Hansala és un petit poble situat a la zona de l’Atlas Mitjà, al Marroc. Quan la directora Chus Gutiérrez i tot el seu equip es van desplaçar a aquesta petita població berber per rodar “Retorno a Hansala”, la vil·la era governada per un consell d’ancians cent per cent masculí. En una societat totalment patriarcal, les dones de Hansala no tenien cap mena de poder. El rodatge del film va suposar un veritable xoc per aquesta comunitat: l’equip de “Retorno a Hansala” està dirigit majoritàriament per dones. A més, les dones de Hansala van cobrar per totes i cada una de les tasques que servien al rodatge, des de l’alimentació dels membres de l’equip fins a qualsevol tipus de figuració. Quan va finalitzar l’experiència, les natives van descobrir que el seu treball podia ésser recompensat econòmicament, i que en altres cultures fins i tot podrien liderar un grup, així que van demanar poder accedir al consell d’ancians. Els homes van refusar la petició i les dones del poble van muntar la seva pròpia associació. Actualment fan una tasca inestimable entorn l’educació fonamental dels nens i nenes de Hansala. Chus Gutiérrez ha batejat aquesta història totalment verídica com “La petita revolució de les dones de Hansala”.
“Retorno a Hansala” narra el viatge de retorn de Leila (Farah Hamed) al seu poble natal, Hansala. Un viatge que ha de fer acompanyada d’en Martín, l’amo d’una funerària (José Luís García Pérez): ambdós transporten el taüt del germà de Leila, víctima d’un malmès viatge en pastera fins a les costes d’Algeciras. Nominat en tres seccions a la darrera edició dels Goya, “Retorno a Hansala” és un film espanyol poc usual. Tot i aferrar-se a una llarga tradició de pel·lícules de caire social molt habitual al nostre país, Gutiérrez allibera la càmera de les necessitats narratives per aproximar-se a terrenys més propers al cinema documental. Una tendència cada cop més present en el cinema modern que sembla envair les pel·lícules més interessants que es fan al nostre Estat i que a Catalunya encapçalen cineastes com en Marc Recha o l’Albert Serra. Tot i així, Chus Gutiérrez no prescindeix del guió, ans al contrari, l’ha emprat com a mapa de ruta d’un rodatge influenciat per les peculiaritats de la producció: “Quan fas ficció, has de partir d’una estructura, tot i que després la càmera s’alliberi i s’impregni de la frescor del documental [...] En un rodatge tan caòtic com el de Retorno a Hansala, el guió t’ajuda a saber on estàs en cada moment”.
Certament, el rodatge de la setena pel·lícula en solitari de Chus Gutiérrez no ha estat una bassa d’oli. Traslladar l’equip a un petit poblat berber envoltat de misèria i rodar amb actors no professionals va trastocar diversos cops les previsions inicials: “El guió s’havia de modificar constantment per ajustar-se a les exigències d’un rodatge tan imprevist. Vaig haver d’eliminar diàlegs en comprovar que els actors que estava utilitzant no eren capaços de transmetre’ls amb credibilitat, i fins i tot vaig organitzar càstings in situ per substituir aquells actors que no em convencien”. Tot i les dificultats, la directora nascuda a Granada sembla sentir-se còmode en aquesta mena de cinema verité modern: “Cada cop necessito més llibertat per rodar. Últimament rebutjo els diàlegs, no suporto que un actor digui una cosa i l’altre ja sàpiga què ha de contestar. Els personatges han de dir el que els actors senten i cada cop em mostro més partidària de la improvisació”. A Gutiérrez, aquest gust per captar la veritat li ve de lluny: fou ajudant de direcció del mestre Joaquim Jordà a “El encargo del cazador”.
Tot i estar fortament lligada a les terres on es desenvolupa la historia, “Retorno a Hansala” reprodueix un tema tan universal com el de la pobresa i la immigració. Una problemàtica que, no ho hauríem d’oblidar, forma part de la historia d’Espanya. Com recorda Gutiérrez, “Arribar a Hansala va ser com arribar a la Alpujarra dels meus avis. El meu avi, per exemple, es va traslladar a Granada sense recursos. Va entrar a treballar en una tenda i cada nit dormia sota l’aparador de la botiga. En aquest país hem de reivindicar la memòria dels nostres gens”. Per l’actor José Luís López Sánchez, co-protagonista del film, “Retorno a Hansala m’ha servit per recuperar la innocència i canviar el punt de vista egocentrista que tenim a Occident”. Farah Hamed, barcelonina d’adopció que debuta amb aquesta pel·lícula, per la qual fou nominada al Goya com a Millor Actriu Revelació, assegura que “ha estat un luxe iniciar-me amb una pel·lícula tan propera a les meves arrels. Tan de bo totes les produccions que hagi de defensar siguin com aquesta”.
“Retorno a Hansala” s’estrena el proper 27 de març a les sales del nostre país.
