cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ELS 21 RENCONTRES CINMAS D'AMERIQUE LATINE DE TOULOUSE DESCOBREIXEN NOUS VALORS

Els Rencontres de Toulouse s un festival que sha caracteritzat sempre per la seva fidelitat a lesperit dobrir i promocionar el certamen francs als novells realitzadors llatinoamericans que comencen tot recolzant i ajudant nous valors amb linestimable ajuda tamb del fructfer projecte Cine en Construccin que es realitza conjuntament amb el Festival Internacional de Cine de San Sebastin. Aix doncs, tant la Secci Oficial com la Secci Dcouverte ofereix noms peres primes o segones obres i amb prou feines trobem noms consagrats o populars. En aquest context, lexcepci seria el segon treball de la directora argentina Luca Puenzo El nio pez, que ja havia competit en el recent festival de Berln. La directora de XXY planteja en el seu segon llargmetratge una histria lsbica adolescent entre una filla de casa bona i la domstica paraguaiana. Per aquesta relaci amorosa est construida a fragments, amb nombrosos salts temporals, i es mou entre ficci i realitat a cusa del to onric i de llegenda que prenen els esdeveniments del passat aix com la mixtura de gneres en qu sabraa fins i tot el trhiller en aquest tamb recorregut iniciti. Ms enll daquests confusos jocs narratius, adients a la desorinetaci i la incertesa dels personatges, destaca especialment la posada en escena en alguns moments aix com composicions dalguns plans en qu es privilegia lelement aqutic amb vidres mullats, entelats o humitejats i rostres borrosos que enllacen amb tot el relat mgic-onric dun llac i el motiu de lofegament.

Una de les grans sorpreses ha estat la segona pellcula de largent Sergio Mazza Gallero en qu es retrata amb morositat i pocs dilegs la histria mmina de dos personatges sols condemnats a conviure junts encara que no sense dificultats. En un context desolador, laridesa de la provncia argentina de Catamarca, un solitari noi que cuida galls de lluita i ha de sobreviure fents ocasionals tasques agrcoles coneix una vdua que ronda la seixentena i que ha perdut tota la seva famlia. El tractament estilstic fa gala duna exquisida i pormenoritzada composici dels plans en una vigorosa vena pictrica i contemplativa en qu sabraa elements onrics i fantstics carregats de simbologia aix com plans dimmbil construcci fotogrfica per incrustar els isolats protagnistes en el temps dun lloc perdut i esquerp en qu ressonen tamb vells ancestres tribals pels desrtic turons.

Interessant resulta tamb el segon treball del brasiler Mauricio Farias Vernica que podria inscriures en el frtil cinema de les faveles amb els armats gangs de les drogues a remolc dobres com Ciudad de Dis o Tropa de lite, aix ho indiquen les primeres seves primeres imatges, per que intenta transcendir els llocs comuns tot construint un thriller sense violncia per amb molt de suspens i intriga ja que barreja la corrupci policial i els mtodes mafiosos del cartels de la droga en les miserables faveles de Ro de Janeiro. Una mestra descola sense famlia sha de fer crrec involuntriament de la custdia dun alumne seu que acaba de perdre els seus pares en una revenja per trfic de drogues en una trajecte inicitic en qu el personatge femen descobreix la seva vessant maternal en un thriller de fugida sense dest fixe que acaba esdevenint un singular homenatge a la Gloria de John Cassavetes, homenatjat tamb en la cartellera catalana en el film Julia del francs Erick Zonka.

Ressenyable ha estat tamb la cinta argentina El artista feta a quatre mans per Mariano Cohn i Gastn Duprat. Una cinta carregada dironia, mala llet i amargura en qu un cuidador dun geritric saprofita del talent natural dun avi ingressat a lhora de dibuixar per aprofitar-se de la seva obra en una exemple de flagrant impostura. A partir daqu s construeix un discurs crtic sobre lart contemporani i abstracte en labsurd mn de les galeries dart i els marxants. Una pellcula minimalista, dhumor satric i negrssim dajustat i mesurat to en el gag, amb plans fixes i una melanconia i desolaci contagiable a travs de plans de limpostor en una finestra mirant el decrpit celobert de casa seva. Aquest trepa romandr lligat per fora al creatiu avi artista abocant-se inevitablment vers la derrota quan desaparegui la figura del talents anci. Resulta sugerent la idea de no veure mai els quadres ni els dibuixos i que sovint el punt de vista correspongui a aquests invisibles treballs que interpellen a crtics, venedors, passavolants, visitants, professors i curadors. Tamb resulta prodigiosa la callada interpretaci de lavi impossibilitat i autista amb els seus gestos amb les mans dinspiraci artstica.

Precisament, en aquesta selecci oficial, lnica pellcula fallida ha estat la cinta del colombi La voz de las alas, un compendi de tpics i llocs comuns del pitjor follet que podria alimentar una penosa telesrie de sobretaula. Dos germans de diferenta mare fruit de les aventures dun pare que desapareix per sempre del relat es retroben al cap del temps sense saber-ho tot i que ho intueixen. La relaci entre els dos est construda sobre les diferncies de classes que sallarguen en el temps en la relaci de prostituta i client, de guerrilla i presoner, o dexilada i dandy al Londres actual. Tot resulta fals i impostat com en les ms estripades telenovelles sudamericanes.

En la secci Dcouverte destaquen nombrosos treballs. Jo destacaria la brutal histria de Vil romance de largent Jos Campuzano, que es mou entre la ficci i el documental, per retratar la srdida i trgica histria duna malaltissa i violenta relaci homosexual sense futur en un barri de la perifria de Buenos Aires sense caure mai en la demaggia i el fcil impacte per la terrible veritat que transmeten els seus protagonistes i la escruixidora versemblana dels fets. Tamb conv ressaltar el film xil Alicia en el pas de Esteban Larran en qu es relata la odissea duna nena de 13 anys dtnia quitxua que va travessar a peu prop de 200 kilmetres per paratges intransitables fugint de la pobre Colmbia cap a la terra de promissi xilena, a la vila turstica de San Pedro de Atacama al nord del pas. Una altra histria que posa en qesti els lmits entre ficci i documental tot recreant una histria que va tenir lloc el 2004. Uns paisatges de bellesa impresionant esdevenen protagonistes misteriosos i aterridors quan es veuen travessats pel minscul cos duna nena. La majestuositat del paissatge, digna de qualsevol documental del National Geographic, s el terreny transitat per aquesta diminuta i desemparada figura femenina que desafia la mort en una quimrica caminada. La solitud de la travessia de la indefensa i frgil caminadora noms es veu sorpresa en ocasions per imatges de textura documental de la seva aldea originria demostrant la pobresa de lentorn, el patetisme dels discursos i cants nacionalistes bolivians o la imatge corprenedora de la famlia depositant corones en unes tombes en un cementiri prcticament esborrat pel desert que sho empassa tot, tant els morts com els vius.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de El nio pez


lectures: 1470

Joan Millaret Valls (Enviat especial a Toulouse)

24 de març de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

sembla un festival molt interessant...
Olga24-03-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small