cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA ZONA DE COCTEAU: EL TESTAMENTO DE ORFEO (1960, Jean Cocteau). DVD UNIVERSAL

Dins ledici de tres dvd editats per Universal sobre el cinema francs clssic trobem el que seria el darrer treball del poeta, dramaturg, escenarista i director cinematogrfic francs Jean Cocteau El testamento de Orfeo. Cocteau retorna al personatge mtic dOrfeu per parlar ms clarament que mai dell mateix i inicia el seu testament flmic amb imatges i personatges recuperats del seu anterior film Orfeo de lany 1950. Tres anys abans de morir, Cocteau fa una nova incursi en el terreny del fantstic i limaginari de to visionari i darrels avantguardistes en un registre fcilment equiparable al surrealisme per trascendint-lo. El seu film es situa fora del territori cinematogrfic habitual per explorar tot el que es troba fora daquest, oblidant-se del recurs de la linealitat narrativa sense principi ni fi en un llenguatge lliure ms deutor de la poesia que de la dramatrgia convencional situant lacci en un espai indeterminat i intangible, una zona on la reversibilitat de les coses es fa possible. La sensaci s la dun film experimental que conforma el que desprs sanomaria la modernitat en cinema, coincidint prcticament en el temps amb lesclat del nou cinema francs sota el paraiges de la trencadora i modernitzadora Nouvelle vague. El film fa un s sorprenent i admonitori de la reflexivitat i la referencialitat - constants habituals del cinema contemporani - ja que es cita a ell mateix, fa refercnies a la seva prpia obra literria i pictrica mentre fa reviure personatges com Cgeste que moria en la pellcula anterior. Aquest estrany i fascinant film en qu sintenta vncer el temps i la mort est farcida dimatges que es recomposen, que retornen, imatges renescudes, a travs del senzill recurs tcnic, del truc primigeni ideat per Mlies, de la marxa enrera, de la inversi de la imatge: aix podem veure com es reconstrueix una flor destruda, com sorgeix el poeta Cgeste de les aiges o com el mateix Cocteau retorna a la vida desprs de ser atravessat per una llana. Cocteau esdev el narrador, el protagonista i leix principal daquest complexe i polivalent autorretrat on concorren amics seus com el pintor Picasso, el cantant Charles Aznavour o lactor Jean Marais, entre altres, i on no dubta en adrear-se directament a lespectador a linici i al final daquest indefinible artilugi flmic que porta comm a subttol no me pregunten porqu. Per la histria resta, entre altres moments, la puntual i nica irrupci del color quan Cocteau filma el roig de la sang del poeta al costat de la flor dhibisc, qui sap si un epitafi de caire cclic i circular per un autor que es va iniciar en el cinema amb La sangre de un poeta lany 1931.
Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 1128

Joan Millaret Valls

23 de desembre de 2008


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Cocteatu s un d'aquests cineastes que haig de descobrir; prometo que ho far!
Olga24-12-2008

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small