El recentment clausurat Festival de Cinema Negre de Manresa ha deixat a fidels, cinèfils i visitants, un cert gust agredolç. Desllueixen la qualitat de les pel·lícules presentades i el caire encantador dels petits certàmens, una organització potser massa freda i un inesperat estancament respecte a edicions anteriors. Fa poc més d'una setmana al modest festival de Cinema de Terror Molins de Rei li van ésser suficients dues nits de projeccions per crear interès, expectació i feedback. No ha estat el cas del Fecinema, que aquest any s'ha mostrat sense massa encant i l'entranyable ambient de festival que es viu en aquests petits esdeveniments ha brillat per la seva absència.
Cal agrair, això sí, el seu característic "showcase", que aquest any ens ha fet gaudir amb títols com Gomorra, de Matteo Garrone, Appaloosa, d'Ed Harris, Il Divo, de Paolo Sorrentino, o la recent guanyadora de la Palma d'Or a Cannes Entre les Murs, de Laurent Cantet.
L'esperada Gomorra ha brillat a la Secció Oficial. Garrone ha partit de la ficció per explicar una història real mitjançant un estil documental (tendència molt a prendre en compte en l'actual panorama cinematogràfic) i esguerrar així els amagatalls de la brea napolitana. Fons i forma s'alien en aquest film per desembocar en una original proposta estètica, freda i desoladora, d'acord amb el caràcter tètric dels personatges i la seva història.
Des de França ha arribat Lady Jane, de Robert Guédiguian. Una efectiva i rotunda reflexió sobre la venjança on destaca el caràcter transgressor del trio protagonista. Una bona pel·lícula sense massa pretensions amb la que el realitzador francès aconsegueix fer pensar a l'espectador. A l'igual que Lady Jane, Frozen River es caracteritza per la força interpretativa dels seus dos protagonistes.
L'òpera prima de Courtney Hunt és un correcte drama humà sobre dues dones en constant lluita contra les adversitats. Encara que resulti excessiu l'èxit obtingut en Sundance i Sant Sebastià, menció especial mereix una Melissa Leo que confirma les maneres apuntades a la indispensable Los tres entierros de Melquíades Estrada i destapa tot el seu talent. Amb gran presència, es reivindica com una actriu a tenir molt en compte.
La proposta asiàtica d'aquest any ha estat el segon llargmetratge de Cao Baoping, The equation of love and death, que incomprensiblement ve de guanyar el premi Altadis al Festival de Sant Sebastià. Ens trobem davant una obra formalment vulgar i narrativament pretensiosa que no ofereix res nou. Excessiu joc de l'atzar i la coincidència que provoca que la pel·lícula es dilueixi en el seu plantejament.
Com tots els anys el Fecinema també ens ha ofert els seus tresors. A la secció Pantalles d'Actualitat hem pogut gaudir de Entre les murs, que com Gomorra, neix d'un estil documental per explicar una ficció. L'encertat continu ús dels primers plans i el moviment de càmera caracteritzen aquesta original i singular mirada sobre la problemàtica estudiantil i d'immigració a França. Amb aquesta obra tota fresca i directa, Cantet ens ofereix un recital sustentat en la fluïdesa i espontaneïtat dels seus diàlegs on brilla la naturalitat dels seus joves intèrprets.
Dins la Secció Fantàstica hem pogut tornar a gaudir d'una de les grans sorpreses d'aquest any, ja de sobres coneguda pels fidels dels festivals: Let the right one in, de Tomas Alfredson. Sense cap dubte una de les propostes més interessants de l'any que a la Setmana de Terror i Fantàstic de Sant Sebastià va rebre el seu merescut reconeixement després de ser incomprensiblement ignorada a Sitges. Una obra fina, delicada i deliciosa que a més a més de la seva originalitat destaca per la seva pulcritud al tractament estètic i interpretatiu. Al capdavall, una joia.
Finalment, cal felicitar l'organització per la programació de A tiro limpio, de Francesc Pérez-Dolz. Gran pel·lícula que hauria de servir com a exemple de cinema de gènere per als actuals realitzadors espanyols entre els que únicament Enrique Urbizu sembla haver après la lliçó. Com molts grans films de la història del cinema, aquesta obra ignorada durant 20 anys, amb el pas del temps ha obtingut el seu merescut reconeixement. Es pot destacar la presència del veterà director català per realitzar un interessant col·loqui en el que vàrem tenir l'ocasió de rescatar les imatges de la pel·lícula censurades pel règim.
Un altre punt a favor del Fecinema són les projeccions gratuïtes que s'ofereixen al Kursaal. Aquest any prometia amb dues de les millors obres del recentment mort Sydney Pollack: Danzad, danzad malditos i Yakuza. El delit es va veure completament reduït ja que per decisió expressa de l'organització es van projectar en versió doblada. Una decisió que amb tots els meus respectes, resulta demencial i trenca amb els principis bàsics de qualsevol festival de cinema. Esperem que ho tinguin en compte per a la pròxima edició.
Finalment, cal destacar que la guanyadora ha estat Flammen & Citonen, superproducció danesa (la més cara de la història) que tracta el nazisme en la línia de El libro negro. Per la seva part, el segon premi va ser per Arropiero, de Carles Balagué.
Una escena de Déjame entrar
lectures: 1439
Joan Sala
17 de novembre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
jo continuo pensant que hi ha una saturació de festivals i que es treptigen uns als altres...
Gerard
17-11-2008
és curiós el cas de DÉJAME ENTRAR; realment, esteu despertant el nostre interès bastant abans de que s'estreni
