cinema catal� . caT
Notícies anteriors
AVORRIT INICI DE LA BERLINALE'2009

La 59 edici del Festival Internacional de cinema de Berln, conegut popularment com la Berlinale, s el primer gran aparador mundial de lany pel que fa a lestat de salut general daquest nou pacient que s el cinema. Cal dir que tot est enfocat perqu segueixi endavant lespectacle amb les glamuroses desfilades de rutilants estrelles, bsicament amb denominaci dorigen nord-americ o anglosax, per inevitables i kilomtriques catifes vermelles, tot amagant el cap sota lala. De la crisi de la indstria cinematogrfica ja en deuen tenir notcies en el mercat del cinema, que t lloc parallelament al festival, els productors, compradors i distribudors all reunits i ells sabran qu shaur de fer al respecte si s que shi pot fer alguna cosa... Nosaltres, els cinfils i conspicus consumidors de cinema, disfressats sovint de periodistes i crtics cinematogrfics, ens acostem amb fruci als productes cinematogrfics de temporada i ja enllestits per gaudir-ne el mxim possible. Com a debutant a la Berlinale i desprs duns quants festivals de Cannes a les espatlles el primer que sobta s trobar-se un festival en una zona nova de trinca al voltant duna remodelada i futurista Postdamer Platz on les aglomeracions de masses enfervorides de Cannes semblen aqu ben b restringides a un dispers grapat de cridanaires esgargamellats. Deu ser qesti de la gelor ambiental i segur que tamb de lubicaci del certamen en un immensa terra de ning ara conquerida per edificis de disseny de verticalitat i monumentalitat vertiginosa, exemple del triomf absolut del capitalisme desprs de la caiguda del Mur.

Anem per feina i comencem a comentar la jugada. Per ara resulta que estem forats a tornar a Cannes ja que la primera vctima de la programaci oficial a la Berlinale sembla ser la qualitat de la selecci, incontestable distintiu de marca del festival francs. Les expectatives i les ganes que desvetlla un elefantisic festival com aquests sesvaeixen al tercer dia darrossegar pellcules unes rere les altres. Un servidor ja ha estat testimoni de la massiva deserci de la premsa acreditada en la prmire de Rage de la britnica Sally Potter en qu un repartiment de primeres espases, encapalat entre altres per un prodigis transvestit Jude Law o un estereotipat fotgraf encarnat per Steve Buscemi, poc poden fer per salvar els mobles duna pellcula filmada a lestil Cmera caf. Frontalitat de la cmera i discursos, monlegs i dilegs a cmera dels protagonistes emmarcats amb fons de colors variables per monocromtics. Una successiva i encadenada desfilada dactors i actrius que intenten crear un fil i un nexe narratiu entre tots els cromos participants al voltant de la mort duna model, evidentment fora de pantalla i grcies a un recurs sonor, per parlar de la fama, la celebritat i les desfilades fashion i denunciar sense gaire entusiasme per culpa de la singular i esquerpa realitzaci - la buidor i lartifici del mn de les passarelles. Ms enll dindividuals tours de force interpretatius i de la celebrada tasca de maquillatge, perruqueria i disseny de vestuari, amb forta incidncia de vistosos recursos teatrals, poca cosa resta dempeus daquest exercici ms aviat narcisista duna interessant directora aqu transmutada en un estudiant de nom Michealangelo, evidentment invisible al trobar-se rere la cmera, que grava als diferents protagonistes. Tamb he presenciat una sonora xiulada de disconformitat desprs del passi de Mammoth, laventura americano-filipino-thailandesa del suec Lukas Moodysson, en un exercici inoperant i demaggic que desemboca en els ja visitats universos globals de Babel o Crash en qu famlies que caminen cap el sense sentit haurien de recuperar el nord. Narraci fragmentada amb histries paralleles en diferents llocs planetaris per parlar bsicament de les relacions paternofilials en to de serm per copsar la insatisfacci generada per les separacions de diferents membres de diverses famlies connectades totes entre elles. Un cinema de labraada, la reconciliaci i de la catarsi collectiva dordre cosmolgic i universal en qu tots hi estem connectats dalguna manera.

