cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LLUMS I OMBRES

El recentment clausurat Festival de Cinema Negre de Manresa ha deixat a fidels, cinfils i visitants, un cert gust agredol. Desllueixen la qualitat de les pellcules presentades i el caire encantador dels petits certmens, una organitzaci potser massa freda i un inesperat estancament respecte a edicions anteriors. Fa poc ms d'una setmana al modest festival de Cinema de Terror Molins de Rei li van sser suficients dues nits de projeccions per crear inters, expectaci i feedback. No ha estat el cas del Fecinema, que aquest any s'ha mostrat sense massa encant i l'entranyable ambient de festival que es viu en aquests petits esdeveniments ha brillat per la seva absncia.

Cal agrair, aix s, el seu caracterstic "showcase", que aquest any ens ha fet gaudir amb ttols com Gomorra, de Matteo Garrone, Appaloosa, d'Ed Harris, Il Divo, de Paolo Sorrentino, o la recent guanyadora de la Palma d'Or a Cannes Entre les Murs, de Laurent Cantet.

L'esperada Gomorra ha brillat a la Secci Oficial. Garrone ha partit de la ficci per explicar una histria real mitjanant un estil documental (tendncia molt a prendre en compte en l'actual panorama cinematogrfic) i esguerrar aix els amagatalls de la brea napolitana. Fons i forma s'alien en aquest film per desembocar en una original proposta esttica, freda i desoladora, d'acord amb el carcter ttric dels personatges i la seva histria.

Des de Frana ha arribat Lady Jane, de Robert Gudiguian. Una efectiva i rotunda reflexi sobre la venjana on destaca el carcter transgressor del trio protagonista. Una bona pellcula sense massa pretensions amb la que el realitzador francs aconsegueix fer pensar a l'espectador. A l'igual que Lady Jane, Frozen River es caracteritza per la fora interpretativa dels seus dos protagonistes.

L'pera prima de Courtney Hunt s un correcte drama hum sobre dues dones en constant lluita contra les adversitats. Encara que resulti excessiu l'xit obtingut en Sundance i Sant Sebasti, menci especial mereix una Melissa Leo que confirma les maneres apuntades a la indispensable Los tres entierros de Melquades Estrada i destapa tot el seu talent. Amb gran presncia, es reivindica com una actriu a tenir molt en compte.

La proposta asitica d'aquest any ha estat el segon llargmetratge de Cao Baoping, The equation of love and death, que incomprensiblement ve de guanyar el premi Altadis al Festival de Sant Sebasti. Ens trobem davant una obra formalment vulgar i narrativament pretensiosa que no ofereix res nou. Excessiu joc de l'atzar i la coincidncia que provoca que la pellcula es dilueixi en el seu plantejament.

Com tots els anys el Fecinema tamb ens ha ofert els seus tresors. A la secci Pantalles d'Actualitat hem pogut gaudir de Entre les murs, que com Gomorra, neix d'un estil documental per explicar una ficci. L'encertat continu s dels primers plans i el moviment de cmera caracteritzen aquesta original i singular mirada sobre la problemtica estudiantil i d'immigraci a Frana. Amb aquesta obra tota fresca i directa, Cantet ens ofereix un recital sustentat en la fludesa i espontanetat dels seus dilegs on brilla la naturalitat dels seus joves intrprets.

Dins la Secci Fantstica hem pogut tornar a gaudir d'una de les grans sorpreses d'aquest any, ja de sobres coneguda pels fidels dels festivals: Let the right one in, de Tomas Alfredson. Sense cap dubte una de les propostes ms interessants de l'any que a la Setmana de Terror i Fantstic de Sant Sebasti va rebre el seu merescut reconeixement desprs de ser incomprensiblement ignorada a Sitges. Una obra fina, delicada i deliciosa que a ms a ms de la seva originalitat destaca per la seva pulcritud al tractament esttic i interpretatiu. Al capdavall, una joia.

Finalment, cal felicitar l'organitzaci per la programaci de A tiro limpio, de Francesc Prez-Dolz. Gran pellcula que hauria de servir com a exemple de cinema de gnere per als actuals realitzadors espanyols entre els que nicament Enrique Urbizu sembla haver aprs la lli. Com molts grans films de la histria del cinema, aquesta obra ignorada durant 20 anys, amb el pas del temps ha obtingut el seu merescut reconeixement. Es pot destacar la presncia del veter director catal per realitzar un interessant colloqui en el que vrem tenir l'ocasi de rescatar les imatges de la pellcula censurades pel rgim.

Un altre punt a favor del Fecinema sn les projeccions gratutes que s'ofereixen al Kursaal. Aquest any prometia amb dues de les millors obres del recentment mort Sydney Pollack: Danzad, danzad malditos i Yakuza. El delit es va veure completament redut ja que per decisi expressa de l'organitzaci es van projectar en versi doblada. Una decisi que amb tots els meus respectes, resulta demencial i trenca amb els principis bsics de qualsevol festival de cinema. Esperem que ho tinguin en compte per a la prxima edici.

Finalment, cal destacar que la guanyadora ha estat Flammen & Citonen, superproducci danesa (la ms cara de la histria) que tracta el nazisme en la lnia de El libro negro. Per la seva part, el segon premi va ser per Arropiero, de Carles Balagu.
Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de Djame entrar

lectures: 1269

Joan Sala

17 de novembre de 2008


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

jo continuo pensant que hi ha una saturaci de festivals i que es treptigen uns als altres...
Gerard17-11-2008

s curis el cas de DJAME ENTRAR; realment, esteu despertant el nostre inters bastant abans de que s'estreni
Maria17-11-2008

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small