cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DREYER ESSENTIAL. PACK DE 5 DVD EDITAT PER NOTRO FILMS

Ha aparegut en el mercat una excepcional capsa de cinc dvd consagrats al grandis director dans Carl Theodor Dreyer (1889-1968). Aquest tresor en forma de desplegable, com una flor immortal, cont quatre peces mestres de la histria del cinema, quatre obres inesborrables i immarcescibles. Aquestes peces niques, autntiques joies artstiques, formen part duna curta per inesborrable filmografia composta per 13 ttols compresos entre 1919 ( El presidente) fins el seu darrer treball pstum Gertrud el 1964. Completant aquest bell i commovedor catleg dreyeri hi figura un cinqu dvd que cont un documental sobre la figura del genial director dans configurat per entrevistes a diferents personalitats, bsicament actors, fragments cinematogrfics, cites de lautor i algun fragment de veu del mateix Dreyer, qui no es va prodigar gaire en entrevistes.

El amo de las casa (1925) s una pellcula muda de to melodramtic i costumista protagonitzada pe Johannes Meyer, Astrid Holm o Karin Nellemose sobre la tirania exercida per un marit sobre la seva soferta i abnegada esposa. Es tracta dun argument modern i noveds per lpoca que fa gala dun esfor envejable per retratar lambient domstic duna casa humil. Aquesta tendncia naturalista trenca lencotillat i posts cinema popular de lpoca al intentar reflectir les tasques domstiques i el dia a dia duna llar en tota la seva versemblana. La herona apareix feinejant prcticament tota la pellcula fins que abandona la casa empesa per una mena de conxorxa familiar femenina per tal de protegir-la dels abusos de poder dun marit tirnic, autoritari, altiu i violent. El marit patir un procs de cstig dut a terme per la Nana de la famlia fins a expiar els seus pecats i els seus abusos. Aquest procs de punici arribar al seu clmax final amb la reconciliaci de marit i muller amb el corresponent acte de penediment agenollant-se i suplicant perd a la dona ofesa. Es tracta duna pellcula gil grcies a un muntatge vists i pronunciat amb bons moments dindubtable fora visual, com el final amb el rellotge de paret, element central en tota la filmografia dreyeriana, que es torna a engegar, per recomenar de nou en una llar que havia estat morta i aturada, amb un pndol en forma de cor que torna a bategar oscillant entre el marit i la dona.

Dies Irae (1943) s una preciosa i misteriosa pellcula ambientada en el segle XVII per denunciar la cacera, interrogatori i mort a la foguera de dones considerades bruixes per una religiositat fantica i intransigent. Dreyer comena a allargar els plans, atorgant-lis ms durada, torpedinant els efectes dinmics del muntatge del cinema convencional i popular per un gust exquisit per les panormiques i els moviments suaus i lliscants de cmera, prcticament suprimint els plans-contraplans, reduint els primers plans i incidint en una composici del pla devident gust pictric. Aquest film rodat desprs de locupaci alemanya de Dinamarca dibuixa una protagonista de gran fora enigmtica i poder fascinant. Una noia jove casada amb segones npcies amb un vell capell calvinista senamora del fill del seu marit. Aquesta relaci pecaminosa desvetlla tots els temors de la dona del marit, una sogre que odia la nora. Aquesta esposa jove descobreix que la seva mare havia estat bruixa i va ser cremada a la foguera. A partir daqu comena a descobrir els seus poders per invocar el seu amant i desprs per destruir el seu marit. Una mena de femme fatale, una vampiresa del cinema negre, que provoca la destrucci de la famlia per la seva pulsi carnal i romntica envers el noi. Estremidor el final amb la vdua vestida de blanc en un escenari prcticament nu sentenciada all mateix com a bruixa per la seva sogre tot perdent el recolzament del seu amant, arrenglerat amb la seva inquisitorial via. Per la posteritat resta el rostre de la condemnada amb una estranya i mstica sensaci de plaer tot disposada pel sacrifici final.

