La 41ª edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya ha celebrat el 40é aniversari de l'obra mestre de Stanley Kubrick, “2001. Una odisea en el espacio” amb un homenatge als actors Gary Lockwood i Keir Dullea, la vídua de Stanley Kubrick, Christine Kubrick – qui va recollir el Gran Premi Honorífic del Festival en en nom del seu marit -, el productor executiu i assistent de Stanley Kubrick, John Harlan, i l’especialista en efectes especials Douglas Trumbull, director també de “Brainstrom” - qui més endavant va oferir una master class -. L’acte inaugural del passat dijous dia 2 va comptar amb la presència de tots els convocats i a l’endemà van participar en un post screening amb el públic assistent después del passi de la immortal pel·lícula que va contribuir decididament a la maduresa del sovint devaluat cinema de ciència-ficció. Un altre homenatjat ha estat el maleït realitzador Abel Ferrara – director de “Ängel de venganza” – qui ha presentat el seu documental “Chelsea on the rocks” en la sessió inaugural de la secció Seven Chances coordinada per la crítica especialitzada sobre el mític i emblemàtic hotel novaiorquès pel qual han desfilat nombroses personalitats de l’art, la música o la pintura, sembre rebudes amb els braços oberts, però que en els darrers anys ha pres un nou rumb amb l’expulsió d’alguns dels seus inquilins i moradors. Un altre personalitat obsequiada amb la Màquina del Temps ha estat Lloyd Kauffman, fundador de la incofussible factoria Troma especialitzada en cinema de baix cost, psicotrònic i delirant des dels anys vuitanta, qui recull el relleu d’ínclits independents del terror com Roger Corman o William Castle. L’homenatge ha anat a companyat de la projecció de la última bretolada de la casa Troma, “Poultrygeist, Night of the Chicken Zombies”. Entre els homenatjats fins el dia d’avui cal destacar la figura del realitzador Nicolas Meyer, responsable de la segona part de la saga gal·làctica “Star Trek”, amb una altra Màquina del Temps, i el català Josep Pérez Giner qui va rebre una Maria honorífica com a responsable de “Exorcismo”, pel·lícula de 1974 protagonitzada i escrita per Paul Naschy.
La llista de premiats s’allarga fins aquest cap de setmana de clausura de festival i demà divendres dia 10 d’octubre es retrà un sentit homenatge a la figura del productor Luis Miñarro, responsable del cinema més valent i agesorat del moment amb projecció d’algunns títols encabits en la secció Catalunya Imaginària com “El cant dels ocells” – vista a Cannes - , “Waiting for Sancho” – una mena de making of en colors d’aquest film d’Albert Serra realitzat per Mark Peranson, crític cinematogràfic i protagonista reial de la cinta. El mateix divendres també s’atorgarà una altre Maria honorífica a Linda Harrison, l’actriu que va encarnar Nova a les dues primeres entregues de “El planeta de los simios”, i avui dijous dia 9 també s’entregarà una Màquina del Temps a l’ enrevassat guionista d’èxit Charlie Kaufman qui ha escrit per directors provinents del videoclip com Spike Jonze o Michael Gondry i que acaba de debutar en la realització amb la pel·lícula vista a competició a Cannes “Synecdoche, Nueva York” que es podrà veure novament a Sitges.
Ja en la recta final d’un festival atapeït i pletòric de propostes de tota índole que han convertit el Festival de Sitges en imprescindible aparador mundial del cinema fantàtic i de terror ens trobarem finalment amb el palmarès dels diferents jutjats de les respectives seccions i la pel·lícula de cloenda el dissabte dia 11 la futurista “City of Ember” de Gil Kenan que compta amb un repartiment d’excepció encapçalat per les estrelles Bill Murray o Tim Robbins. Per aquest darrer cap de setmana s’ha convocat també una marxa de zombies que recorrerà els carrers de Sitges, l’Eastpak Zombie Walk, demà divendres, amb connivència amb la secció més destralera i gamberra del festival, l’espai Brigadoon, que comptarà entre altres, amb el pare fundador de la nissaga de “La nit dels morts vivents”, George A Romero, la pel·lícula del qual compleix enguany quaranta anys. No cal dir que el Festival ha agafat una volada i una embrenzida imparable i que recull indubtablement totes les millors propostes del gènere actualment així com aquells títols més comercials i populars que festejen amb el gènere des de la conya i la rialla. D’aquesta manera, el festival ha esdevingut trampolí de títols espanyols de certa entitat com la nova peça de la factoria Filmax “Transiberian” – fora de competició – dirigit pel britànic Brad Anderson, responsable de la notable “El maquinista”, i amb repartiment internacional – Woody Harrelson o Eduardo Noriega- i caixa de ressonància d’altres endròmines a competició de dubtós gust com la inconcebible “Santos” del xilè Nicolás López d’inminent estrena amb un repartiment de campanetes – Elsa Pataky o Leonardo Sbaraglia -. En aquest mateix registre de cintes que juguen amb ironia amb els tópics del gènere del terror amb psicòpates i morts vivents trobem la desenfadada “Sexykiller” del madrileny Miguel Martí amb producció de la totpoderosa Mediapro, marca d’olfacte privilegiat que sap orientar intel·ligentment els seus productes vers l’acceptació popular, sino que li preguntin a “Vicky Cristina Barcelona” que segueix rebentant les taquilles, i que conté més dosis d’inspiració, ritme i humor que la seva trista parenta “Santos”.
En una secció eclèctica i oberta a qualsevol tendència ens trobem des del cinema conceptual de l’escriptor enfant terrible Michel Houellebecq qui s’estrena rera les càmeres a “La possibilité d’une île” a partir de la seva novel·la homònima en una cinta futurista i d’anticipació de reflexió interioritzada, i més telúrica i ingràvida que espectacular i vistosa; a cintes de terror quotidià sacsejades per la violència gratuïta que anida dins els joves dels nostres dies com la nordamericana “Red” o la britànica “Eden Lake”, dues cintes que s’inicien amb la provocació i l’altivesa de nois i noies agressius i xulescos que tenen el seu detonant en sengles morts de gossos. La primera cinta dirigida per Trygve Allister Diesen i Lucky McKee està situada més aviat en el format melodramàtic i tràgic de cadència tranquil·la però brutal en què un home gran perd el seu únic company, el gos Red, i luitarà fins al final per la dignitat i no deixar-se trepitjar per una colla d’energúmens. Mentre que la segona dirigida pel debutant James Watkins juga amb les premisses del gènere de terror de persecució i cacera de l’home influenciat sense cap mena de dubte per la brutalitat i la contundència d’un film britànic com “The descent”.
Abel Ferrara
lectures: 1316
Joan Millaret Valls
8 d'octubre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Abel Ferrara és tot un personatge, que busca provocar per crear interés més enllà de la qualitat de les seves pel·lícules
