SABADELL TORNA A DIAGNOSTICAR L’ESTAT DE SALUT DEL CINEMA CATALÀ
Un anys més (i amb aquest ja en són nou), el Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell organitza un cicle de cinema que fa visibles les produccions en llengua catalana, lamentablement obviades per un sector estatal poc amic de donar cabuda a aquelles pel·lícules no rodades en espanyol. El Cicle de Cinema en Català de Sabadell és una bona oportunitat per a que l’espectador pugui apropar-se al bo i millor que ofereixen les indústries dels anomenats Països Catalans, fugint del nociu centralisme que suposaria oblidar aquells llargmetratges procedents de Ses Illes o de terres valencianes. La llengua es converteix doncs en el nexe comú d’una panoràmica que busca compensar d’algun mode el greuge que pateixen les produccions catalanes, amb una quota de mercat inferior al 3 %.
Les projeccions, que es van iniciar el passat 22 d’octubre amb l’estrena a Sabadell de “El Coronel Macià” de Josep Maria Forn, van servir el plat fort del menú el passat 29 d’octubre, amb el passi de “El silenci abans de Bach”. Els Cinemes Imperial de la ciutat vallesana, on es realitzen totes les projeccions, es van omplir d’un mode certament inesperat per rebre el veterà cineasta Pere Portabella, qui va presentar el seu darrer film, una producció que ha reanimat el prestigi d’un dels cineastes europeus més reconeguts del món. De fet, el passat mes de setembre es complia un any de la retrospectiva que el MOMA de Nova York oferí sobre la obra de Portabella amb motiu de l’estrena de “El silenci abans de Bach”, un encertat projecte d’art i assaig que ha provocat les successives reestrenes en sales d’obres mítiques de Portabella com el documental “Vampir-cuadecuc”.
En un animat cine-fòrum posterior a la projecció del film, Portabella, a banda d’explicar algunes peculiaritats i anècdotes del rodatge de “El silenci abans de Bach”, va voler aclarir que ell no es considera “un cineasta que fa pel·lícules pels museus. A mi el cine-art no m’interessa com a creador, jo soc un cineasta tradicional, preocupat, això sí, per la renovació del llenguatge cinematogràfic”. Portabella assenyalava com els grans llasts del cinema clàssic “la narració tradicional aristotèlica, entesa com la necessitat d’explicar una historia amb un desenllaç que et determina cap a on ha d’anar la trama, i la presència d’actors reconeguts, que acaben per copsar l’atenció per sobre d’allò que la pel·lícula vol explicar”.
Malgrat haver consumit, possiblement, la carta més atractiva del cartell, el Cicle de Cinema en Català de Sabadell encara té moltes sorpreses per oferir. En les properes dues setmanes, les produccions del País Valencià i les Illes Balears seran les protagonistes del Cicle. El proper dimecres 5 de novembre s’acollirà la projecció del film “El meu últim estiu amb Marian” del valencià Vicent Monsonís, qui acudirà a Sabadell acompanyat de l’actor Josep Linuesa per presentar la pel·lícula i participar al col·loqui posterior. Per la seva banda, el cinema balear tindrà doble representació el proper 12 de novembre: Markus Kunhe presentarà el curtmetratge “Agredolç, mentre que Carmelo Convaira estrenarà a Catalunya el documental ”Aigua Clara”.
La pel·lícula “My way” del director Josep Antoni Salgot, un drama intimista amb dosis de thriller, desacostumat exemple de cinema de gènere en català, serà l’encarregada de tancar les projeccions el proper 19 de novembre. El Cicle es tancarà finalment el 25 de novembre, amb una mostra, a l’auditori del Casal Pere Quart, de films muts sabadellencs dels anys 30.
Per qualsevol dubte sobre el Cicle de Cinema en català de Sabadell, podeu visitar la web www.cinemacatala.org, o contactar amb el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell (sabadell@cpnl.cat o bé 93-7278340)
lectures: 1320
Gerard A. Cassadó
5 de novembre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Considero que \
Martí
05-11-2008
... \
Martí
05-11-2008
EL SILENCI ABANS DE BACH és la millor pel·lícula del que portem de segle
