SABADELL TORNA A DIAGNOSTICAR L’ESTAT DE SALUT DEL CINEMA CATALÀ
Un anys més (i amb aquest ja en són nou), el Consorci per
a la Normalització Lingüística de Sabadell organitza un cicle de cinema que fa visibles les
produccions en llengua catalana, lamentablement obviades per un sector estatal poc amic de
donar cabuda a aquelles pel·lícules no rodades en espanyol. El Cicle de Cinema en Català de
Sabadell és una bona oportunitat per a que l’espectador pugui apropar-se al bo i millor que
ofereixen les indústries dels anomenats Països Catalans, fugint del nociu centralisme que
suposaria oblidar aquells llargmetratges procedents de Ses Illes o de terres valencianes. La
llengua es converteix doncs en el nexe comú d’una panoràmica que busca compensar d’algun mode
el greuge que pateixen les produccions catalanes, amb una quota de mercat inferior al 3 %.
Les projeccions, que es van iniciar el passat 22 d’octubre amb l’estrena a Sabadell de “El
Coronel Macià” de Josep Maria Forn, van servir el plat fort del menú el passat 29 d’octubre,
amb el passi de “El silenci abans de Bach”. Els Cinemes Imperial de la ciutat vallesana, on es
realitzen totes les projeccions, es van omplir d’un mode certament inesperat per rebre el
veterà cineasta Pere Portabella, qui va presentar el seu darrer film, una producció que ha
reanimat el prestigi d’un dels cineastes europeus més reconeguts del món. De fet, el passat mes
de setembre es complia un any de la retrospectiva que el MOMA de Nova York oferí sobre la obra
de Portabella amb motiu de l’estrena de “El silenci abans de Bach”, un encertat projecte d’art
i assaig que ha provocat les successives reestrenes en sales d’obres mítiques de Portabella com
el documental “Vampir-cuadecuc”.
En un animat cine-fòrum posterior a la projecció del
film, Portabella, a banda d’explicar algunes peculiaritats i anècdotes del rodatge de “El
silenci abans de Bach”, va voler aclarir que ell no es considera “un cineasta que fa
pel·lícules pels museus. A mi el cine-art no m’interessa com a creador, jo soc un cineasta
tradicional, preocupat, això sí, per la renovació del llenguatge cinematogràfic”. Portabella
assenyalava com els grans llasts del cinema clàssic “la narració tradicional aristotèlica,
entesa com la necessitat d’explicar una historia amb un desenllaç que et determina cap a on ha
d’anar la trama, i la presència d’actors reconeguts, que acaben per copsar l’atenció per sobre
d’allò que la pel·lícula vol explicar”.
Malgrat haver consumit, possiblement, la carta
més atractiva del cartell, el Cicle de Cinema en Català de Sabadell encara té moltes sorpreses
per oferir. En les properes dues setmanes, les produccions del País Valencià i les Illes
Balears seran les protagonistes del Cicle. El proper dimecres 5 de novembre s’acollirà la
projecció del film “El meu últim estiu amb Marian” del valencià Vicent Monsonís, qui acudirà a
Sabadell acompanyat de l’actor Josep Linuesa per presentar la pel·lícula i participar al
col·loqui posterior. Per la seva banda, el cinema balear tindrà doble representació el proper
12 de novembre: Markus Kunhe presentarà el curtmetratge “Agredolç, mentre que Carmelo Convaira
estrenarà a Catalunya el documental ”Aigua Clara”.
La pel·lícula “My way” del director
Josep Antoni Salgot, un drama intimista amb dosis de thriller, desacostumat exemple de cinema
de gènere en català, serà l’encarregada de tancar les projeccions el proper 19 de novembre. El
Cicle es tancarà finalment el 25 de novembre, amb una mostra, a l’auditori del Casal Pere
Quart, de films muts sabadellencs dels anys 30.
Per qualsevol dubte sobre el Cicle de
Cinema en català de Sabadell, podeu visitar la web www.cinemacatala.org, o contactar amb el Centre de
Normalització Lingüística de Sabadell (sabadell@cpnl.cat o bé 93-7278340)
lectures: 1632
Gerard A. Cassadó
5 de novembre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Considero que \
Martí
05-11-2008
... \
Martí
05-11-2008
EL SILENCI ABANS DE BACH és la millor pel·lícula del que portem de segle
