MANGA FILMS acaba d’editar en DVD una nova entrega de nous episodis de la sèrie televisiva fantàstica i de terror de referència MASTERS OF HORROR. Es tracta de capítols inèdits a casa nostra, llevat d’alguna exhibició puntual en el marc del Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges en les seves edicions de 2007 i 2008, corresponents a la sèrie ideada per Mick Garris i exhibida únicament per la televisió nord-americana. Per la sèrie televisiva hi han passat des del 2006 pràcticament totes les patums del cinema de gènere fantàstic i de terror actual - Brad Anderson, John Carpenter, Dario Argento, George Romero, Tobe Hooper o John Landis, entre altres - .
MASTERS OF HORROR TEMPORADA II, VOLUM III presenta, en edició de 2 discos, els episodis VII "El eslabón más débil/The screwfly solution” de Joe Dante ; VIII ("Valerie en la escalera/Valerie on the stairs” de MIck Garris i IX "Derecho a morir/Right to die” de Rob Schmidt. La capsa editada per MANGA FILMS conté també nombrosos continguts extres com els making of dels tres capítols; entrevistes, entre altres, als virtuosos dels efectes especials Greg Nicotero o Lee Wilson; el novel·lista, guionista, il·lustrador i director de la pel·lícula de culte “Hellraiser”, Clive Barker - guionista de l’episodi “Valerie en la escalera” - ; o als actors Elliott Gould, Martin Donovan o Christopher Lloyd. Entre altres prestacions que ofereixen els continguts dels extres cal destacar els audiocomentaris incorporats als tres capítols de la mà dels seus respectius realitzadors.
“El eslabón más débil” de Joe Dante – qui havia conduit també el capítol “El ejército de los muertos” – ofereix un estripat, desinhibit i desacomplexat relat apocalíptic construït sobre la guerra dels sexes. Joe Dante converteix la violència de gènere en una plaga que s’estén de forma descontrolada i d’abast irreversible – en la millor tradició incorporada pel recent “El incidente” de Shyamalan - . L’agressivitat masculina desbocada en forma d’epidèmia. Una plaga testosterònica que deixa un reguitzell incalculable de cadàvers. Entre el fanatisme religiós- amb al·lusions clares al predicador psicòpata de “La noche del cazador” - i l’epidèmia bacteriològica – imatges televisives en què el gra del vídeo esdevé en una brillant idea un eixam de mosques parasitàries -. L’única solució sembla la castració química dels mascles. El capítol manté l’esperit de la millor sèrie B: concisió, sintetisme, ritme i el·lipsis. I no deixa de resultar impactant i alarmant com la fatigosa crònica negra diària de la violència domèstica pot alimentar també el gènere fantàstic per esdevenir una autèntica plaga crònica. Fitxa artística: Jason Priesley (Alan), Kerry Norton ( Anne), Linda Darlow (Bella Sartiano), Elliot Gould (Barney), Brenna 0’Brien (Amy).
“Valerie en la escalera” de Mick Garris – ideòleg de la sèrie i autor d’altres episodis com “Sensaciones extremas” – és el capítol més vistós i luxós a nivell cinematogràfic amb un envejable desplegable de recursos tècnics com picats, contrapicats, grans angulars, desplaçaments suaus de càmera o torcades angulacions. En el millor camí de la popular “Dimensió desconeguda”, aquest episodi explora el fantàstic en una residència de novel·listes que no han pogut editar la seva obra. Autors maleïts, escriptors frustrats, o talents marginals s’allotgen en aquesta vella mansió urbana que amaga secrets rere les parets. El protagonista aviat descobrirà un fantasma femení que s’esvaeix en aquest vetust edifici de la bohèmia desmarxada. Aquesta aparició femenina, la Valerie del títol, està sotmesa per un monstre en la millor tradició de la Bella i la Bèstia. El jove escriptor nouvingut està cridat a esdevenir l’heroi que alliberarà la princesa del monstre diabòlic. Però resulta que aquestes criatures fantàstiques són fruit de la imaginació dels literats encapsulats en aquest espai tancat dedicat a la creació literària. Al final, el capítol resulta un brillant exercici metaliterari en què conviuen creadors i criatures, realitat i ficció, on tot està escrit d’avantmà i el nostre heroi serà un heroi, ben gràficament, de paper. Fitxa artística: Tyron Leitso (Rob Hanisey), Nicola Lipman (Nancy Bloom), Jonathan Watton (Bruce Sweetland), Christopher Lloyd ( Everett Neely), Susi kaiser ( Patricia Dunbam).
“Derecho a morir” de Rob Schmidt és un macabre conte que neix del sentiment de culpa i el penediment d’un marit que deixa que la seva dona es cremi després d’una accident automobilístic. La dona, un autèntic tros de carn rostit, es debat entre la vida i la mort i només un transplantament de pell total podria salvar-la. En el més clàssic estil de telefilm de sobretaula, el debat gira entorn del dret a morir desendollant-la o prorrogar l’agonia. Enmig d’aquesta polèmica familiar, l’esperit de la dona socarrimada buscarà revenja durant les seves reiterades aturades clíniques per retornar tot seguit a la seva postració clínica quan es reanimada. Desdoblament fantasmagòric que provocarà que el marit intenti salvar a la seva dona en una cursa contrarellotge per evitar la seva mort. L’única solució serà que el marit, interpretat molt escaientment pel fred, asèptic i inexpressiu actor Martin Donovan, narcotitzi a la seva amant i l’esquarteri com un diabòlic doctor per extreure’n la pell com si d’un dantesc i grotesc vestit es tractés. La conya, la ironia i la broma arriben a un divertit final en què el marit adúlter que no ha pogut salvar in extremis la seva dona retorna a casa per retrobar-se al seu voluptuós esperit i és convidat a entrar com si d’un nen dolent es tractés: capcot, callat, eixugant-se els peus a l’estora per no embrutar tot endinsant-se mesell i acovardit vers la llar, emblema de l’ espai matriarcal. Fitxa artística: Julia Anderson ( Abbey), Martin Donovan( Cliff Adison), Corbin Bernsen (Ira), Robin Sydney (Trish), Linda Sorensen(Pam).
lectures: 1216
Joan Millaret Valls
3 de febrer de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
recordo haver vist HOMECOMING i CIGARETTE BURNS, de Dante i Carpenter, al Festival de Sitges. Em van agradar molt, sobre tot la ironia de HOMECOMING.
