Arriba el moment d’acomiadar un any 2008 marcat (ens agradi o no) per la constantment esmentada crisi econòmica que amenaça amb acomodar-se entre nosaltres al llarg del proper any. Sembla evident que en els primers mesos de 2009 tornarem a topar-nos amb les recurrents xifres sobre la minvant assistència a les sales de cinema, la caiguda en vendes dels dvd’s i les penúries que passa la industria cinematogràfica espanyola. Tot i així, l’any ens deixa un grapat de títols interessants i alguna veritable obra mestra que mostren, un cop més, que la creativitat no entén de recessions.
A continuació adjuntem una proposta [molt personal] amb cinc llargmetratges que, per qui signa la present, es troben entre el bo i millor de la collita cinematogràfica del 2008.
1. “Antes que el diablo sepa que has muerto” de Sidney Lumet. Amb 84 anys, i encara amb molt de treball per endavant si ens fixem en el referent del centenari Manoel de Oliveira, aquest 2008 ens ha arribat el darrer treball de Sidney Lumet, una autèntica institució a Hollywood y un dels cineastes més transcendents de la historia del setè art. Mescla reposada i conscient de classicisme i modernitat, “Before the Devil knows you’re dead” mostra fins a quin punt és impossible la redempció quan el destí castiga la manca d’escrúpols dels nostres pecats. Amb un Philip Seymour Hoffman en estat de gràcia i un atractiu ús de l’ordre diegètic, Lumet (amb l’Òscar honorífic sota el braç des de 2004) signa un treball que demostra, un cop més, que l’edat no està renyida amb el risc ni, molt menys, amb l’excel·lència.
2. “Viaje a Darjeeling” de Wes Anderson. Cineasta manierista per excel·lència, cada pla de les pel·lícules del nord-americà Wes Anderson esdevé una vinyeta, quelcom més proper a l’art pictòric que al funcionalisme de l’enquadrament fílmic. Una de les primeres estrenes de l’any fou la darrera obra d’Anderson, un dels autors més destacables del “Nou nou Hollywood”. Amb “Viaje a Darjeeling”, peculiar road movie espiritual, Anderson torna a aconseguir allò que pocs cineastes saben fer: construir instants màgics embolicats amb una aparent lleugeresa que aconsegueix distreure la profunditat emotiva del conjunt.
3. “4 meses, 3 semanas, 2 días” de Cristian Mungiu. Va arribar a les nostres cartelleres amb molt de retard, malgrat ser mereixedora de la Palma d’Or a Cannes, i encara hem de felicitar-nos per haver-la pogut veure estrenada al nostre país. “4 meses, 3 semanas, 2 días” fou l’obra que encapçalà l’any 2007 el anomenat “nou cinema romanès” (acreditació més postissa que real) que engloba un seguit de cineastes joves (Puiu, Nemescu, Mitulescu, el propi Mungiu,...) d’aquest país de l’Est poc propens a exportacions cinèfiles. La fredor en la direcció de Mungiu, l’aplom i enteresa de la càmera, contrasta amb l’esquinçadora narració d’un avortament il·legal a la Romania comunista del dictador Ceausescu. L’excel·lent seqüència del sopar a casa dels sogres per part de la protagonista, síntesi formal del film, mostra com pot ser d’incòmode una pla-seqüència fix, i com d’intel·ligent pot arribar a ser aquesta sensació insuportable.
4. “Camino” de Javier Fésser. Justament reconeguda a les recents nominacions als Goya de l’any vinent, “Camino” ha estat la millor pel·lícula espanyola de la temporada. Fésser posa la seva imaginària visual al servei d’un paquet bomba col·locat als baixos de l’Opus Dei i de qualsevol tipus de fonamentalisme tòxic. L’intel·ligent guió, amb una carambola de mestre reservada per al desenllaç, les supremes interpretacions de Carme Elías i de Nerea Camacho (tot un descobriment) i la estudiada direcció d’art, són alguns dels ingredients que fan de “Camino” un dels millors plats d’aquest any. Darrera del producte, Mediapro i un productor anomenat Jaume Roures, qui sembla capficat en apedregar tot allò que faci pudor de ranci.
5.“Amateurs” de Gabriel Velázquez. Amb el reconeixement previ de que aquesta és l’aposta més personal i, per tant, més discutible del llistat, finalitzem aquesta petita selecció de joies amb una pel·lícula que ha passat força desapercebuda, tant en la seva participació en el Festival de Sant Sebastià, com en el seu fugaç periple per les cartelleres. Velázquez repeteix la fórmula ja emprada a “Sud Express” per elaborar una d’aquelles miniatures tant exquisides con invisibles. Podria semblar que “Amateurs” s’apodera d’unes formes comunes cercant el segell postís de humil film indie. Però poques vegades es percep amb més claredat l’honestedat d’una proposta. El director posa en pràctica i sense galanes les premisses bazinianes que advoquen per un cinema sense trampes, que busqui captar la veritat del real. El veritable amateur (en el sentit etimològic de la paraula) de la proposta és el propi Gabriel Velàzquez, amant apassionat de l’art cinematogràfic, qui elabora amb aquesta pel·lícula una estimable proposta d’allò que per a ell hauria de ser el cinema.
lectures: 2809
Gerard A. Cassadó
30 de desembre de 2008
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
la meva seria 1.Pozos de ambicion 2.Il Divo 3.No es pais para viejos 4.Gomorra 5.4 meses, 3 semanas... bon any!
Cesc
30-12-2008
El meu top-5 : Al otro lado, Luz silenciosa, Los Limoneros, Antes que el diablo sepa que has muerto i Las horas del verano
Andrés
31-12-2008
aquí teniu el meu: 1,Las horas del verano; 2,My blueberry nights; 3,El caballero oscuro; 4,Wall.E; 5,Gomorra
Laia
31-12-2008
1.- Wall-e, 2.- El intercambio, 3.- Hace mucho que te quiero, 4.- Happy: un cuento sobre la felicidad 5.- My blueberry nights
Bon 2009.
Q.
31-12-2008
El cabllero oscuro; Gomorra; Los limoneros; Il divo; La niebla; i la pitjor: Australia
Marc
31-12-2008
\
Eric
05-01-2009
1 No es país para viejos / 2 Luz silenciosa / 3 Pozos de ambición / 4 Hace muchos que te quiero / 5 El incidente
Magda
08-01-2009
La meva llista: 1-LAS HORAS DEL VERANO, 2-LA CUESTIÓN HUMANA, 3-EL CABALLERO OSCURO, 4-MYWAY, 5-EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS
