LA LLEI DEL CINEMA DE CATALUNYA: REALITAT O FICCIÓ?
Ja hi tornem a ser. Cada vegada que es planteja una nova Llei del Cinema de Catalunya s'embolica que fa fort, especialment problemàtica de cara al sector de la distribució, que no accepta ni comparteix la necessitat d'una quota més elevada del cinema parlat en català. El cas és que aquí teniu les bases d'aquesta polèmica llei perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
"L’objecte de la llei és establir el marc normatiu de la cinematografia a Catalunya, compresos tots els processos relacionats amb la creació, la producció, la distribució i la comercialització de l’obra cinematogràfica, així com aquells aspectes relacionats amb la formació i la preservació de les arts i del patrimoni cinematogràfic.
És pretén que contribueixi al desenvolupament d’una cinematografia nacional que sigui reflex de la lliure creativitat dels seus protagonistes, així com dels valors i la cultura del territori que l’acull.
La distribució de cinema a Catalunya està dominada, com a quasi tot Europa, per les majors nord-americanes. Les distribuïdores catalanes independents tenen una quota de mercat minoritària (un 15%).
El cinema produït a Catalunya té grans obstacles per gaudir d’una distribució competitiva per les dificultats per generar productes de masses, però sobretot, per la posició de domini de les majors en el sector de la distribució. Aquestes empreses prioritzen un tipus de producte molt determinat, bàsicament nord-americà, i especialment el produït per les seves pròpies companyies matriu de Hollywood.
La posició de domini descrita no afecta només la distribució del cinema produït a Catalunya, sinó també, i molt especialment, la distribució de cinema doblat i/o subtitulat al català. Cal dir que el cinema és el sector de l’oci i la cultura on, després de 30 anys de democràcia i autogovern, la desigualtat entre les dues llengües oficials de Catalunya és més patent, tal com ho demostren les estadístiques: . L’any 2007, dels 466 films que es van estrenar a Catalunya doblats o subtitulats, el 97% es van distribuir doblats i/o subtitulats en castellà, i el 89% es van distribuir doblats i/o subtitulats únicament en castellà. . De les 854.906 sessions de cinema que es van fer a Catalunya, només el 3% van ser projectades en català (19.298 sessions en versió doblada al català i 5.238 en versió original catalana), mentre que en versió castellana (original i doblada) van ser fins a 766.764 (89,18%). És a dir, per una projecció de cinema en català se’n van fer més de trenta en castellà.
En aquestes condicions d’oferta, no és estrany que la quota de mercat (entrades venudes) del cinema doblat al català sigui del 2,36% i la de la versió original catalana, del 0,81% (any 2007). En contraposició, les pel·lícules doblades al castellà representen el 80% dels espectadors, i la versió original en castellà, l’11%.
En el cas excepcional que una pel·lícula es dobli o subtituli també al català, cal tenir en compte que les còpies en català d’aquella pel·lícula competeixen en condicions d’extrema desigualtat amb les còpies en castellà per tres raons: perquè les còpies en català no superen mai el 10% del total de còpies distribuïdes; perquè el distribuïdor col·loca aquestes còpies en cinemes secundaris, i perquè el llançament comercial de la pel·lícula es fa únicament en llengua castellana.
Totes les dades referides fins ara evidencien que l’oferta de cinema doblat i/o subtitulat en català representa una greu anomalia si la comparem amb l’oferta i el consum en català en la resta de sectors de les indústries culturals: ràdio, televisió, premsa escrita, llibres, teatre, música, Internet, etc. I sobretot, representa una greu anomalia amb relació a la realitat sociolingüística del país.
Aquesta situació de desequilibri encara és menys comprensible si es té en compte el comportament comercial de les còpies en català, que, en termes generals, és millor que la còpia castellana. Si ens fixem en la ràtio mitjana d’espectadors per projecció (Espectadors / Projecció) s’observa que l’any 2007 a cada sessió de cinema en català hi van anar una mitjana de 30,95 espectadors, mentre que a les sessions en castellà hi van anar una mitjana de 28,17 espectadors.
