cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA LARGA SOMBRA DE HITLER. EL CINE NAZI EN ESPAA (1933-1945), DE JULIO MONTERO I MARA ANTONIA PAZ (EDICIONES CTEDRA, COLLECCI SIGNO E IMAGEN)

Benvingut sigui aquest llibre dinvestigaci histrica centrat en una de les vessants ms importants i essencials del cinema: la part industrial. El llibre fa un estudi de la producci i exportaci de cinema alemany des del triomf de Hitler fins laniquilaci del rgim nazi amb la fi de la 2 Guerra Mundial en relaci al seu consum en territori espanyol abastant des dels anys de la Repblica, passant per la Guerra Civil i fins ben entrada la postguerra franquista.

Els autors fan un important buidatge dactes, papers, diaris i contractes per analitzar la implantaci del cinema alemany a les cartelleres espanyoles. Alguns resultats resulten paradoxals com lexhibici de Una cancin, un beso, una mujer en sales madrilenyes des del 1933 al 1939, uns anys precisament republicans i en ple conflicte bllic quan les autoritats associaven el bndol nacional amb els nazis. No seria lnic cas, ja que el consum de cinema alemany sestenia als dos bndols en conflicte. Altres cintes alemanyes rodades a principis de la dcada dels anys trenta, provinents de la totpoderosa factoria UFA, de contrastat xit consumides indistintament tant per republicans com nacionals serien Barcarola o Viaje de novios.

El que resulta simptomtic de lelevat consum de cinema alemany al territori espanyol s que la vessant propagandstica i enaltidora del rgim nazi en les seves pellcules era residual mentre que els aspectes comercials eren els predominants. La resposta s clara i ntida, i a ligual que el cinema comercial nord-americ necessitava la seva projecci exterior per donar diners, la cinematografia alemanya tamb va confiar en lexportaci tot cercant el mercat internacional fent bona la premissa de que lnica manera de guanyar mercats s fer un cinema dentreteniment que pugui ser consumit arreu. Pel que fa a aquest aspecte s important tenir en compte que la rpida ocupaci alemanya de prcticament tota Europa durant la 2 Guerra Mundial va oferir a la indstria cinematogrfica alemanya un mercat immens.

Pel que toca al mercat espanyol es pot dir que fins a la meitat de 1941 loferta cinematogrfica alemanya superava ben b la demanda ja que el pblic espanyol preferia el cinema comercial nord-americ en detriment de tots els altres cinemes. Per ja en plena postguerra, la destrossada Espanya necessitaria importar cinema davant lescassa producci nacional. Aix va afavorir que, per exemple, lany 1941 el Reich vengus 71 pellcules a Espanya, arribant prcticament a equiparar-se amb les 77 pellcules nord-americanes comprades.

Malgrat les connivncies mtues entre els dos rgims aliats, l alemany nazi i lespanyol franquista i feixista, les diferncies de tarann eren notables i aix va provocar tamb estires i arronses entre els dos pasos pel que fa al cinema explicitat en el cam que va de la signatura del conveni cinematogrfic hispano-alemany lany 1940 fins a la seva ruptura. Dins daquest clima dentesa inicial destaquen les escasses coproduccions entre els dos pasos com El barbero de Sevilla o Suspiros de Espaa, una situaci que desprs es parodiaria a La nia de tus ojos (1998) de Fernando Trueba. I pel que fa a lenfrontament destaca loposici de les autoritats nazis al desenvolupament dels noticiaris espanyols que desprs donarien peu als NO-DO o les picabaralles per lexcs de cel de la censura espanyola, molt clerical, sobre les cintes alemanyes.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 1984

Joan Millaret Valls

21 d'abril de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Sant Jordi ha estat cinfil amb m...
Andrs24-04-2009

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small