, indialogable.

Laltre pellcula espanyola a competici, quan anem ja per lequador del festival i a falta de Camino de Javier Fesser, s un perfecte exponent de cinema vell, encartronat, sense vida, en qu unes esforades per caricaturesques actrius es disfressen de presidiries a El patio de mi crcel de la debutant Beln Macas tot cercant lemotivitat i la llagrimeta a travs de calculades i atropellades escenes melodramtiques que contenen tots els llocs comuns i ms del cinema carcellari i de quinquis. Cinema fals, de decorat, posts, inversemblant, increble.
Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 1161

Joan Millaret Valls (Sant Sebasti)

24 de setembre de 2008


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small