cinema catal� . caT
Notícies anteriors
80 ANYS DE CINECLUBISME A CATALUNYA

Segons els historiadors, i si considerem les Sessions Mirador com les primeres que reflecteixen el concepte histric de Cineclub, ens trobem, tot just aquest mes dabril (avui dimecres per ser ms exacte), al davant dels vuitanta anys de linici de lactivitat cineclubista a Catalunya. Una data tan significativa b mereix ser festejada.

Al 1929 apareixia el primer nmero de Mirador, un setmanari literari i poltic independent, de tendncies esquerranes i catalanistes, la pgina cinematogrfica de la qual era a crrec de Josep Palau qui va arribar a ser conegut com el recrtic palau i que aviat assumiria lorganitzaci de les sessions Mirador, una mena de cineclub destinat a la preestrena de films culturalment importants i tamb de pellcules maledes a nivell comercial. A partir de 1930 altres publicacions sinteressaren pel cinema; van ser Cinema Amateur del CEC: Hlix de Vilafranca del Peneds i LAmic de les Arts de Sitges.

Daltra banda, el 1930, Guillem Daz Plaja, professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, muntava el primer curs universitari de cinema: Una cultura de cinema. Introducci a lesttica del film. Hi participaren Jeroni de Moragas, els catedrtics ngel Valbuena, Maria Luz Morales, Rossend Llates, Llus Muntany i Sebasti Gasch (redactors el 1928, amb Salvador Dal, del Manifest Groc) i el mateix Daz Plaja. Els estudiosos el situen, a ell, amb Palau, Gasch i Muntany, com els autntics precursors del cineclubisme a Catalunya.

Potser van ser les sessions Mirador les que van inspirar la creaci de CINAES, un trust dexhibidors i distribudors, les Sessions Studio CINAES, que se celebraven al Lido Cinema (ex-Alcazar), per tal denllaminir la crtica i els cinfils al voltant de films de difcil explotaci, aix com duna Semana de cine espaol, que es va celebrar fins al 1936, un mes abans de la insurrecci franquista, i que comptava amb un concurs pblic per premiar la millor pellcula. s tamb en aquell temps que a Terrassa es creava el Cineclub Avanaca, del POUM, el primer del qual queda constncia.

Aquestes Sessions Mirador van tenir molt clar des del principi quin hauria de ser el seu pblic. Els destinataris es trobaven entre la burgesia illustrada barcelonina: assistien a les millors sales de projecci, consideraven el cinema com a art i sinteressaven pels trets distintius dels actors i directors. La revista no es va satisfer doncs amb oferir una crtica de qualitat sin que es va constituir tamb com a promotora dunes sessions de cinema de periodicitat mensual que ofers al seu pblic films dinters i que no es podien veure a les sales comercials. Les primeres sessions, iniciades a labril del 1929 van ser organitzades conjuntament amb el Barcelona Film Club, fundat aquell mateix any i que agrupava la intellectualitat cinfila de la ciutat ( a la seva junta directiva pertanyia Santiago Rusiol, Miquel Utrillo, Maria Casanovas, Carles Soldevila i Maria Cruz Morales).

Els programes es composarien dentrada dun film cmic (generalment Stan Laurel i Oliver Hardy) i un documental de divulgaci cientfica. A continuaci dos plats forts: un film davantguarda en el sentit estricte i un llargmetratge, seleccionat entre els millors de les ltimes temporades.

La primera sessi del 29 dabril de 1929 va ser al Cinema Rialto de Barcelona:
- Film de pre-guerra: La dama de las Camelias (Teatro di Roma, 1907)
- Film d Avantguarda: Cinco minutos de cine puro (Henri Chomette, 1926)
- Film de repertori: Margarita Gautier (Fred Niblo, 1927)

El sentit que la revista Mirador volia donar a les seves sessions s totalment cineclubista:
Entenem les nostres sessions com un complement prctic de la nostra plana setmanal. No basta amb xerrar, hem cregut que tenem que fer alguna cosa, i daqu les sessions....Ens interessa el cinema en totes les seves manifestacions: igual un documental que el film cmic, el retrospectiu que el davantguarda i hem procurat incloure en els programes exemples de cada un dells... Lintent de projectar films davantguarda ha tingut un xit complet, i reincidirem. Ens interessa molt. No veiem per qu al costat del cinema narratiu no pot haver-hi lloc per aquesta activitat, on les imatges sencadenen lliurement obeint noms a regles intrnseques. Estudis de cinema que ens han dajudar a comprendre lessncia del cinema, a trobar de retruc ms plaer en la contemplaci dels films habituals.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 1145

(Nota de la Federaci Catalana de Cineclubs)

29 d'abril de 2009


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small