La celebració de la gala dels Oscar ens porta records de tota mena, amb una història sovint injusta però també plena d’encerts inoblidables, encara que per sobre de tot es troben els records personals, la pròpia evolució personal a través del seguiment de la gala és digna de figurar entre alguns dels capítols més originals i entranyables. I aquí, ja em permetreu exposar un bocí de les meves experiències ara que tot just demà, celebraré la 23ena edició consecutiva que segueixo per televisió. El cas és que la meva curiositat cinèfila em va portar al que popularment es coneix com fer el ximple i quedar-me tota la nit despert seguint el desenllaç de la cerimònia. En el meu cas, el debut es va produir l’edició de 1987, quan L’últim emperador no deixava de guanyar Oscar, un darrera l’altre. Aquella primera cita la vaig viure en un entorn familiar – o més dit, maternal -, com en les dues properes, fins que poc després ja entraven en escena els amics més cinèfils que em feien adonar que definitivament jo no era una espècie tant estranya, doncs ells també demostraven aquesta curiosa motivació per veure el que succeirà, qui guanyarà i quins espectacles cinematogràfics ens tenen preparats. Aquella era una època en la que en companyia, especialment del meu bon amic Jaume Claver, descobríem una altra forma de fer grans maratons de cinema: es tractava de veure tots aquells títols que haguessin rebut com a mínim una candidatura als Oscar de l’any en curs, el que suposava tota una estratègia per lligar calendaris de tal forma que arribéssim a la nit de la gala amb els deures fets; això comportava, alguna que altra prova de risc com arribar per qüestions de segons a la darrera oportunitat de veure un dels títols finalistes – recordo l’sprint final per arribar a veure a temps El río de la vida, de Robert Redford -, o el company Jaume fent una triple sessió poques hores abans de la gran nit. De finals dels vuitanta fins ara, el seguiment televisiu s’ha pogut fer a través de la senyal de Televisió Espanyola, Antena 3 – quin despropòsit! – i finalment Canal +, ja tot un clàssic de la retransmissió. D’altra banda, seguint amb el meu propi periple personal a través d’aquesta història de poc més de vint anys de seguiment ininterromput, també hi hagut l’espai més purament professional, encapçalant, col·laborant i com a comentarista per a Ràdio Molins de Rei, Catalunya Ràdio i RNE-Ràdio 4. De tots els anys, alguns amb més disbauxa que altres, en guardo uns records immensos, de trobades, de sortides prèvies, de celebracions, de rialles, de decepció... però convençut de viure en directe una part important de la història del cinema, uns capítols que queden immortalitzats en infinitats de llibres que més endavant consultarem sovint. Enguany, torno a celebrar els Oscar amb la companyia d’uns quants bons amics, sense deixar de banda el ritual que ja s'ha convertit en una constant: sessió de tarda d’una de les pel·lícules candidates, sopar en un local amb identitat del film favorit i la celebració d’un joc sobre els Oscar que comporta alguna de les emocions més fortes de la vetllada. En fi, he tingut ganes de compartir una estona aquestes hores prèvies a la celebració d’uns premis el resultat del qual generalment no em satisfà gaire però que em continuen despertant la mateixa emoció d’aquella primera edició de clar triomf italià. I per acabar, la meva aposta, és a dir el que crec que guanyarà no pas el que voldria que guanyés (a veure si tant veure els Oscar serveix per filar ben prim!). Gràcies a tot aquell que hagi tingut paciència per llegir aquestes línies de marcat toc personal.
Pel·lícula: Slumdog Millionaire Director: Danny Boyle Actor protagonista: Mickey Rourke Actriu protagonista: Kate Winslet Actor de repartiment: Heath Ledger Actriu de repariment: Penélope Cruz Guió original: Milk Guió adaptat: Slumdog Millionaire Pel·lícula de parla no anglesa: Vals con Bashir Pel·lícula d’animació: Wall·e Banda sonora: Slumdog Millionaire Fotografia: Slumdog Millionaire Cançó: Wall·e Direcció artística: El caballero oscuro Vestuari: El curioso caso de Benjamin Button Muntatge: Slumdog Millionaire So: El caballero oscuro Efectes de so: El caballero oscuro Efectes visuals: Iron Man Maquillatge: El caballero oscuro
lectures: 1172
Albert Galera
21 de febrer de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Albert, estic completament d'acord, jo també em quedo fa una pila d'anys i és quelcom força especial
Marc
21-02-2009
Encara recordo la triple sessió. Va ser l'any 1992:Howard's End, Esencia de mujer (al desaparegut Alcázar) i Juego de lágrimas (Lauren Universitat..antic cine Pelayo). Vaig estar molt content que guanyés l'oscar pel guió original.
