Darrerament, ens estem acostumant a participar d’un idil·li, cada vegada més profund, entre cinema i teatre. I és que als darrers anys no s’atura la tendència d’adaptar teatre al cinema, per més tard tornar als escenaris o directament de la pantalla al teatre. Bé, sigui com sigui, el cas és que ara mateix tenim l’opció de gaudir d’una gran obra de teatre d’Alan Bennett, que l’any passat ja teníem a la nostra cartellera, però a la cinematogràfica. Es tracta de The History Boys i malgrat tractar-se d’una pel·lícula més que estimable va passar completament desapercebuda entre els espectadors catalans. Ara, però, el renovat Teatre Goya es fa petit per donar cabuda als afamats espectadors que volen participar de les classes de francès del lliberal professor Hector o del particular estil del jove professor d’història. L’obra es situa en una escola anglesa d’educació secundària, on els seus ambiciosos estudiants es preparen per donar el salt a les prestigioses universitats d’Oxford i Cambridge. Els nois d’història és una obra pulcra i elegant que obra una interessant reflexió sobre els valors de l’educació mentre qüestiona les seves normes mitjançant un intel·ligent sentit de l’humor. Aquesta adaptació a la catalana d’una obra tan britànica està dirigida per un dels noms cabdals de l’escena catalana actual: Josep Maria Pou, a qui fa pocs mesos gaudíem interpretant a un decadent Orson Welles i que ara, a més, es reserva el personatge del carismàtic professor de francès, amb la seva passió per la llengua, la literatura, el cinema, les motos i certes debilitats sexuals. La interpretació de Pou és certament remarcable, així com la d’uns inspirats joves estudiants. Aquest muntatge àgil i divertit, malgrat les seves dues hores i mitja, és una eficient adaptació que es deixa de gratuïtats i que es posiciona a favor de la llibertat educativa mentre defensa la cultura en temps de tanta estupidesa. Tanmateix, volem aprofitar aquesta recomanació perquè tingueu en compte l’esmentada versió cinematogràfica, una petita joia dirigida per Nicholas Hytner, amb uns excel·lents Richard Griffiths i Frances de la Tour, que es mereix una segona oportunitat.
Josep Maria Pou i els seus alumnes
lectures: 1411
Albert Galera
19 d'octubre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
jo vaig ser de les poques persones que va guadir de la pel·lícula i ara tinc moltes ganes de veure l'obra
Olga
20-10-2008
Hi aprofitat primer per veure Non solum amb un Sergi López esplèndid i camaleonic, peró aquesta obra la tinc en cartera..
