MANGA FILMS acaba d’editar en DVD una nova entrega de
nous episodis de la sèrie televisiva fantàstica i de terror de referència MASTERS OF HORROR. Es
tracta de capítols inèdits a casa nostra, llevat d’alguna exhibició puntual en el marc del
Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges en les seves edicions de 2007 i 2008,
corresponents a la sèrie ideada per Mick Garris i exhibida únicament per la televisió nord-
americana. Per la sèrie televisiva hi han passat des del 2006 pràcticament totes les patums del
cinema de gènere fantàstic i de terror actual - Brad Anderson, John Carpenter, Dario Argento,
George Romero, Tobe Hooper o John Landis, entre altres - .
MASTERS OF HORROR TEMPORADA
II, VOLUM III presenta, en edició de 2 discos, els episodis VII "El eslabón más débil/The
screwfly solution” de Joe Dante ; VIII ("Valerie en la escalera/Valerie on the stairs” de MIck
Garris i IX "Derecho a morir/Right to die” de Rob Schmidt. La capsa editada per MANGA FILMS
conté també nombrosos continguts extres com els making of dels tres capítols; entrevistes,
entre altres, als virtuosos dels efectes especials Greg Nicotero o Lee Wilson; el novel·lista,
guionista, il·lustrador i director de la pel·lícula de culte “Hellraiser”, Clive Barker -
guionista de l’episodi “Valerie en la escalera” - ; o als actors Elliott Gould, Martin Donovan
o Christopher Lloyd. Entre altres prestacions que ofereixen els continguts dels extres cal
destacar els audiocomentaris incorporats als tres capítols de la mà dels seus respectius
realitzadors.
“El eslabón más débil” de Joe Dante – qui havia conduit també el capítol
“El ejército de los muertos” – ofereix un estripat, desinhibit i desacomplexat relat
apocalíptic construït sobre la guerra dels sexes. Joe Dante converteix la violència de gènere
en una plaga que s’estén de forma descontrolada i d’abast irreversible – en la millor tradició
incorporada pel recent “El incidente” de Shyamalan - . L’agressivitat masculina desbocada en
forma d’epidèmia. Una plaga testosterònica que deixa un reguitzell incalculable de cadàvers.
Entre el fanatisme religiós- amb al·lusions clares al predicador psicòpata de “La noche del
cazador” - i l’epidèmia bacteriològica – imatges televisives en què el gra del vídeo esdevé en
una brillant idea un eixam de mosques parasitàries -. L’única solució sembla la castració
química dels mascles. El capítol manté l’esperit de la millor sèrie B: concisió, sintetisme,
ritme i el·lipsis. I no deixa de resultar impactant i alarmant com la fatigosa crònica negra
diària de la violència domèstica pot alimentar també el gènere fantàstic per esdevenir una
autèntica plaga crònica. Fitxa artística: Jason Priesley (Alan), Kerry Norton ( Anne), Linda
Darlow (Bella Sartiano), Elliot Gould (Barney), Brenna 0’Brien (Amy).
“Valerie en la
escalera” de Mick Garris – ideòleg de la sèrie i autor d’altres episodis com “Sensaciones
extremas” – és el capítol més vistós i luxós a nivell cinematogràfic amb un envejable
desplegable de recursos tècnics com picats, contrapicats, grans angulars, desplaçaments suaus
de càmera o torcades angulacions. En el millor camí de la popular “Dimensió desconeguda”,
aquest episodi explora el fantàstic en una residència de novel·listes que no han pogut editar
la seva obra. Autors maleïts, escriptors frustrats, o talents marginals s’allotgen en aquesta
vella mansió urbana que amaga secrets rere les parets. El protagonista aviat descobrirà un
fantasma femení que s’esvaeix en aquest vetust edifici de la bohèmia desmarxada. Aquesta
aparició femenina, la Valerie del títol, està sotmesa per un monstre en la millor tradició de
la Bella i la Bèstia. El jove escriptor nouvingut està cridat a esdevenir l’heroi que
alliberarà la princesa del monstre diabòlic. Però resulta que aquestes criatures fantàstiques
són fruit de la imaginació dels literats encapsulats en aquest espai tancat dedicat a la
creació literària. Al final, el capítol resulta un brillant exercici metaliterari en què
conviuen creadors i criatures, realitat i ficció, on tot està escrit d’avantmà i el nostre
heroi serà un heroi, ben gràficament, de paper. Fitxa artística: Tyron Leitso (Rob Hanisey),
Nicola Lipman (Nancy Bloom), Jonathan Watton (Bruce Sweetland), Christopher Lloyd ( Everett
Neely), Susi kaiser ( Patricia Dunbam).
“Derecho a morir” de Rob Schmidt és un macabre
conte que neix del sentiment de culpa i el penediment d’un marit que deixa que la seva dona es
cremi després d’una accident automobilístic. La dona, un autèntic tros de carn rostit, es debat
entre la vida i la mort i només un transplantament de pell total podria salvar-la. En el més
clàssic estil de telefilm de sobretaula, el debat gira entorn del dret a morir desendollant-la
o prorrogar l’agonia. Enmig d’aquesta polèmica familiar, l’esperit de la dona socarrimada
buscarà revenja durant les seves reiterades aturades clíniques per retornar tot seguit a la
seva postració clínica quan es reanimada. Desdoblament fantasmagòric que provocarà que el marit
intenti salvar a la seva dona en una cursa contrarellotge per evitar la seva mort. L’única
solució serà que el marit, interpretat molt escaientment pel fred, asèptic i inexpressiu actor
Martin Donovan, narcotitzi a la seva amant i l’esquarteri com un diabòlic doctor per extreure’n
la pell com si d’un dantesc i grotesc vestit es tractés. La conya, la ironia i la broma arriben
a un divertit final en què el marit adúlter que no ha pogut salvar in extremis la seva dona
retorna a casa per retrobar-se al seu voluptuós esperit i és convidat a entrar com si d’un nen
dolent es tractés: capcot, callat, eixugant-se els peus a l’estora per no embrutar tot
endinsant-se mesell i acovardit vers la llar, emblema de l’ espai matriarcal. Fitxa
artística: Julia Anderson ( Abbey), Martin Donovan( Cliff Adison), Corbin Bernsen (Ira), Robin
Sydney (Trish), Linda Sorensen(Pam).
lectures: 1440
Joan Millaret Valls
3 de febrer de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
recordo haver vist HOMECOMING i CIGARETTE BURNS, de Dante i Carpenter, al Festival de Sitges. Em van agradar molt, sobre tot la ironia de HOMECOMING.