Ordet (La palabra) (1954) s una magistral versi flmica dun text de Kaj Munk que parla de la religi i de la fe. En una nissaga familiar de pagesos ms aviat prspers hi trobem el dement Johannes que es creu una reencarnaci del mateix Jesucrist. Tota la famlia laccepta malgrat els seus trastorns desvariejants que el fan deambular amb la mirada perduda per la casa i contorns tot recitant lletanies, sermons i oracions amb una inusitada i incomprensible fe. Aquesta grandiosa cinta de plans-seqncia mesurats i armoniosos sacosta al seu terrible desenlla amb el dificults part de Inger, la esposa de Mikkel, fill de Morten Borgensgaard. Entre ambigus gemecs de dolor, interpretables com a mostres de plaer - una de les grans troballes de Dreyer - , Inger perdr el fill i salvar la vida grcies a la cincia. Per de forma imprevista Inger morir desprs que el trastocat Johannes ho vaticini. Tot el tros final, moment inscrit en paraules majscules en els annals del cinema, s el increble i inimaginable procs de resurrecci de Inger, el mateix dia del seu funeral, de la m dun Johannes, qui sembla haver recobrat la ra, acompanyat de la filla petita de Inger, qui commina innocentment al seu crstic tiet a obrar el miracle amb tota naturalitat. Inger, rostre de lxtasi, mstic i ertic, senlaira grcies a la fe dun boig i el desig innocent duna nena per damunt duns feligresos de religi ms aviat obscurantista.

Gertrud (1964) s el testament flmic del mestre dans i arriba al seu moment culminant en la recerca de lessencialitat cinematogrfica. Dreyer porta a terme una posada en escena quasi teatral, posats rgids, mirades perdudes, frontalitat, plans fixes i llargs, frases arrossegades, i una decoraci eixuta, minimalista, despullada. Aquesta darrera pellcula s un cant a lamor absolut de part duna dona que renuncia al seu matrimoni amb un advocat fams nomenat per a ministre perqu ja no pot tolerar la dedicaci a la feina de lhome. Ella exigeix dedicaci plena. Gertrud es vol separar i est disposada a llanar-se als braos dun amant ms jove. Una mica com les grans herones romntiques trgiques Anna Karenina o Madame Bovary, Gertrud est disposada dalguna manera a caure en el fang del descrdit i loprobi. Desprs descobreix que el jove amant, msic bohemi i seductor, no lestima mentre el seu primer amor, lara fams poeta Gabriel, la reclama. Gertrud, un altre rostre del sacrifici, assumeix la seva soledat i el seu exili interior en un epleg final ple de llum i amb estances inundades duna claror cegadora que recorda els dos nics flash-backs de la pellcula, moments banyats per laura clara i pura de lamor del poeta i desprs del msic. Un epleg prcticament abstracte, sense figuraci, un moment fantasmtic, en qu sembla installada en el passat, territori de lamor. I com el Rosebud del totpoders ciutad Kane, el trineu que tenia quan era petit, Gertrud, al final dels seus dies, sembla que tota la seva existncia giri al voltant de lnic poema que va escriure en la seva adolescncia tot cantant a lamor.

Carl Theodor Dreyer: mi oficio, s un notable documental de Torben Skjodt de 1995, rodat en blanc i negre, alimentat estilsticament pel canviant estil de Dreyer al llarg del temps, que cont entrevistes a diferents protagonistes dels films del pack Dreyer Essential, amics i col.laboradors, cas de lexcepcional cmera Henning Bendtsen, fragments flmics, cites del mestre Dreyer recitades per un narrador i alguns fragments de veu del mestre aix com escadusseres imatges seves darxiu com la visita a Pars coincidint amb lestrena de Gertrud i la trobada amb cineastes de la Nouvelle Vague com Truffaut o Godard.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 2026

Joan Millaret Valls

14 de gener de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Dreyer s un dels directors fonamentals de la histria del cinema
Lucas14-01-2009

I un dels millors !!!
Andrs14-01-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small