Lalemany Hans- Christian Schmidt presentava una co-producci transeuropea parlada prcticament en tota la seva totalitat en angls, Storm, en qu una fiscal del Tribunal Penal de la Haia, interpretada per la neozelandesa Kerry Fox, vol desemmascarar i condemnar a un magnicida de la guerra dels Balcans grcies a un testimoni ocular dels fets que sovint entra en contradiccions fins a la seva mort. El director alemany, qui tamb t una altra pellcula en la secci Frum, esbossa un correcte thriller poltic a lestil nord-americ amb fora escenes de judicis, investigacions i pressions de tota mena, tot i que fora mancat de tensi i grapa. Amb lentrada en escena dun nou testimoni, incorporat per lactriu romanesa Anamaria Marinca, corprenedor rostre del sacrifici i el dolor, sintentar encamin lencallat cas per denunciar finalment la impassivitat, inoperncia i deixadesa dEuropa envers els trgic conflicte balcnic. Laltra presncia alemanya en el certamen arribava de la m de la segona realitzaci de Maren Ade Alle anderen amb una pellcula fora eixuta i desmenjada sobre la inestable i frgil relaci duna parella enamorada resident en una illa italiana conformada per una inconformista noia i un noi arquitecte que necessita feina amb tendncies ms aviat convencionals. La trobada amb una altra parella estable i triomfadora posar als joves contra les cordes. La pellcula est presidida per les sortides de to i les frases intempestives de la noia, en una actuaci de risc i a estones extrema de lactriu alemanya Birgit Minichmayer, que posen sempre en perill la precria relaci de parella i de passada es posa a prova lamor recproc aix com els seus lmits i condicions. La sorpresa arribava de la m de largent debutant fincat a Montevideo Adrin Biniez i el seu Gigante. Una pellcula extremadament austera, senzilla i lacnica presidida per una histria minscula, la dun gurdia de seguretat dun supermercat i gorilla de discoteca els caps de setmana que porta una vida rutinria i mecnica fins que un dia e fixa en una noia de la neteja de lrea comercial. Aquest bon jan, nima cndida, bstia inofensiva, comenar a seguir el rastre de la noia de forma obsessiva secretament enamorat sense que mai es dirigeixen la paraula. La presncia daquest musculat personatge greixs dhumanitat sempre ser invisible per la noia que no repara evidentment en ell. Per Jara, el gegant de la pellcula, comena a encerclar la seva bella, sempre de forma indirecta i elusiva. Una bonica i neta histria damor en un entorn aspre, impersonal, alienable i monton de transparent versemblana. Una altra cinta reivindicable ha estat la realitzaci de lirani Asghar Farhadi About Elly en qu es relata, sorprenentment, una estampa burgesa i occidentalitzada de la societat laica iraniana conformada per un grup damics i parelles que surten de cmping el cap de setmana. Lexcursi a la vora del mar Caspi s plena de joia, gresca i bones vibracions fins que al segon dia un dels nens est a punt de morir ofegat i aleshores descobreixen amb horror que la Elly del ttol ha desaparegut. Aquest incident de la dona eclipsada potser no volta gaire lluny lombra dAntonioni - provoca un autntic daltabaix en el grup. Comencen els retrets, les mentides, les discussions, els malentesos, la violncia i lagressivitat, sovint adreades vers Sepideh, la dona que va convidar lenigmtica Elly sense que el grup sabs res della. Un cinema irani lluny de la simbologia, les metfores o els relats en forma de contes per afrontar amb valentia els fantasmes de la modernitat.

A la llista daptiques pellcules tamb hi podrem afegir lanodina aventura nord-americana del francs Bertrand Tavernier que a In the electric mist no pot escapar de la frmula del thriller mecnic i acumulatiu en qu un policia interpretat amb la solvncia caracterstica i descptic i grantic rostre per Tommy Lee Jones ha dempaitar un psicpata ms aviat desdibuixat. En un prolix relat en qu hi conviuen velles histries de racisme en la clida i feixuga Louisina juntament amb mafiosos sorgits desprs de la devastaci de lhurac Katrina i episodis fantstics que ens transporten als vells temps de la guerra de Successi es troba a faltar el sentit atmosfric i malalts de tanta merda en un relat que gira al voltant de la reivindicaci de nobles i ntegres ideals i valors enmig duna borratxera de msica de tonalitats locals. Per a curiosos, apuntar que a Berln sha vist la versi estesa de la cinta ja que el metratge per a la seva exhibici nord-americana sha vist sensiblement escurat, directament retallat.

Notcies - Cinema Catal . NET
Tommy Lee Jones al film In the electric mist

lectures: 1183

Joan Millaret Valls (Enviat especial a Berln)

11 de febrer de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Us agradat CHRI, de Stephen Frears amb la Michelle Pfeiffer de prota??
Rufus11-02-2009

Hola Rufus, sento no poder respondre't ja que no la vaig poder veure.
joan16-02-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small