Finalment, cal assenyalar una darrera conseqüència negativa de la posició de domini de les majors en el sector de la distribució, que és l’escassa oferta de cinema internacional distribuït en versió original subtitulada. Aquesta oferta tan escassa situa Catalunya en una posició d’endarreriment cultural respecte a la majoria de països del nostre entorn.
Exhibició de llargmetratges cinematogràfics subtitulats al català a Catalunya.
La situació descrita planteja un triple repte al Govern: en primer lloc, facilitar que les produccions catalanes subvencionades en origen tinguin la possibilitat real d’arribar al públic; en segon lloc, garantir l’exhibició plenament normalitzada de cinema internacional doblat a les dues llengües oficials; i en tercer lloc, impulsar amb força l’exhibició de cinema en versió original, no només per raons culturals i de respecte a l’obra original subtitulada, sinó també per fomentar el coneixement de llengües estrangeres entre la població de Catalunya.
Són objectius estratègics del Govern de Catalunya garantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials i fomentar la distribució i exhibició de cinema en versió original subtitulada. En aquest darrer cas, per dos motius: per respecte a la integritat de l’obra cinematogràfica tal com ha estat concebuda pel seu creador i per promoure el coneixement de llengües estrangeres per part de la població de Catalunya.
A l’empara de l’article 28.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística, la llei preveurà que sempre que una pel·lícula s’estreni a Catalunya subtitulada, el distribuïdor l’haurà de subtitular en les dues llengües oficials, i haurà de distribuir el 50% de les còpies del llargmetratge en cada llengua.
Aquesta mesura s’implementarà progressivament per facilitar a les companyies distribuïdores el trànsit cap a la nova situació: 30-70% el primer any de vigència de la llei; 40-60% el segon, i 50-50% el tercer.
Si el distribuïdor opta pel doblatge, el Govern de Catalunya també garantirà que l’oferta de cinema doblat sigui en les dues llengües oficials, equiparant-la a l’oferta dels altres sectors de la indústria cultural. Com en el cas de la versió original subtitulada, la llei preveurà la distribució del 50% de les còpies del llargmetratge en cada llengua. També en aquest cas, la implantació serà progressiva.
Queden exemptes de l’obligació de doblatge les pel·lícules en versió original castellana i catalana, sigui quina sigui la seva nacionalitat i amb independència del nombre de còpies que se’n distribueixin.
La Llei establirà i concretarà un règim de sancions a aplicar en cas d’incompliment de les mesures previstes.
Per incentivar la versió original subtitulada, la Llei crearà un impost sobre el doblatge, consistent en un tant per cent del PVP de l’entrada de cinema, que afectarà només les entrades venudes de cinema doblat. En la mesura que la decisió de doblar un llargmetratge correspon al distribuïdor i no a l’exhibidor, l’impost el liquidarà l’empresa distribuïdora. Els ingressos procedents d’aquest impost aniran destinats a accions de foment de l’exhibició de cinema en versió original subtitulada".
lectures: 4177
Albert Galera
5 de març de 2009
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
és un enrenou, però el que haurien de fer és subtitular més al català i ja està, és la meva opinió
Josep M.
05-03-2009
estic d'acord en recoltzar el subtitulat, no pas el doblatge, que no ens porta enlloc!!!
Carles
05-03-2009
la qüestió és purament econòmica: el cinema parlat (i encara menys subtitulat) no dóna diners
Moisés
05-03-2009
el doblatge també és un art, i aquí a Catalunya tenim molt bons actors de doblatge
Laura
02-04-2009
Personalment estic fart de veure pel·lícules en VO subtitulades en castellà. Potser el doblatge al català és pèssim i per això no ven, però els subtítols en castellà no venen més que en català.
