EL TRIST VEREDICTE FINAL D’UN HOME AMB UN GRAN DESTÍ
Malgrat que no ens agrada especialment recordar aquestes coses, el cert és que el Festival de Sant Sebastià ha tornat a actuar de macabre protagonista. Durant el tram final del mític certamen donostiarra hem conegut la trista notícia de la pèrdua de tot un mite cinematogràfic. Aquest cap de setmana ens ha deixat Paul Leonard Newman, tot un senyor actor, elegant, intel·lectual i increïblement carismàtic. El fatídic càncer ha acabat amb la vida de l’inoblidable protagonista de The Hustler (El buscavidas), de Robert Rossen (1961). Guanyador d’un Óscar que no va arribar fins el 1987, gràcies a la seva interpretació a The Color of Money (El color del dinero), de Martin Scorsese (1986), la trajectòria del marit de l’actriu Joanne Woodward – un matrimoni que enguany havia celebrat les noces d’or, un fet absolutament aïllat i desconegut a Hollywood -, ha passat a la història per la convicció dels seus treballs, així com per la estudiada decisió de cadascun dels personatges que ha anat interpretant. Amb el seu amic Robert Redford va protagonitzar dos títols convertits en clàssics immortals de finals dels seixanta i principis dels setanta: Butch Cassidy and the Sundance Kid (Dos hombres y un destino) i The Sting (El golpe), ambdues pel·lícules dirigides per George Roy Hill, als anys 1969 i 1973 respectivament. Entre els seus millors treballs, ens agradaria destacar la profunditat psicològica del Frank Galvin que va brodar mitjançant el film The Verdict (Veredicto final), de Sidney Lumet (1982). Durant la seva etapa més madura, cal remarcar els excel·lents treballs desenvolupats a The Hudsucker Proxy (El gran salto), dels germans Coen (1994) i, sobre tot, a Road to Perdition (Camino a la perdición), de Sam Mendes (2002), la seva darrera gran interpretació. Paul Newman ha conservat l’elegància i el saber estar fins al final de la seva vida i, fins i tot, ens ha obsequiat amb un testament cinematogràfic tant nostàlgic i carregat d’irresistible personalitat com és l’exercici vocal de l’entranyable Doc Hudson del film d’animació Cars, de John Lasseter (2006). Ens podríem allargar molt recordant pel·lícules protagonitzades per en Newman, però el que volem és convidar-vos a dir la vostra sobre un dels GRANS de Hollywood.
lectures: 1312
Albert Galera
28 de setembre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
estic molt trista, enfonsada, no sé que dir... em sap un greu terrible.
Esther g
28-09-2008
estic d'acord que és un dels grans i ens deixa interpretacions memorables, com les de El Buscavidas, El Golpe o Ni un Pelo de Tonto
Aleix
29-09-2008
un daltònic encantador! inolbidable a "Mr. and Mrs. Bridge"
Bernie
29-09-2008
El buscavidas, Marcado por el odio, Harper i moltes més....
Andrés
29-09-2008
Un mite i possiblement els ulls blaus més encisadors.
A La gata sobre el tejado de zinc estava irressistible.
Q
29-09-2008
sobre tot, sobre to,,,, "Dos hombres y un destino"... impressionant!!!
Spell
29-09-2008
per mi el més GRAN de tots; només Brando estava a la seva alçada
Lucas
30-09-2008
Ahir vaig recuperar 'Road to Perdition' i simplement Newman està magnífic. La seva presència omple la pel·lícula.
Quentin
01-10-2008
Evidentment, un dels millors i sobretot la barreja perfecta entre grans pel.lícules de la historia del cinema, alguns divertimentos comercials entre els 70 i 80 fins arribar a 3 o 4 interpretacions d´aquests últims anys per no oblidar el seu talent.
