LIVERPOOL, DE LISANDRO ALONSO TRIOMFA AL 46 FESTIVAL INTERNACIONAL DE GIJÓN I CONFIRMA EL BON MOMENT D'UN RENOVAT CINEMA ARGENTÍ
“Liverpool“ de l’insubornable i lliure jove director argentí Lisandro Alonso va ser escollida com a millor pel·lícula del certamen asturià per un jurat internacional format, entre altres, per l’actor català Àlex Brendemühl, l’actriu Malena Alterio o el director alemany Hannes Stohr – qui va presentar fora de concurs el seu darrer film sobre un dj de música electrònica addicte a les drogues Berlin calling“ - El quart llargmetratge de Lisandro Alonso versa sobre un viatger mariner erràtic i derrotat que decideix visitar la seva antiga casa per adonar-se que ja no forma part d’aquesta llar on la seva pròpia mare no el reconeix, el seu pare el detesta i descobreix ara una germana que no coneixia. Al protagonista, exclòs i expulsat, tan sols li resta vagar i fondre’s en el paisatge com els vells i crepusculars genets del western mentre la càmera resta en aquesta càlida llar on els seus membres han construït un estable i harmoniós ordre enmig d’una naturalesa salvatge – la regió de Ushuaia – on la lluita per la supervivència diària és ferotge. El triomf del quart llargmetratge del cineasta argentí Lisandro Alonso va confirmar la bona salut d’un renovat nou cinema argentí al costat de títols tan interessants com “Salamandra“ de Pablo Agüero, en què es relata un nou viatge a enlloc i es reformula la incapacitat de fundar una llar de la mà d‘una mare ben inconstant i espatllada i un fill condemnat a créixer asilvestradament sense cap mena de referents ni hàbits en un reducte de món on conflueixen les grotesques degradacions de les utopies dels setanta, o la pel·lícula revelació “Una semana solos“ de la debutant Celina Murga que va obtenir el premi del jurat de la crítica internacional FIPRESCI. En aquesta cinta es relata amb tota naturalitat, com si no passés res, la creixent i preocupant tendència a la barbàrie i la salvatjada d’un grup de nens i nens de classe bona en una urbanització residencial, selecte i privativa, els fortificats countryes argentins, mentre els seus pares estan absents, fora de pla, i comencen a tafanejar sense prejudicis en cases alienes.
El jurat va premiar amb tres guardons la pel·lícula nord-americana de factura independent “Ballast“ de Lance Hammer: millor actor pels dos protagonistes masculins i millor actriu a Tarra Riggs. Es tracta d’un melodrama familiar esperançador rodat càmera en mà en què s’intenten refer ponts d’unió i comunicació entre tres membres enemistats d’una família que habita en el delta del Mississipi després del enigmàtic suïcidi inicial d’un personatge. El premi al millor director va ser per Sergey Dvortsevoy, director de “Tulpan”, un film de to documental i d’història mínima que enregistra la vida en una remota i inhabitable regió de Kazajstan de regust exòtic i to etnològic i antropològic. El premi al millor guió va recaure en la pel·lícula “Stella” de la directora francesa Sylvie Verheyde de gust nostàlgic per la dècada dels setanta amb cançons de Umberto Tozzi i balls Bimbó i força sublimació kitsch en què una noia en edat escolar ha d’aprendre a madurar i créixer enmig del clima enrarit, sorollós i violent del bar on viu regentat per uns pares que no s’entenen i que no estan gaire per la tasca de l’educació de la noia. Pràcticament una pel·lícula de superació personal que compta amb l’ajuda d’una amiga del cole. El Premi Especial del Jurat va ser per una altra pel·lícula francesa, “35 shots of rum” de la directora Claire Denis, un altre cant a la vida, l’esperança i el endemà d’un grup familiar d’immigrants africans a França feta a traços impressionistes i d’una força poètica desarmant. I el premi a la millor direcció artística va ser per a la pel·lícula d’animació israeliana “Vals con Bashir” d’Ari Folman en què es repassa la mala consciència i l’ominós oblit d’un grup de joves soldats israelians que van participar en l’ofensiva sobre el Líban l’any 1982 i van tolerar la matança de palestins als camps de Sabra i Shatila de part dels falangistes – cristians meronites –.
Un palmarès força equilibrat resultat d’una deliberació del jurat internacional en què de ben segur han hagut de fer estranys i rocambolescos malabarismes per poder premiar el major nombre de pel·lícules a concurs i no haver de deixar altres notables títols sense guardó en un festival d’excepcional i selecte qualitat.
Cartell del film guanyador
lectures: 1620
Joan Millaret Valls (enviat especial a Gijón)
3 de desembre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
penso que ja era hora que el cinema argentí es renovés, doncs la seva fòrmula d'ensucrada simpatia ja cansava; títols com LEONERA i probablement aquesta LIVERPOOL serviran per canviar el seu rumb
