LA BERLINALE 2009 S'ACOMIADA AMB SABOR CATALÀ GRÀCIES AL LLEÓ D'OR PER A LA COPRODUCCIÓ CATALANO-HISPANA-PERUANA LA TETA ASUSTADA, DE CLAUDIA LLOSA
La coproducció “La teta asustada” de la peruana resident a Barcelona Claudia Llosa es va enlairar finalment amb l’Ós d’Or de la Berlinale 2009 a la millor pel·lícula atorgat per un jurat presidit per l’actriu britànica Tilda Swinton i, entre altres, la directora barcelonina Isabel Coixet, el dissabte dia 14 de febrer després que el dia anterior aquesta coproducció catalano-hispano-peruana ja hagués obtingut el premi de la crítica internacional Fipresci. “La teta asustada”, estrenada aquest mateix cap de setmana a casa nostra, és una cinta de força simbòlica i valor metafòric incontestable sobre el patiment, l’angoixa i els temors enquistats en una esporuguida filla d’una mare violada per paramilitars durant els salvatges i cruents anys 80 i 90 al Perú. Una noia incapaç de sobreposar-se al feixuc i invisible llast heretat per una mare a través de la llet materna i que acaba de morir. Una pobre criatura indefensa i vulnerable que ha taponat la seva vagina com a dràstic mètode anticonceptiu, horroritzada davant la presència de qualsevol mascle tot arrancant a cantar en llengua indígena quítxua en els moments de por i paor que l’aclaparen . Un crit inconsolable i profund de sofriment es transmet en aquesta al·legòrica i poètica pel·lícula arran de ferides obertes i entranyes adolorides sense caure mai en l’ofensiva sordidesa o el fàcil efecte impactant. Sens dubte, es tracta d’una de les propostes més arriscades, suggerents i singulars d’una secció oficial, pel que havia presenciat en quatre dies de festival, mancada de grapa i que apostava força per relats més aviat convencionals, anodins i formularis, tal com ja apuntava en la crònica del primer tram del certamen berlinès al descriure una arrancada força ensopida i amb comptades sorpreses dignes d’esment que finalment s’han vist recompensades en el palmarès final.
Durant els deu dies que ha durat la Berlinale, cloent-se el passat dissabte amb la projecció ja fora de competició de “Eden is West” del grec Constantin Costa-Gavras, i amb més de 280 pel·lícules seleccionades en les diferents seccions, també va haver-hi lloc per una altra coproducció amb accent català. Ens referim al passi en una sessió extraordinària de la última cinta del ja centenari Manoel de Oliveira “Singularidades de uma rapariga loura” que s’ha vist beneficiada pel decidit recolzament financer de la productora catalana Eddie Saeta conduïda per un incombustible Lluís Miñarro.
Però l’hegemonia llatinoamericana en el palmarès s’estenia també a la cinta revelació “Gigante” del debutant argentí resident a Montevideo Adrián Biniez sobre una minúscula, tendra i commovedora història d’amor protagonitzada per un volumètric i callat guàrdia jurat i una noia de la neteja en un asèptic supermercat, ja comentada en l’anterior crònica, que va obtenir tres importants guardons: Premi a la millor opera prima; Gran Premi del Jurat compartit amb l’alemanya “Alle Anderen” de Maren Ade; i el premi Bauer, en memòria del pare del Festival de Berlín, ex-aequo al costat de l’estatueta concedida al veterà realitzador polonès Andrezj Wajda per “Tararak”. La cinta alemanya “Alle Anderen”, sobre les fràgils i tremoloses relacions d’una parella jove, comentada també en la passada crònica, recollia un segon guardó, un Ós de plata per la seva protagonista femenina Birgit Minichmayr.
Mentrestant, l’Ós de Plata a la millor interpretació masculina requeia en l’actor africà Sotigui Kouyate pel seu paper a “London river” del parisenc Rachid Bouchareb, qui comparteix amb la britànica Brenda Blethyn protagonisme en una història marcada per la tragèdia de fons dels atemptats terroristes de Londres del 2005. L’Ós de Plata a la millor direcció va ser pel responsable d’una de les pel·lícules que ja despuntava en el primer cap de setmana de certamen, ens referim a l’autor de la pel·lícula iraniana “About Elli” sobre l’estranya desaparició de la protagonista del títol i la tibantor i malentesos sorgits arran d’aquest fet que posaran sobre la taula tota mena de mentides, retrets i agressivitat en una societat moderna i laica iraniana de la mà d’Asghar Farhadi ja comentada en l’anterior crònica.
Altres guardons ressenyables són l’Ós de Plata al millor guió obtingut pel tàndem format per Alessandro Camon i Oren Moverman pel seu treball conjunt en la pel·lícula nord-americana “The messenger”, dirigida pel segon, sobre els encarregats de donar les luctuoses notícies als pares dels soldats morts en combat a l’Irak. I l’Ós de Plata a la millor contribució artística va ser pels dissenyadors de so Gabor Erdély i Tamás Székelly en la coproducció hongaresa-rumanesa- britànica “Katelin Varga” del debutant director anglès Peter Strickland.
Pel que fa a la secció paral·lela Panorama, l’onzè Panorama Audience Award, escollit per votació, va premiar entre les 48 produccions de la secció, de les quals 16 eren documentals, el film documental “The yes men fix the world” dels nord-americans Mike Bonanno, Abdy Bichlbaum i Kurt Engfehr. Un film protagonitzat pel duo satíric i “guerriller” “The yes man”, format per Mike Bonanno i Andy Bichlbaum, qui en la millor i provocativa estela dels torracollons Michael Moore o Morgan Spurlock es llencen a una nova aventura clandestina i demolidora. En segon lloc va quedar el film francès “Welcome” de Philippe Lioret sobre la travessia d’un jove emigrant iraquià que restarà retingut en sòl francès en el seu llarg periple cap a Anglaterra per retrobar-se amb la sev amiga sense poder traspassar el Canal de la Mànega. I en tercera posició el llargmetratge austríac “Der Knochenmann” de Wolfgang Murnberger, un relat criminal en què el director visita per tercera vegada l’autor de novel·les policíaques Wolf Hass amb protagonisme de l’actriu alemanya Birgit Minichmayr, guanyadora d’un Os de Plata pel seu paper a “Alle anderen” de Maren Ade.
Una escena de La teta asustada
lectures: 1276
Joan Millaret Valls
16 de febrer de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
ara tothom parla com si fós una peli catalana, quan en realitat és peruana, directora peruana i temàtica completament peruana
