SITGES PREMIA ELS VISTOSOS REBRECS DE SURVEILLANCE
El jurat oficial de la Secció Oficial Fantàstica a Competició va galardonar l’esbiaixada i trencadissa trama així com la brillant i aclaparadora realització de “Surveillance” de Jennifer Lynch, segona pel·lícula de la filla de l’il·lustre outsider David Lynch. Aquesta pel·lícula d’evident univers malaltís i contorns perversos arranca amb un clar deute vers els torbadors móns del pare Lynch tot i que la filla té una tendència més marcada vers l’excès, l’ampulositat i el guinyol, amb tendenciosos girs per tergiversar tramposament el suculent film. Aquesta flamant pel·lícula triomfadora a Sitges forma part del impresionant paquet que va alimentar el passat festival de Cannes, a l’igual que l’espectacular cinta coreana “The good, the bad, the weird” de Kim Jee-woon galardonada a Sitges amb el premi al millor director i el premi als millors efectes especials. Aquesta festiva cinta d’acció, aventures i efectes especials, feta a major glòria del pare del spaghetti western Sergio Leone o de la futurista saga “Mad Max” de George Miller, és una autèntica joia de l’entreteniment i referma, per si en quedava algun dubte, la trajectòria del sudcoreà demostrada abastament en els seus anteriors treballs com l’efectista filigrana de gènere “A bittersweet life” com un dels directors més prometedors i versàtils del moment. Una altra de les cintes orientals revelació al passat festival de Cannes no podia passar per Sitges sense esgarrepar alguna concessió. Ens referim a l’altra cinta coreana que competia en la Secció Oficial Fantàstica a competició “The chaser” del debutant Na Hong-Jin, un dels grans èxits de taquilla al seu país, i un trepident, enfurismat i elèctric thriller que segueix les desencisades i tortuoses passes de “Memories of murder” de Bong Joon-ho que va obtenir el guardó Orient Expres-Casa Asia. I per abandonar ja aquest camí que ens mena forçosament al festival de festivals de Cannes, apuntar que la pel·lícula inaugural d’aquest certamen francès “A ciegas/Blindness” del brasiler Fernando Meirelles ha assolit a Sitges el premi al millor disseny de producció i el premi del públic. Aquest film inspirat en l’aclamada novel·la de José Saramago conté un repartiment d’autèntic luxe i ofereix una bonica reflexió sobre la ceguesa en un país castigat per aquesta apocalíptica epidèmia ambientada en un terrorífic hospital on una impostora acompanya el seu marit invident.
L’única pel·lícula animada a competició en la Secció Fantàstica, “The sky crawlers” del mestre del anime més adult, profund i transcendent Mamoru Oshii es va emportar el premi de la crítica i el premi a la millor banda sonora, gentilesa de l’imprescindible Kenji Kawai. La darrera peça de Mamoru Oshii és un retrat crepuscular i amarg d’uns joves immortals allistats com a pilots en una guerra aèrea entre companyies comercials per distreure al personal. Una paràbola social desencantada, amarga i sense futur. El premi al millor actor va ser per la rotunda i controlada actuació de Brian Cox en l’inesperada tragèdia “Red” a partir de la mort del gos que dóna títol al film a mans d’uns joves desaprensius, consentits i brètols. El premi a la millor actriu va anar a parar a mans de Semra Turan, la protagonista universitària obsessionada amb les arts marcials que desafia les rígides normes d’una família turca en la deliciosa cinta danesa dirigida per Natasha Arthy que compta amb acrobàtiques coreografies de Xia Gao (“Tigre y dragón”) tot aparcant l’estil Dogma. El premi especial del jurat va recaure en la terrorífica i angoixant cinta britànica “Eden lake” dirigida pel debutant James Watkins a partir, com en el cas de la nordeamericana “Red”, del comportament agressiu i xulesc d’una colla de quotidians brètols desaprensius en un cap de setmana sagnant i letal sense escapatòria ni reparació possible per la jove parella visitant. La claustrofòbica i enrevessada pel·lícula grega “Tale 52” va guanyar el premi al millor guió i l’extrema, fastigosa e insoportable pel·lícula francesa que es recrea en la venjança i la tortura sense additius i que va fer marejar a més d’un, “Martyrs” de Pascal Laugier, va surtir vencedora en el terreny dels millors efectes especials.
Com sempre, nombrosa i abultada presència de cinema espanyol de caire fantàstic però amb predomini de la conya, la broma i la ironia autoreflexiva, cas de la patètica rucada “Santos” de Nicolás López o de l’animada animalada “Sexykiller” de Miguel Martí. La tercera cinta espanyola a competició, “Prime time” de Luis Calvo Ramos, feia un senzill i oportú exercici d’anàlisi del pudent fenomen televisiu dels reality amb projecció de futur apuntant-se més al terror quotidià distòpic que a la gresca dels seus compatriotes. L’únic que enguany no s’ha pogut renovar l’esplèndid sabor de boca deixat en la collita anterior amb títols de tanta volada com “Rec” o “El orfanato”. I per acabar, esmentar la perplexitat general davant de l’oblit en el palmarès final de la cinta nòrdica “Let the right one it” de Tomas Alfredson, flamant guanyadora del Melies d’Or, i que tothom donava com a favorita per algun important guardó.
Una escena de Surveillance
lectures: 1314
Joan Millaret Valls
14 d'octubre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
un any molt fluix
Nicolau
15-10-2008
doncs a mi Siurvillence em va agradar molt, te un final sorprenent i molt aconseguit
M.
15-10-2008
Afegeixo com recomanables d´altres seccions, la desenfadada Rocknrolla, l´impresionant Mongol i les singulars Idiots & Angels i Chelsea on the rocks
Andrés
15-10-2008
ÇJo només vaig veure una peli, però em va agradar moltísim \
Jan
15-10-2008
Cal remarcar la darrera joia del mestre Miyazaki, que es va poder veure al final del festival
